La batalla contra l’amnistia cohesiona el PP a Catalunya i aparca la crisi interna

El primer va ser dilluns passat a Madrid. La setmana que Pedro Sánchez va aconseguir completar el seu Tetris per seguir a la Moncloa, una cosa que semblava una quimera la nit del 23 de juliol, començava amb una posada en escena de Feijóo amb tots els barons populars. Una imatge de força que també va aconseguir incloure el líder català, en contrast amb les destacades absències dels últims temps. Fernández va aplaudir amb entusiasme les paraules del seu líder, que va prometre «no callar» i va convocar noves mobilitzacions contra l’exoneració dels líders del procés aquest diumenge vinent.

Va ser el primer exemple que les aigües tornaven al seu curs. Almenys, per un temps. El moviment sembla indicar que Fernández ha decidit afluixar la corda, que en els últims temps s’havia tensionat gairebé fins al punt de trencar-se; i que Feijóo ha acceptat ja, passat el dol de la seva insuficient victòria el 23J, que la seva posició aquesta legislatura ha de ser la de liderar l’oposició als pactes del PSOE amb els independentistes.

Cita a Mataró

El segon exemple s’ha vist aquest mateix dissabte en un acte del partit a Mataró, on han coincidit la direcció nacional, la cúpula catalana i els comandaments de la província de Barcelona. La convocatòria per si mateix no hauria de ser notícia, però ho és si es té en compte que l’últim acte equiparable organitzat pel partit –concretament per la direcció provincial de Barcelona– va ser l’inici del curs polític al setembre, on no només no va acudir Fernández, sinó que es va llançar més d’un dard contra ell.

Avui Fernández ha posat junt amb el dirigent del PP de Barcelona, Manu Reyes, a més de Xavier García Albiol, Josep Tutusaus, Santi Rodríguez i també la vicesecretària de Polítiques Socials i Repte Demogràfic, Carmen Fúnez.

L’etern congrés

Les crítiques de Fernández a Feijóo, per voler incloure Junts dins de la ronda de contactes per a la investidura, van obrir una guerra interna dins del partit a Catalunya. Una guerra en part auspiciada per la direcció provincial, darrere de la qual molts dins del partit llegien una lluita velada per la direcció catalana del partit.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El de Manu Reyes ha sigut un dels noms que ha sonat amb força en els últims temps a les quinieles per rellevar Fernández, al costat d’altres noms com el de Dani Sirera o el de Dolors Montserrat. Feijóo fa temps que tenen entre els seus plans buscar un nou líder per a Catalunya –i posar en marxa una estratègia més conciliadora amb el nacionalisme–, però Fernández –de l’ala més dura– té la intenció de prestar batalla si es convoca un congrés i creu tenir l’aval de la militància per evitar la seva destitució.

Un congrés que està ajornat des de fa més d’un any i que res apunta que sigui en un futur pròxim, sigui per por del rebuig de la militància –com defensen del costat de Fernández– o perquè hi ha altres prioritats a sobre de la taula de Génova –com apunten els de Feijóo–. Ara la coronació del pacte del PSOE amb els independentistes i els gestos de Fernández amb Génova per rebaixar tensions, semblen aparcar la crisi interna.