El PSOE estén el pacte amb Junts a tota la legislatura i l’emmarca en una nova «etapa històrica» de reconeixement mutu

Un acord de legislatura, per oferir «estabilitat», i emmarcat en l’obertura d’una «nova etapa històrica» de reconeixement mutu. Així ha qualificat el número tres del PSOE, Santos Cerdán, el pacte amb Junts que s’ha segellat aquesta matinada per aplanar la investidura de Pedro Sánchez. La firma s’ha produït aquest matí a Brussel·les per part del secretari d’Organització dels socialistes i el secretari general de Junts, Jordi Turull. Les converses s’havien intensificat durant els últims dies a Brussel·les per salvar els esculls tècnics en la llei d’amnistia relacionats amb el seu abast i els casos que són més subjectius a l’hora d’associar-los amb el procés. Els següents passos a la firma de l’acord passen perquè la presidenta del Congrés, Francina Armengol, parli amb el candidat per fixar la data d’investidura, segons expliquen des del seu equip, amb la previsió d’anunciar-la aquest divendres.

Falta ja només el suport del PNB, que es pressuposa més senzill per la seva entesa amb els socialistes durant l’última legislatura, per assegurar la majoria necessària al Congrés. Fonts parlamentàries del grup basc expliquen que l’acord no està tancat i que «es continua negociant».

Abans del ple d’investidura, que es planeja a mitjans de la setmana que ve, el PSOE s’ha compromès a registrar la llei d’amnistia. L’objectiu dels socialistes és que la proposició de llei porti la firma de la resta de socis parlamentaris en la investidura i sigui qualificada per la Mesa del Congrés de forma immediata. I acudir així a la sessió d’investidura amb la tramitació de la norma ja iniciada. Un tipus de pagament per avançat que exigien els independentistes catalans. No obstant, els socis volen analitzar abans el text de la llei per decidir si hi plasmen la seva firma. Fins i tot ERC ha reclamat revisar la norma que es pacti perquè no inclogui «casos de corrupció» en l’abast de l’amnistia per als processats i encausats en relació amb el procés.

Mediador internacional

L’acord entre el PSOE i Junts inclou importants reivindicacions dels postconvergents, com el mediador internacional i el concepte de ‘lawfare’. Socialistes i postconvergents, assenyala el pacte, «han acordat dotar-se d’un mecanisme entre les dues organitzacions, internacional, que tingui les funcions d’acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords entre les dues formacions als quals s’arribi». El partit de Pedro Sánchez s’havia negat fins ara a fer un pas d’aquest tipus, i només parlava d’algun mecanisme de verificació no internacional, però finalment han cedit davant les seves «profundes discrepàncies» i «la complexitat i els obstacles del procés que es disposen a emprendre». 

Alhora, les dues parts es comprometen a «contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya», tenint en compte que Junts «considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de l’1 d’octubre, així com la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017», mentre que el PSOE «nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el seu rebuig de qualsevol acció unilateral». 

Llei d’amnistia i ‘lawfare’

Aquí és on s’enganxa, com a via de superació del conflicte, la llei d’amnistia. Segons el document, la norma ha «de procurar la plena normalitat política, institucional i social com a requisit imprescindible per abordar els reptes del futur immediat». La llei «ha d’incloure tant els responsables com els ciutadans que, abans i després de la consulta del 2014 i del referèndum del 2017, han sigut objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments». 

El document passa llavors a aturar-se en el ‘lawfare’, la presumpta guerra bruta judicial contra l’independentisme. «Les conclusions de les comissions d’investigació que es constituiran en la pròxima legislatura [sobre el cas Pegasus, les anomenades ‘clavegueres de l’Estat’ i els atemptats del 17-A] es tindran en compte en l’aplicació de la llei d’amnistia en la mesura que poguessin derivar-se situacions compreses en el concepte ‘lawfare’ o judicialització de la política, amb les conseqüències que, en el seu cas, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives», assenyala l’acord, pel qual els socialistes ampliaran la «participació directa de Catalunya a les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals», mentre els postconvergents es comprometen a recolzar la investidura de Pedro Sánchez amb el vot a favor dels seus set diputats, així com a donar «estabilitat a la legislatura». Però en aquest últim punt amb una condició: que es compleixi amb «els acords que resultin de les negociacions».

Pressió interna i externa

El perímetre de l’amnistia, que era el principal nus a la llei, es va complicar encara més amb la interlocutòria dictada pel jutge García-Castellón dilluns. A l’implicar l’expresident en delictes de terrorisme va irrompre en plena negociació, cosa que a Junts va encoratjar l’argumentari del denominat ‘lawfare’. L’ús de procediments judicials amb finalitats de persecució política o, segons denunciava el mateix Puigdemont a les seves xarxes socials diumenge: «L’ús estratègic de les lleis per perjudicar dissidents o rivals polítics no busca fer justícia sinó aconseguir, per mitjans inacceptables en democràcia, efectes polítics a través del poder judicial».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’acord arriba envoltat d’una creixent pressió ambiental. Tant als carrers, amb protestes que s’estenen per les seus del PSOE en contra de l’amnistia, i cada vegada amb de caràcter més violent, com a escala institucional, amb una confrontació gens soterrada entre els poders judicial i executiu. Aquest dimecres, a més, el comissari de Justícia, el liberal belga Didier Reynders, enviava una carta al ministre de la Presidència en funcions, Félix Bolaños, i a la ministra de Justícia, Pilar Llop, demanant «més informació detallada» sobre la nova llei i en particular «sobre l’abast personal, material i temporal» d’aquesta.

Al PSOE, Felipe González està encapçalant les crítiques a la negociació i ahir a la nit llançava un vídeo a través de la seva fundació en el qual demanava a Sánchez plantar-se davant Carles Puigdemont. «Pretenen trencar la cohesió i la unitat», avisa González sobre els sobiranistes en general, per concloure que «no mereix la pena» formar Govern amb el seu suport. «¿De veritat la necessitat són set vots?», es pregunta sobre l’argument de Pedro Sánchez de «fer la necessitat virtut». Després d’això, conclou que el que ha de fer-se és «guanyar les eleccions, si es repeteixen».