¿Què és la ‘lawfare’ a la qual es refereix Puigdemont i quines causes hi emmarca Junts?

Ho explicava el mateix Puigdemont en un missatge a les xarxes aquest cap de setmana: es tracta de l’«ús estratègic de les lleis per perjudicar dissidents o rivals polítics». No és una cosa que s’hagi inventat ara, ni que pugui afectar només els independentistes catalans. De fet, les primeres denúncies de ‘lawfare’ tenen els seus orígens a Llatinoamèrica. Un dels casos que se sol posar com a exemple és el de Lula da Silva, que va ser condemnat a 12 anys de presó per corrupció i inhabilitat per a la reelecció presidencial, fet que va aplanar el terreny per al triomf de Jair Bolsonaro, que, una vegada en el poder, va nomenar ministre el jutge que havia condemnat el seu rival polític. Finalment, la sentència va ser anul·lada i Lula da Silva va recuperar la presidència.

Junts considera que aquesta tècnica també s’ha utilitzat amb alguns polítics independentistes. I no només amb els que són en primera línia política, sinó també amb alguns dels considerats lampistes del procés. Per això, creuen que l’amnistia no només pot beneficiar els dirigents que van impulsar les consultes de l’1-O i el 9-N, sinó també altres dirigents sobiranistes amb causes obertes per vies indirectes no estrictament lligades a aquestes dues dates. Un exemple que en posa Junts és el cas Volhov, una causa judicial que conté diverses peces –algunes ja arxivades– en les quals s’investiga una suposada desviació de fons i si van aprofitar els seus contactes amb alts càrrecs polítics per als seus negocis privats, uns assumptes que no tenen res a veure amb el procés però que sí que afecten l’‘estat major’ que va dirigir l’organització i la logística del referèndum del 2017.

Aquests són alguns dels casos que Junts considera ‘lawfare’:

Un dels casos més mediàtic és el que afecta Josep Lluís Alay. El jutge d’instrucció va arxivar la trama russa que afectava el cap de l’oficina de Puigdemont, però Alay té encara pendent un judici el febrer de l’any que ve per assistir el 2018 al referèndum de Nova Caledònia en representació de l’excap del Govern. Se l’acusa de malversació, per la qual cosa se li demanen tres anys de presó i 17 d’inhabilitació. El viatge va costar 4.580 euros.

Un altre dels casos que segons Junts ha d’entrar en l’amnistia –tot i que ERC assegura que ja estava blindat des del principi– és el que afecta l’exconseller Miquel Buch i l’agent dels Mossos Lluís Escolà. L’Audiència de Barcelona va condemnar Buch a quatre anys i mig de presó i a 20 d’inhabilitació per proporcionar un escorta a Puigdemont a Bèlgica. Escolà també va ser condemnat a quatre anys de presó i a 19 més sense poder exercir.

Tant el cas d’Alay com de Buch no estan relacionats explícitament amb la preparació de l’1-O, però sí amb el procés, per la qual cosa tot apunta que quedaran blindats en la futura llei d’amnistia. En canvi, el cas de l’advocat de Puigdemont sembla més difícil d’incloure. Gonzalo Boye està sent investigat per presumpte blanqueig de capitals de la xarxa de narcotràfic de Sito Miñanco, de qui també va ser advocat. El cas no té cap vinculació amb el procés, però Junts considera que no se’l perseguiria, o almenys no de la mateixa forma, si no defensés legalment Puigdemont.

És el mateix argument que utilitza el cercle de la presidenta de Junts, Laura Borràs. Ella mateixa ha utilitzat el terme de ‘lawfare’ des de l’inici de la seva causa. No obstant, una gran part de l’independentisme, que va des d’ERC, la CUP o Òmnium –i fins a una part de Junts–, no ho considera ‘lawfare’. Borràs va ser condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 anys d’inhabilitació per fraccionar contractes per afavorir un amic, l’informàtic Isaías Herrero, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), un òrgan dependent de la Conselleria de Cultura. Borràs i el seu cercle consideren que el cas no hauria arribat tan lluny si no hagués sigut una de les principals dirigents de Junts.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Alguns sectors de l’òrbita de Junts –tot i que Puigdemont mai n’ha parlat– també apunten que el cas que afecta l’expresident Jordi Pujol hauria de quedar recollit per l’amnistia, al considerar-lo víctima de l’operació Catalunya. S’acullen als àudios de l’excomissari Villarejo i acusen les clavegueres policials d’haver intentat treure a la llum corrupteles de l’expresident i la seva família, tot i que l’Audiència Nacional ja va descartar que la investigació tingués motivacions polítiques. Pujol va confessar el 2014 haver defraudat diners –amb una suposada herència a Andorra– i està pendent d’un judici per corrupció a l’Audiència Nacional. La fiscalia li demana nou anys de presó.

També en quedaria fora el cas de l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell –detingut en el marc de l’operació Volhov–, i que està sent investigat per una operació urbanística a la finca de Vila Bugatti a Cabrera de Mar. Els republicans no han demanat que se l’inclogui dins de la llei. Tampoc Junts.