L’amnistia obre una altra bretxa entre els jutges: adeu als blocs al CGPJ i enfrontament entre associacions

L’acord entre el Govern de coalició i els independentistes per aprovar una llei d’amnistia ha suposat l’enèsim factor de divisió tant en el si del Consell General del Poder Judicial –situat en una anomalia institucional sense precedents, a punt de complir cinc anys en funcions i amb les competències limitades– com entre les associacions de jutges, que aquesta setmana han evidenciat un enfrontament insòlit a compte del que la denominada ‘dreta judicial’ ha arribat a qualificar de «principi del final de la nostra democràcia». 

La divisió s’evidenciarà aquest dilluns en el ple que el president interí de l’òrgan de govern dels jutges, Vicente Guilarte, s’ha vist forçat a convocar a compte de vuit vocals dels designats al seu dia a proposta del PP, els mateixos, curiosament, que van bloquejar durant setmanes la designació de dos magistrats per al Tribunal Constitucional, que ara, amb àmplia majoria progressista, tindrà a la seva mà analitzar un més que previsible recurs contra la futura llei d’amnistia. 

Aquests vuit vocals pretenen que el Consell aprovi una declaració institucional que expressi «la preocupació i la desolació intenses» de l’òrgan per la llei d’amnistia que el PSOE està ultimant amb ERC i Junts, en el marc de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern central. El sector més progressista de la judicatura, associat a Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, considera que aquesta postura «servilista» amb l’oposició no contribueix més que a «enfangar la judicatura».

Perquè la declaració proposada tiri endavant els vocals proponents necessitarien almenys un dels seus dos companys del bloc conservador que no han subscrit la proposta: el mateix Guilarte o el vocal i també magistrat del Suprem Wenceslao Olea, que no sempre s’alinea amb aquest grup en les votacions que s’han estat produint des de la dimissió l’octubre del 2022 de Carlos Lesmes.

Una mostra més que els blocs conservador i progressista ja no existeixen com a tal en el si de l’òrgan de govern dels jutges, perquè fa temps que cap de les dues sensibilitats vota a l’uníson cap dels assumptes sobre els quals s’han de pronunciar.

La soledat de Cuesta

Tampoc les postures dels sis progressistes, si bé se situen en contra de la declaració institucional, són del tot coincidents. El més pròxim al Govern central és l’exdiputat socialista Álvaro Cuesta, que ha anunciat que no acudirà a la reunió convocada amb caràcter extraordinari, una cosa que no secunda cap dels seus companys de sector, segons les fonts consultades per aquest diari. Es repeteix així la soledat que ja va viure al març després de plantejar una renúncia conjunta.

Cuesta considera que amb el ple d’aquest dilluns s’incompleix la mateixa llei orgànica del Poder Judicial, al tractar un assumpte que no és de la seva competència. «El Parlament em mereix més respecte sobre la seva lleialtat constitucional que aquest consell caducat, transgressor i massa còmplice dels que han bloquejat la seva renovació», afirma en declaracions a aquest diari. En un escrit remès aquest diumenge al president en funcions, arriba a manifestar que la reunió col·loca els vocals com a «revoltats» davant el Parlament i recorda que el Consell no té el «monopoli de la defensa de l’Estat de dret».

També es refereix als seus companys del sector progressista: «Alguns són massa permeables a les tesis conservadores, al seu dia van donar suport als conservadors comunicats contra proposicions de llei, i van desqualificar el Govern i el Congrés, van exigir al Parlament capacitat d’informar, quan el CGPJ només pot informar avantprojectes, no immiscir-se en l’autonomia del Parlament», defensa.

Postura de les associacions

L’enfrontament s’ha traslladat a les associacions professionals de jutges, que representen els que seran, en darrer terme, els encarregats d’aplicar l’amnistia als procediments que es vegin afectats. Si bé en ocasions solen redactar comunicats conjunts sobre assumptes que transcendeixen la seva funció jurisdiccional, la postura adoptada per la majoritària Associació Professional de la Magistratura sobre l’eventual llei d’amnistia ha sorprès per la seva contundència i el seu caràcter polític, perquè arriba a carregar contra Sánchez per argumentar que l’amnistia s’adoptarà en «interès d’Espanya» i admetre que és per «impedir un eventual Govern de partits de dreta en cas que hi hagués repetició electoral».

A l’altre costat, Jutges i Jutgesses per a la democràcia, en un clar retret als membres de l’APM que formen part del Consell, considera que aquests i els vocals que els secunden incorren en «un abús de les atribucions legals que ostenten i una desviació de la legítima funció d’aquest òrgan», així com «una invasió clara de la funció jurisdiccional» i del judici de constitucionalitat que només correspon al Tribunal Constitucional. 

Altres associacions professionals se situen, de moment, fora del combat. És el cas del minoritari Fòrum Judicial Independent, el portaveu del qual, Fernando Portillo, assenyala a aquest diari que han decidit esperar a veure el text que es presenti finalment. «No canviarà l’apreciació que ja tenim sobre la gravetat de l’assumpte, però creiem que mereix una reposada tècnica a una realitat legislativa ja materialitzada, per evitar enfangar-nos políticament», afegeix. En una situació similar es troba la segona associació de jutges en nombre d’afiliats, Francisco de Vitoria.

Un TC qüestionat

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

Un TC qüestionatSuperat el tràmit del CGPJ, que a priori no sembla que sigui capaç de tirar endavant una declaració institucional contra l’amnistia, al no comptar amb més suports que els proposadors del ple, l’horitzó final del perdó del procés se situa al Tribunal Constitucional, on l’actual majoria progressista ha sigut capaç de resoldre recursos enquistats anys en un temps rècord, com el que va ser interposat 13 anys abans contra la llei de l’avortament.

El tribunal de garanties també és víctima d’una fragmentació que ha fet que la majoria de les sentències dictades sota la presidència de Cándido Conde-Pumpidohagin tirat endavant per set vots a quatre, els de la majoria progressista davant els dels magistrats conservadors. Una situació que està marcant la imatge de l’alt tribunal, una cosa que ara s’accentua al ser el lloc al qual acudiran tots els que vulguin recórrer l’amnistia, com el PP, tot i que paradoxalment sigui un dels que més qüestiona les seves resolucions. Els jutges i tribunals que dubtin de la constitucionalitat de la nova llei també podran plantejar-li una qüestió d’inconstitucionalitat.