El Parlament reclama a l’Estat 456.000 milions de deute i una llei de finançament singular

Després de més d’una dècada de procés en què el debat polític girava gairebé en exclusiva entorn de la independència, a Catalunya es torna a parlar del finançament de la Generalitat. El primer senyal el van donar els acords d’ERC i Junts amb el PSOE per desencallar la investidura, que incloïen demandes per reduir el deute de l’administració catalana i millorar els seus ingressos. El segon senyal ha arribat aquest dilluns des del Parlament: la comissió d’estudi del deute ha aprovat un document que reclama a l’Estat 456.000 milions d’euros en concepte de «deute històric» i també una «llei de finançament singular per a Catalunya».

Aquest document no sorgeix del no-res. Són les conclusions a les quals ha arribat aquesta comissió després de mesos de treball –va començar abans que la negociació d’investidura– i que porten la firma d’ERC i Junts. El text inclou un llarg llistat de reivindicacions que s’acosta més a una carta als Reis d’Orient que un document assumible per al Govern de torn, però constata que tant republicans com postconvergents volen jugar la carta de la millora del finançament de la Generalitat. Una carta a què tan un partit com l’altre portaven almenys una dècada sense prestar atenció.

El primer objectiu d’ERC i Junts és llistar els greuges de l’Estat. Aquí la xifra més destacada és que situen en aquests 456.000 milions el «deute històric» amb Catalunya i la divideixen en tres conceptes: 50.900 de relatius al dèficit en la inversió d’infraestructures; 375.000 en concepte de prestacions socials i 30.000 milions en concepte de pensions. El càlcul es realitza per al període que va del 1982, amb els acords bàsics per al finançament de la Generalitat, fins a l’any passat.

Però, més enllà d’aquesta xifra difícilment acceptable i, sobretot, abonable per a qualsevol Govern, el Parlament també reclama una cosa molt més concreta i tangible: la condonació total del deute que té la Generalitat amb l’Estat per haver-se acollit al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). De fet, l’acord d’investidura ERC-PSOE ja contempla la condonació d’un 20% del deute –uns 15.000 milions–, i ara el Parlament reclamarà deixar aquest deute a zero. El relat que fa el document és que, si Catalunya no tingués dèficit fiscal entre el que aporta i el que rep de la caixa comuna actual, no hauria arribat a aquesta xifra de deute. Per tant, se’n demana la condonació.

Mirant al futur

Finalment, el document també mira al futur. ¿Com millorar la situació actual? Aquí es parla de la necessitat que Catalunya tingui un finançament a la seva mesura a través d’una llei «singular» per a la Generalitat. Una norma que transferiria al Govern la gestió i recaptació dels impostos generats a Catalunya. «Un pas endavant en la nostra sobirania», exposa el document que, segons conclou, no necessitaria modificar la llei general actual, la LOFCA.

Notícies relacionades

Mazón treu pit de les tasques de neteja a les zones industrials

Unes 80.000 persones marxen contra Mazón en la tercera protesta postdana

Aquesta llei singular derivaria, per exemple, a crear una Agència de Seguretat Social Catalana per impulsar un «sistema propi de pensions» o a traspassar les competències íntegres a l’Agència Tributària de Catalunya per recaptar tots els impostos. Després es fixaria una «quota de solidaritat» entre Catalunya i l’Estat. En definitiva, operaria com el concert econòmic basc o el pacte fiscal que al seu dia va proposar el president Artur Mas, però que va rebre un cop de porta del Govern. Un cop de porta que el va portar a convocar unes eleccions, les autonòmiques del 2012, de les quals va sorgir la primera votació sobre la independència, la del 9 de novembre del 2014.

ERC i Junts saben que, d’inici, cap Govern podrà acceptar les demandes que es plantegen en aquest document. No obstant, el plantejat aquest dilluns pel Parlament és un punt de partida que fixa el marc que estan disposats a treballar per a un millor finançament. I tot i que els seus plantejaments semblin una quimera, algú podria dir que també ho semblava una amnistia. Una dècada després de l’inici del procés, Catalunya torna a parlar de finançament.