Toni Comín: «Estem fent la Transició pendent»

¿Què incorpora el pacte aconseguit entre el PSOE i Junts respecte al conflicte de Catalunya?

Tres elements. Un, no hem hagut de renunciar a res. Dos, el PSOE està fent una revolució narrativa amb la llei d’amnistia ambiciosa i amb les frases literals sobre la resolució dels conflictes per la via política. I el tercer: es reconeix que hi ha un conflicte entre l’Estat i Catalunya, que no ve del 2017, que ni tan sols arrenca en la sentència de l’Estatut i que estem davant un conflicte secular. Això és un canvi radical des del punt de vista narratiu.

¿No hi ha una mica d’adamisme en aquesta interpretació? El president Quim Torra, el 2018, ja va pactar amb el president Sánchez el reconeixement d’un conflicte polític i els pactes de la taula de diàleg del Govern d’ERC també parlen del conflicte.

Sí, però la declaració de Pedralbes no va tenir cap conseqüència. I ja s’ha vist el recorregut que ha tingut la taula de diàleg. En canvi, aquí parlem d’una declaració de la qual el PSOE sap que depèn la seva supervivència política, en el sentit que la legislatura està condicionada que en unes reunions mensuals, amb un mecanisme de verificació internacional, es busqui una solució democràtica a un conflicte secular.

Però el PSOE continua sense voler fer un referèndum...

Jo no dic que vulgui, dic que la disposició, el compromís, l’obligació de discutir sobre això és molt diferent de la que han tingut fins ara, perquè si no hi ha avanços en aquesta negociació, el PSOE no obtindrà el suport de Junts en cap votació, ni en els pressupostos de l’Estat ni en les altres.

En una entrevista fa pocs mesos al diari ‘Ara’, l’expresident Carles Puigdemont va afirmar: «Pedro Sánchez no serà primer ministre amb els vots de Junts, no ho pot ser, per moltes raons. Per una de molt clara. Pedro Sánchez menteix. Menteix i incompleix. Com que ho ha fet diverses vegades, ¿quin sentit té que nosaltres fem primer ministre un mentider i un incomplidor?»

Descontextualitzar una part d’una entrevista per buscar contradiccions de manera una mica intencionada no és correcte. En aquesta entrevista es diu que les condicions de la investidura les hem repetit des de fa sis anys.

Al seu llibre ‘Reunim-nos’, Puigdemont afirma: «No hi haurà cap diàleg ni cap negociació sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Se’ns continuarà sense reconèixer aquest dret». ¿L’expresident està fent un exercici de confiança en una cosa en què no creia?

No és que hagi canviat el president, és que ha canviat l’Estat. Els fets ho han desmentit. Quan l’Estat sembla que es disposa a obrir una negociació mínimament seriosa, per responsabilitat l’explorem. És un ‘sembla’ però, per petit que sigui, val la pena explorar-lo.

És el que està fent ERC des de fa quatre anys, també li sembla que el PSOE pot negociar.

Hi ha diferències rellevants. ERC podria haver demanat una amnistia i no la va demanar, va demanar uns indults. ERC va firmar uns articles renunciant a la via unilateral una setmana abans dels indults. Junts no ha fet cap renúncia política per la llei d’amnistia. La metodologia de la taula de diàleg pactada per ERC no s’assembla a la de la negociació que farem fora d’Espanya amb un tercer país amb el PSOE. Per tant, és molt diferent.

Vostès podrien haver exigit el referèndum com a condició per a la investidura i no ho han fet.

Si fer virar el PSOE perquè accepti la llei d’amnistia en tres mesos ja és molt meritori, no podem pretendre que el PSOE pugui acceptar el referèndum en tres mesos. Això sí que no era políticament honest.

¿Quins casos pot acabar acollint la llei d’amnistia sota el paraigua del ‘lawfare’?

La conceptualització del ‘lawfare’ en termes jurídics no és senzilla i per això es va encallar la negociació. Per una dificultat tècnica real per concretar jurídicament aquest concepte ni de forma restrictiva ni massa poc. Perquè només es beneficiïn d’aquesta previsió de la llei les víctimes del ‘lawfare’.

¿Inclourà Laura Borràs?

És que no va de persones, va de conceptes. Totes les persones víctimes de ‘lawfare’ se n’haurien de poder beneficiar. Tenen el dret que el seu advocat li digui al jutge que el cas entra dins de l’àmbit i demanar que l’arxivin.

Queda en mans del cada jutge, llavors.

Per això es busca un redactat que no doni marge a la interpretació com va passar amb la malversació.

El risc és que incloent-hi el ‘lawfare’ pugui posar en risc la constitucionalitat de l’amnistia...

Però és que el Constitucional no anul·la lleis, anul·la articles. Si considerés que un article té problemes, pot quedar eventualment en una consideració. Vull pensar que no passarà. Però no afecta la resta de la llei.

¿Podrien decidir el president o vostè tornar a Catalunya quan l’amnistia estigui publicada al ‘BOE’ sense esperar a la resolució judicial, a risc que ingressessin durant aquell temps a la presó?

Si la llei es publica al ‘BOE’, el jutge no ens pot ficar a la presó perquè la llei ens empara i el que ha de fer el jutge és arxivar el cas l’endemà. O al cap de tres dies.

El jutge pot portar-ho al Constitucional i retardar-ho més.

Pot passar i pot no passar. Quan vegin la llei, pot ser que vegin que no té sentit una qüestió de constitucionalitat.

¿Espanya està canviant?

La ruptura que no vam poder fer en la Transició de 1978 parcialment l’estem fent ara. Estem fent passos en la lògica de ruptura amb el franquisme i amb els seus hereus. En part, estem fent la Transició pendent. Estem fent la Transició sense els hereus del règim, com es va fer en les transicions europees de postguerra. Si mig Espanya encara no entén els principis de la democràcia, significa que les decisions polítiques s’han de prendre sense ells.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿El procés s’ha acabat, tal com l’enteníem fins ara?

No, hem recuperat el fil on el vam deixar el 2017, quan entre el 10 i el 27 d’octubre demanàvem un diàleg sobre l’autodeterminació. L’amnistia tanca tota aquesta etapa de repressió.