Turull torna a Bèlgica per intensificar les negociacions d’investidura amb el PSOE

Tot indicava que aquest cap de setmana havia de ser de tràmit tant en Junts com en el PSOE per a, a partir de dilluns, reprendre les negociacions de la investidura. Però cap de les dues parts ha volgut esperar i aquest diumenge han posat fil a l’agulla. Les alarmes han saltat quan ha transcendit que dos dels màxims representants de Junts, Jordi Turull i Albert Batet, havien tornat a Bèlgica.

Aquest viatge cal interpretar-lo com una intensificació dels contactes per veure si és possible l’acord. El PSOE també ha contribuït que es faci aquesta lectura després que el seu secretari d’Organització i negociador, Santos Cerdán, hagi dit avui mateix que veu «més a prop» la investidura de Pedro Sánchez. En definitiva, els dos actors polítics tornen a estar asseguts a la taula.

L’última setmana de la negociació entre socialistes i postconvergents ha tingut molts alts i baixos. Si dilluns passat semblava que tot s’encarrilava amb la foto a Brussel·les entre el mateix Cerdán i l’expresident Puigdemont, divendres es tornava a refredar de nou. Aquest cap de setmana ha servit perquè tot torni a semblar possible. Hi va contribuir que aquest dissabte l’eurodiputat de Junts Toni Comín apel·lés a «la calma» perquè és el més convenient quan els pactes estan «a tocar».

Sobre la possibilitat que el pacte amb Junts sigui més a prop, fonts de Ferraz es limiten a dir a EFE que continuen «parlant» i demanen discreció, i altres fonts socialistes pròximes a la direcció del partit asseguren que tot va «bé». Des de Junts adverteixen que no prendran una decisió fins que ho vegin clar. L’exconseller Josep Rull ha avisat que el seu partit només firmarà un «bon pacte».

Que es tracta d’un moment delicat en les converses ho demostra el fet que tant el PSOE com el PSC han evitat en tot el cap de setmana pressionar públicament Junts. És un clar símptoma de com d’a prop que hi ha l’acord, però també de com de fràgil que seria que tot se n’anés en orris. El líder del PSC, Salvador Illa, va sortir dissabte a demanar «discreció» i va esquivar qualsevol polèmica amb els postconvergents.

Qui no ha esquivat les sempre difícils relacions amb Junts ha sigut el president d’ERC, Oriol Junqueras. En una entrevista amb EL PERIÓDICO ha acusat el partit de Carles Puigdemont de no haver-se volgut coordinar en cap moment de la negociació. Ni republicans ni postconvergents s’amaguen: malgrat lluitar tots dos per l’amnistia, no han compartit informació en cap moment.

Els detractors de l’amnistia

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Mentrestant, aquest cap de setmana sí que s’han deixat veure i sentir els detractors de l’amnistia. El primer el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha assegurat que no «passaran una» i que «defensaran Espanya» des del carrer, des de totes les instàncies judicials i les institucions espanyoles. El president popular de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha anunciat que el seu govern portarà l’amnistia i la condonació del deute als tribunals. Ha sigut la primera comunitat a anunciar-ho i, probablement, no serà l’última.

Amb aquest context, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) celebrarà aquest dilluns un ple extraordinari per abordar a petició dels vocals conservadors l’amnistia del procés, una norma que encara no està registrada, a l’espera que hi hagi acord entre el PSOE i Junts. El tancament dels pactes amb Junts i amb el PNB (els dos únics pendents) determinarà la data d’investidura de Sánchez, encara sense resoldre’s i amb un termini límit: el 27 de novembre, dia en què caldria convocar noves eleccions si no hi hagués acord.