¿Per què el jutge vol interrogar Puigdemont? Aquests són els elements amb què el vincula a Tsunami Democràtic

Conscient que la imputació de Puigdemont queda lluny de la seva competència, perquè com a eurodiputat és aforat davant el Tribunal Suprem i només l’alt tribunal podria investigar-lo després de cursar el corresponent suplicatori al Parlament Europeu, García-Castellón li ofereix la possibilitat de declarar voluntàriament a l’Audiència Nacional com a investigat per terrorisme en el marc de les accions de Tsunami Democràtic. Aquests són els elements en què es basa per entendre necessària la seva declaració:

En primer lloc cita l’agenda d’una de les persones que la Guàrdia Civil esmenta, però sense atrevir-se a proposar la seva investigació: Josep Lluís Alay, cap de gabinet de Puigdemont, que el jutge també imputa. Hi apareixen per a l’expresident català reunions a Ginebra a finals d’agost del 2019, en els mateixos dies en què ho van fer destacats líders independentistes, com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, o el líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, per presumptament parlar del llançament de Tsunami Democràtic. El magistrat situa Puigdemont en una que es va celebrar amb entitats sobiranistes.

Al mòbil d’Alay hi ha una captura de pantalla del 20 d’agost en el qual parla amb el periodista i també investigat Jesús Rodríguez Sellés, que li diu: «El dilluns 26 d’agost es donaran a conèixer els perfils de la campanya Tsunami Democràtic com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Suposo que des d’Òmnium informaran directament el president Puigdemont. T’ho avanço perquè en tingui constància». La plataforma es va llançar el dia 28. El jutge considera que aquesta menció implica que l’expresident va poder participar en el llançament de la plataforma i s’ha d’investigar si va ser així.

En una altra captura Rodríguez reporta al seu interlocutor (presumiblement Alay) que el «grup de coordinació de Tsunami Democràtic té dubtes sobre la data del seu llançament com a moviment a les xarxes socials, considerant el 26 d’agost amb els suports que tenien en el moment, o el 30 d’agost, després d’una reunió a Ginebra (Suïssa)» pel risc que fos vetat. I demanava «traslladar el dubte al president» per quan es produís el llançament fos recolzat a les xarxes. El jutge també destaca que Puigdemont va ser un dels que van beneir la nova plataforma el 2 de setembre.

El jutge també destaca la conversa trobada als dispositius de l’expert en ciberseguretat Josep Campmajó, també investigat, entre ell i Carles Puigdemont, entre els dies 18 i 20 d’octubre del 2019, en la qual es fa al·lusió directa a la plataforma Tsunami Democràtic com a eina per a la consecució de la independència.

Notícies relacionades

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

Més parlants, menys ús habitual, més bilingüisme: la salut del català, en nou gràfics

«La relació de confiança entre els dos interlocutors –afirma el jutge en la seva interlocutòria– es posa de manifest ja que Campmajó discuteix sense filtre formal amb Puigdemont sobre l’actitud que estan tenint els dirigents polítics catalans en relació amb la publicació de la sentència del procés». El primer afirma: «Ahir vaig estar novament en primera línia. Tant a BCN [Barcelona] com a GRN [Girona]. La meva gent ben distribuïda. [...] O tu i Tsunami preneu el control o haurem de començar a gestionar el preu de les baixes».

Puigdemont li va respondre: «Intentem que el Govern es posi les piles». Campmajó li va contestar: «President... Els diputats estan cagats. La gent els passa per sobre. El Govern està acollonit...». L’expresident català respon: «Cert. I això no és bo».