Radiografia dels acords del PSOE amb ERC i Junts: similituds i diferències

De partida, els acords segellats per a la investidura, si bé disten en la seva estructura, extensió i retòrica, no són contradictoris –una de les dificultats que havia de tenir en compte el PSOE– i fins i tot són complementaris en la majoria de les carpetes abordades. A continuació, la comparativa entre el que han pactat uns i altres.

La llei d’amnistia és la pedra angular dels dos acords i la gran concessió que fa Sánchez a l’independentisme per poder ser president. Tot i que el text definitiu encara està per veure i té el gran hàndicap de quedar a expenses de la interpretació dels tribunals. ERC presumeix d’haver aconseguit incloure causes com la de Tsunami Democràtic i la dels CDR acusats de terrorisme, a més de les que tenen a veure amb l’organització i defensa del 9-N i l’1-O. Junts, no obstant, té entre cella i cella minimitzar el marge d’interpretació que facin els jutges de la llei i que en aquesta s’incloguin casos de ‘lawfare’, és a dir, la utilització deliberada del poder judicial per anar contra qui es considera un rival o dissident polític.

Aquest va ser l’escull pel qual es va allargar l’entesa una setmana més del previst, amb causes com la de Volhov o la que afecta l’exconseller Miquel Buch sobre la taula. Finalment, l’acord del PSOE amb Puigdemont inclou per escrit el concepte de ‘lawfare’, cosa que implica per part dels socialistes l’acceptació de la seva possible existència. Tot i que no està previst que s’inclogui en la llei i externalitza a les conclusions de les comissions d’investigació posades en marxa pel Congrés i, per tant, a la majoria parlamentària, si hi ha casos que es puguin atribuir a aquest concepte.

La presència d’un mediador per verificar el compliment del pacte era una de les condicions ‘sine qua non’ que va posar Puigdemont per donar el sí a Sánchez. Ha sigut una altra de les cessions que ha fet el PSOE tant a Junts com a ERC i que els socialistes han justificat en la desconfiança que hi ha entre les parts. La diferència és que l’expresident ha arrencat que el designat sigui algú de l’esfera internacional. Sobre el paper, amb els postconvergents s’ha acordat un «mecanisme internacional, que tingui les funcions d’acompanyar, verificar i fer el seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a què s’arribi entre els dos partits».

I, amb els republicans, el que s’ha rubricat és que en el marc de la taula entre partits –no en la de diàleg entre la Moncloa i la Generalitat– es creï un «mecanisme que tingui les funcions d’acompanyar, verificar i fer el seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a què s’arribi». Es designarà, especifiquen, una «persona de reconegut prestigi» per fer aquesta funció.

Malgrat que la dreta i l’extrema dreta ho han denunciat amb vehemència, ni ERC ni Junts han pactat un referèndum amb Sánchez. Tampoc el reconeixement de la legalitat de l’1-O. Sí que davant tots dos els socialistes reconeixen l’existència d’un conflicte polític, concepte que el Govern central ja ha assumit en altres ocasions: tant en la cimera de Pedralbes que per part del Govern català va liderar Quim Torra el 2018 com en el pacte d’investidura que ERC va segellar fa tres anys. El que sí que aconsegueix Junts en el seu acord és que el PSOE accepti «desenvolupar una dinàmica per a la seva resolució en termes diferents», referència a què s’acull Jordi Turull per marcar distàncies amb els d’Oriol Junqueras.

En el text del que han acordat els socialistes i els republicans s’inclou «la necessitat que els acords a què s’ha arribat com a resultat polític del diàleg siguin ratificats per la ciutadania», cosa que significa que se sotmeti a votació el que eventualment es pacti a la taula entre governs. És en aquest espai que Aragonès pensa insistir en la celebració del referèndum, mentre que els socialistes, en tot cas, cenyeixen la votació a un nou Estatut. L’1-O, s’especifica, va ser «anul·lat pel TC», tot i que s’admet que en els moments àlgids del procés «van conviure diferents legitimitats» i «diferents concepcions de sobirania» entre la part catalana i l’estatal.

Al seu torn, el que fa el text firmat pels socialistes i els postconvergents és constatar la discrepància entre tots dos sobre l’1-O: «Junts considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de l’1 d’octubre, així com la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017. Per la seva banda, el PSOE li nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el rebuig a qualsevol acció unilateral».

També s’estableix que en la reunió entre els dos partits que se celebrarà aquest novembre «Junts proposarà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat en l’article 92 de la Constitució» i, el PSOE, «defensarà l’ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l’Estatut del 2006». Per als socialistes, aquesta menció a la Constitució suposa que Junts aposta per la «seguretat jurídica» i aparca la via unilateral.

Per a ERC era clau en el pacte aconseguir cessions que pugui capitalitzar el Govern de Pere Aragonès, del que Junts va decidir sortir un any. En matèria econòmica, els republicans han aconseguit que es perdoni el 20% del deute del FLA, cosa que suposa 15.000 milions d’euros, a més de l’estalvi de 1.300 milions en concepte d’interessos. Es tracta d’un mecanisme que no serà exclusiu, ja que es farà extensiu a les altres autonomies. També han acordat un diàleg amb caràcter bilateral que arrencarà el primer trimestre del 2024 per abordar la reforma d’un finançament de Catalunya que es considera «insuficient», així com 1.600 milions més per al desplegament dels Mossos fins al 2030 i 150 milions per impulsar la investigació científica.

El text segellat amb Junts és més inconcret. En la línia de deixar constància de les discrepàncies, estableixen que els de Carles Puigdemont «proposaran d’entrada una modificació de la LOFCA que estableixi una clàusula d’excepció de Catalunya» i que es faciliti a la Generalitat «la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya». No obstant, el PSOE deixa clar que la seva proposta passarà per un «un diàleg singular sobre l’impacte de l’actual model de finançament», en la línia del que s’ha parlat també amb ERC, i es recull el compromís de treballar en un pla per «facilitar i promoure la tornada a Catalunya de la seu social de les empreses que van canviar la seva ubicació» durant els últims anys.

Notícies relacionades

El PSOE suma Coalició Canària al bloc de la investidura i arriba als 179 vots

El PP adverteix dels costos de l’amnistia: «divisió social» i l’assumpció que Espanya no és «una democràcia plena»

Sens dubte, un dels punts forts d’ERC en la negociació amb el PSOE ha sigut amarrar el «traspàs integral» de Rodalies, amb una complexitat evident des del moment que no es fixa cap data concreta per culminar la transferència ni la concreció dels recursos a traspassar més enllà de 500 milions de cara a l’any que ve, així com l’assumpció que hi haurà trams de vies, sobretot de mercaderies, que quedaran sota batuta estatal. Es tracta, no obstant, d’una fita altament reivindicada per la Generalitat que ERC equipara al del traspàs per crear el cos dels Mossos d’Esquadra.

Junts no només no ha entrat tant en el terreny competencial –sobretot perquè no està en el Govern per capitalitzar aquests èxits– sinó que a més ha desdenyat amb acritud el que ha pactat ERC sobre la xarxa ferroviària. Ho va fer el mateix Puigdemont a l’explicar el seu acord dijous passat en una compareixença sense preguntes. Junts, per la seva banda, ha aconseguit que el PSOE es comprometi a la «participació directa de Catalunya en les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals, particularment en les qüestions que tenen especial incidència en el seu territori».