L’amnistia pactada per PSOE i ERC acabaria amb les acusacions de terrorisme als CDR i a Tsunami Democràtic

Les dues causes es troben al mateix jutjat, al central d’instrucció número 6, que té com a titular Manuel García-Castellón. La relativa als CDR és la més avançada, perquè la seva instrucció ja s’ha tancat i el magistrat ha dictat la interlocutòria en la qual proposa jutjar 12 presumptes membres dels Equips de Resposta Tàctica (ERT) pels delictes de pertinença a organització terrorista i tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius inflamables de caràcter terrorista.

El jutge considera que els membres dels ERT «haurien superat l’activitat dins del respectiu CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, amb l’objectiu de portar a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per a això els explosius i/o substàncies incendiàries fabricats als dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia en dos domicilis particulars» per aconseguir la independència de Catalunya.

Els processats per pertinença a organització terrorista són Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero, mentre que sumen a aquest delicte també el de tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista Eduardo Garzón, Esther García Canet, Sonia Pascual Guiral, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs Aubeso, Alexis Codina Barberan, Jordi Ros i Rafael Joaquín Delgado López. Tots ells seran exonerats de qualsevol responsabilitat penal si finalment els fets que se’ls atribueixen s’inclouen en la llei d’amnistia, com assenyalen les fonts consultades.

Només un imputat

El procediment de Tsunami Democràtic, en canvi, es troba en una fase més incipient i ni tan sols és clar si continuaria sent investigat a l’Audiència Nacional amb independència de la promulgació de la llei d’amnistia, ja que per a això la imputació, que encara s’ha de concretar, hauria de mantenir el delicte de terrorisme en la seva modalitat de subversió de l’ordre constitucional, que és el delicte pel qual el jutge va obrir diligències al seu dia.

Després d’estar anys investigant-se en secret, el jutge García-Castellón va aixecar el sigil al maig. Des d’aleshores s’espera que la Fiscalia de l’Audiència Nacional anunciï de quins delictes són constitutius els fets investigats i, amb aquests, determinar quin tribunal és competent per investigar-los. L’últim moviment que s’ha produït en la causa, per part del magistrat, ha sigut permetre la personació com a acusació popular de Vox i de Dignitat i Justícia.

Fonts fiscals van assenyalar a EL PERIÓDICO que, a l’espera d’emetre un dictamen definitiu, s’inclinen per remetre les actuacions als jutjats de Barcelona a l’haver-se derogat la sedició i no entendre emmarcables en els de terrorisme les cinc accions atribuïdes a Tsunami Democràtic en protesta per la sentència del procés. Es tracta del bloqueig de l’aeroport de Barcelona-el Prat, el tall de la frontera amb França a l’altura de la Jonquera, la desobediència a la Junta Electoral Central durant la jornada de reflexió de les eleccions generals de desembre del 2019, accions contra empreses de l’Ibex  i els disturbis que es van viure durant el clàssic en el qual es va desplegar una pancarta i es van llançar pilotes al camp amb el lema ‘Sit and talk’.

Tot i que la Guàrdia Civil ha apuntat a la responsabilitat de determinades persones en l’activitat de Tsunami Democràtic, les imputacions només les proposa el ministeri públic i les acorda el jutge. De moment només hi ha un imputat formal en el procediment: l’empresari Oriol Soler, que en gran manera va forçar la seva imputació amb recursos per conèixer les actuacions, quan el Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, en què s’investiga el cas Voloh, va remetre a l’Audiència el que s’havia investigat respecte a mitja dotzena de persones, entre les quals també hi havia l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’empresari David Madí o Josep Lluís Alay, a qui es considera el nexe amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Al llarg de la investigació es van intervenir converses mantingudes per diferents plataformes de missatgeria instantània. En una d’aquestes, segons un dels informes de la Guàrdia Civil existents en la causa, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, li va assegurar a Vendrell que estava «reclutant gent» per a les seves «accions», amb referència a les convocades per Tsunami Democràtic.

Rovira, que utilitza l’àlies ‘Matagalls’, parlava a través de l’aplicació Threema amb Vendrell, al qual l’institut armat atribueix «un càrrec directiu i amb comandament sobre les diferents persones que integren la plataforma». En la conversa amb ‘Matagalls’ l’exconseller d’ERC afirmava: «La meva gent ho pot fer sense el suport de l’estructura, però no amb l’estructura en contra».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Sense llei d’amnistia, les actuacions fins i tot podrien acabar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que seria el competent per investigar, en el seu cas, el diputat d’ERC i secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg Ramon, que, segons la Guàrdia Civil, utilitza l’àlies ‘Konan’ i dirigia amb Soler la comunicació de Tsunami Democràtic.

Els investigadors també identifiquen altres aplicacions entre les utilitzades per les persones que situen en la cúpula de la plataforma, com Signal, en la qual van detectar el grup Harley Davidson, en què participava la mateixa Rovira i a través del qual es coordinava l’activitat independentista.