Transferències, impostos, diners per a l’eusquera i reforma laboral: les claus del pacte PSOE-PNB

El PNB ha segellat un pacte d’investidura amb el PSOE que implica una accelerada a la transferència de competències recollides a l’Estatut de Gernika, canvis en el Concert Econòmic, finançament i avenços en el reconeixement nacional d’Euskadi.

Traspassos

El text del document fa referència expressa a «culminar l’autogovern present amb la transferència a Euskadi de les competències encara pendents en el termini improrrogable de dos anys». Així mateix, assenyala que «es procedirà en els dos primers anys de legislatura a la negociació i a efectuar els traspassos corresponents de les matèries pendents de transferència segons el llistat acordat pels governs espanyol i basc en la legislatura anterior i, en el seu cas, es procedirà a retirar els obstacles legals que impedeixin un millor exercici de l’autogovern». 

Les competències a transferir prioritàries, segons reflecteix l’acord, són les de Ferrocarrils, l’homologació i convalidació de títols i estudis estrangers i acollida amb fórmules corresponents per al finançament i transferència» en la fase «d’autonomia personal del sistema estatal d’acollida». El president del PNB, Andoni Ortuzar, s’ha referit expressament al traspàs del Règim Econòmic de la Seguretat Social. El sindicat majoritari d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (SITSS) ha reaccionat de manera immediata assegurant que «és fonamental» que les esmentades competències «les tingui l’Estat».

La metodologia acordada per efectuar els traspassos part de la creació d’una «comissió bilateral permanent entre el Govern espanyol i el Govern basc». Cada sis mesos s’hauran de reunir de manera presencial amb l’assistència del president del Govern i del ‘lehendakari’.

Fiscalitat

En l’àmbit econòmic, l’acord inclou una modificació del Concert Econòmic per «avançar en el model actual de concertació de l’Impost sobre la Renda de No Residents». D’aquesta manera, serà possible l’aplicació de normativa autònoma en el cas de contribuents no residents que obtenen rendes al País Basc sense disposar d’un establiment permanent. Així mateix, es concertarà l’impost mínim de l’IRPF per a les grans empreses que es creïn a partir de la transposició de la directiva europea sobre aquesta qüestió.

Reconeixement nacional

Junt amb el traspàs de competències, l’altra gran carpeta que ha condicionat fins a última hora les converses entre els dos partits va ser la del debat territorial. Els passos de cara al reconeixement nacional d’Euskadi s’emmarquen, segons ha explicat el president de l’Euzkadi Buru Batzar, en un «sistema de garanties bilateral, de relació bilateral, ancorat en la disposició addicional de la Constitució i de l’Estatut de Gernika que l’empara». El compromís se centra a fer passos en el debat sobre una nova personalitat política i jurídica de l’Estat.

Reforma laboral

El PNB aconsegueix també la prelació de convenis bascos sobre els estatals. Una exigència durant la tramitació de la reforma laboral que no va ser atesa que va portar els diputats ‘jeltzales’ a votar-hi en contra. Ara s’acorda modificar la reforma laboral en un termini de sis mesos perquè, «en l’àmbit d’una comunitat autònoma, els sindicats i les associacions empresarials que reuneixin els requisits de legitimació dels articles 87 i 88, podran negociar convenis col·lectius i acords interprofessionals en la comunitat autònoma que tindran prioritat aplicadora sobre qualsevol altre conveni sectorial o acord d’àmbit estatal, sempre que els esmentats convenis i acords obtinguin el suport de les majories exigides per constituir la comissió negociadora en la corresponent unitat de negociació i la seva regulació resulti més favorable per a les persones treballadores que la fixada en els convenis o acords estatals».

Segregació de municipis

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

Usansolo podrà convertir-se en municipi independent, malgrat el recurs presentat contra la decisió de les Juntes Generals de Biscaia. Per a això, «es modificarà en el termini de sis mesos la Llei de Bases de Règim Local per rebaixar, excepcionalment, el llindar de població mínim per constituir-se en municipi independent (fins als 4.000 habitants), en els supòsits en què així ho determini la normativa autonòmica».

Eusquera

El Govern també es compromet a finançar amb fins a 100 milions d’euros, al llarg de tota la legislatura, les institucions basques «per a l’adaptació de l’eusquera a la nova era digital».