La Fiscalia recorrerà la interlocutòria que implica Puigdemont a Tsunami perquè només veu desordres públics

La Fiscalia de l’Audiència Nacional recorrerà la interlocutòria del jutge Manuel García Castellón que implica l’expresident Carles Puigdemont i imputa la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i deu persones més per presumptes delictes de terrorisme en la investigació que manté oberta des del 2019 a Tsunami Democràtic.

Els fiscals, que renunciaran a un recurs de reforma davant el mateix magistrat i acudiran directament en apel·lació a la Sala Penal, consideren que, a l’haver-se iniciat el procediment per delicte de sedició, i una vegada desaparegut aquest, la causa només pot seguir-se per desordres públics als jutjats de Barcelona, informen a ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica, fonts jurídiques.

Abans que el jutge dictés aquesta interlocutòria, la Fiscalia de l’Audiència Nacional ja estava preparant un informe perquè la causa fos jutjada a Barcelona per desordres públics, en consideració a les informacions policials que consten en les actuacions.

Segons va publicar el juny passat EL PERIÓDICO, pertanyent també al grup Prensa Ibérica, els fiscals ja avançaven que no apreciaven indicis que existeixi terrorisme i que, per haver-se derogat la sedició també desapareixia al seu judici la competència de l’Audiència Nacional per investigar les cinc accions atribuïdes a Tsunami Democràtic. Aquestes són el bloqueig de l’aeroport de Barcelona-el Prat, el tall de la frontera amb França a l’altura de la Jonquera, la desobediència a la Junta Electoral Central durant la jornada de reflexió de les eleccions generals de desembre del 2019, accions contra empreses de l’Ibex  i els disturbis que es van viure durant el clàssic en el qual es va desplegar una pancarta i es van llançar pilotes al camp amb el lema ‘Sit and talk’.

Notícies relacionades

La divisió del sector progressista del TC frena l’aval a la ‘llei trans’

‘Salvat el soldat Nacho Cano’

Per al titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, no obstant, «l’anàlisi dels fets exposats no permet excloure, en absolut, que Tsunami pogués tenir la consideració de grup terrorista, havent d’aclarir si es va arribar a materialitzar la seva actuació amb algun dels delictes de l’art. 573 CP», segons detalla en la seva interlocutòria. Aquest recull delictes, entre d’altres, contra la vida o la integritat física d’atemptat i tinença, tràfic i dipòsit d’armes, municions o explosius.

L’Audiència Nacional també tenia previst resoldre si podia retenir la causa pels dubtes entorn d’aquesta qualificació jurídica i per la presència en aquesta de dos aforats, que són Puigdemont i el diputat d’ERC al Parlament de Catalunya Ruben Wagensberg.