El relat de la llei d’amnistia: el difícil equilibri de defensar la Constitució sense criticar l’1-O

El document evita qualsevol crítica al separatisme català. Tampoc jutja els tribunals, tot i que sí que cita la sentència del TC sobre l’Estatut com a germen d’una «tensió social i política que va provocar la desafecció d’una part substancial de la societat catalana cap a les institucions estatals, que encara no ha desaparegut i que revifa de manera recurrent quan es manifesten les múltiples conseqüències legals que continuen tenint, especialment en l’àmbit penal». 

El text, que permetrà a Pedro Sánchez ser investit president del Govern aquest dijous, discorre durant tot el relat per una línia molt fina entre les apel·lacions a les lleis i les reivindicacions de l’independentisme. D’una banda, remarca que «tots els camins han de transitar dins de l’ordenament jurídic nacional i internacional», cosa que suposa en teoria el compromís que no es repetirà la via unilateral del 2017. Els socialistes van arribar a posar aquest moviment per part de Junts com a condició per aprovar l’amnistia. La llei, no obstant, no explicita en cap cas aquesta renúncia, un pas que el partit de Carles Puigdemont no estava disposat a fer. Tampoc al·ludeix a les lleis de desconnexió aprovades el setembre d’aquell any. De fet, just abans de l’apel·lació a l’«ordenament jurídic», assenyala que a Espanya no regeix el model de «democràcia militant, és a dir, un model en què s’imposi no ja el respecte, sinó l’adhesió positiva a l’ordenament». 

En una tesi que xoca de cara amb el discurs tradicional de Junts, el document defensa les bondats del sistema espanyol. «Avui, l’any 2023, Espanya es caracteritza per ser una democràcia i un Estat de dret, en el qual el principi de legalitat, el principi democràtic i el respecte als drets fonamentals es configuren com a pilars essencials», assegura.  

Convivència en nou ocasions

Una de les paraules més repetides és «convivència»: apareix nou vegades al llarg de l’exposició de motius. Aquest i no un altre és l’objectiu que justifica l’amnistia, segons la mateixa norma, que malgrat la insistència dels postconvergents no recull el concepte de ‘lawfare’ o guerra bruta judicial amb finalitats polítiques. «Aquesta amnistia no es pot interpretar com un allunyament del nostre marc legal. Molt al contrari, és una eina que l’enforteix i mira cap al futur, i que torna al debat parlamentari les divisions que continuen tensant les costures de la societat, mitjançant una renúncia a l’exercici del ‘ius puniendi’ [o dret a sancionar] per raons d’utilitat social que es fonamenta en la consecució d’un interès superior: la convivència democràtica».

En el mateix sentit, i davant les acusacions dels partits de la dreta i gran part del poder judicial, els proposadors conclouen que la llei, en realitat, «reforça l’Estat de dret per donar una resposta adequada més de 10 anys després del començament del procés independentista, quan ja s’han superat els moments més acusats de la crisi i toca establir les bases per garantir la convivència de cara al futur». 

Amb aquesta «valenta» decisió, continuen, el Parlament «no només no envaeix altres espais, sinó que, molt al contrari i en ús de les seves competències, assumeix la millor via de les possibles per abordar, des de la política, un conflicte polític». La llei seria un símptoma de la «solidesa del sistema democràtic, que demostra així la seva capacitat de conciliació a través d’un acte sobirà de les Corts Generals».

De Puigdemont als policies

Però l’exposició de motius també fa càlculs més terrenals. Alerta que sense l’amnistia el conflicte territorial a Catalunya corre el risc de tornar a enquistar-se.La desafecció, argumenta el text, «es podria agreujar en els pròxims anys a mesura que se substanciïn procediments judicials que afecten no només els líders d’aquell procés (que són els menys nombrosos), sinó també els múltiples casos de ciutadans i fins i tot empleats públics que exerceixen funcions essencials en l’administració autonòmica i local i el processament i eventual condemna i inhabilitació dels quals produiria un trastorn greu en el funcionament dels serveis en la vida diària dels seus veïns i, en definitiva, en la convivència social». 

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Perquè de la norma, quan entri en vigor, no només se’n beneficiaran Puigdemont, que podrà tornar a casa seva, a Girona, o Oriol Junqueras, que deixarà d’estar inhabilitat. També s’aplicarà als agents processats en les càrregues de l’1-O i als directors d’escola encausats per obrir els seus centres perquè els ciutadans catalans participessin en aquell referèndum. 

«Una societat que pretén avançar des d’un punt de vista democràtic ha de tenir la capacitat d’afavorir i ubicar entre les seves prioritats la convivència, el diàleg, el respecte i l’eventual entesa entre les diferents posicions i reivindicacions polítiques democràtiques», conclou l’exposició de motius.