Llei d’amnistia
El Govern central i la Generalitat assumeixen que donaran escorta de nou a Puigdemont però no fixen terminis
L’expresident Carles Puigdemont no és notícia només per una eventual amnistia o per haver pactat amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez. Des d’aquest dimarts també ho és perquè ha tornat a reclamar que se li assigni una escorta a Bèlgica i, per primera vegada en anys, tant el Govern central com la Generalitat han mostrat predisposició a concedir-li aquesta petició. El problema és que cap dels dos executius es fixa un termini per concretar-ho ni coincideix exactament en la manera en què s’ha de fer.
El primer pas l’ha fet aquest dimarts el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que ha assegurat que el Ministeri de l’Interior «tramitarà» la petició perquè els Mossos d’Esquadra puguin cobrir l’escorta de l’expresident. En una entrevista a RAC-1, ha assegurat que «ningú qüestiona la seguretat de les persones, per moltes diferències ideològiques que hi pugui haver». «Crec que el Ministeri de l’Interior tramitarà la petició i resoldrà el que toqui», ha asseverat.
Fonts del Ministeri de l’Interior apunten a EL PERIÓDICO que encara no pot prendre mesures en aquest assumpte perquè «la competència en aquesta matèria és dels Mossos d’Esquadra com a policia integral a Catalunya» i que és la Generalitat la que ha de fer el primer pas comunicant a l’Estat la necessitat d’enviar-hi agents. Ni Puigdemont ni ningú del seu entorn, ni tampoc els Mossos, han dirigit fins ara al ministeri peticions en aquest sentit, asseguren fonts d’Interior i de la policia catalana.
Si la Generalitat fa aquest pas, Interior avaluarà la petició i s’haurà de posar en contacte amb el Ministeri de l’Interior belga. Així, per a la seguretat de Puigdemont a Bèlgica, la paraula final sobre qualsevol pla correspon de manera exclusiva al Govern belga, que és el que decidiria finalment si accepta l’arribada d’agents armats al seu territori o si prefereix assumir l’encàrrec en solitari.
Les «gestions necessàries»
La Generalitat sap que és un assumpte delicat. Tant el conseller d’Interior actual, Joan Ignasi Elena, com els seus dos predecessors, Miquel Buch i Miquel Sàmper, sempre van tenir problemes amb aquesta qüestió, perquè es trobaven al mig de dues pressions: la de Puigdemont per tenir escorta i la del Govern central per negar-la-hi.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha celebrat aquest dimarts que Bolaños hagi obert la possibilitat de recuperar la seguretat assignada a l’expresident després de «tantes negatives i tantes traves». A més, ha promès que la Generalitat farà les «gestions corresponents», tot i que no n’ha donat més detalls.
Notícies relacionadesFonts de la Conselleria d’Interior posen el focus en el ministeri. Exposen que els Mossos «no tenen competències per actuar fora del territori espanyol» i recorden que necessiten una «autorització» del departament de Fernando Grande-Marlaska. A més, asseguren que sota el mandat d’Elena ja es va fer una petició que es «va denegar com totes» les anteriors.
Així, totes les parts assumeixen que Puigdemont ha de tenir de nou escorta, però l’operació no serà fàcil perquè ha d’incloure almenys tres governs: el català, el central i el belga. La principal conclusió és que l’expresident pot tornar a pensar per primera en sis anys que recuperarà l’escorta, però ningú li pot garantir quan.
- CIÈNCIA Trobat el cadàver d’una cria de mamut en un estat sense precedents
- Un titular vingut a menys El trist Nadal de Frenkie de Jong
- A CATALUNYA La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants
- Valentí Fuster: "Soc cardiòleg, però em costa entendre la perfecció del cor"
- Tradicions i gènere Les dones carreguen encara amb el pes de les festes de Nadal
- 448 al dia MAPA | Els 10 radars de Barcelona que més multes han posat aquest 2024
- ¿Com podem desinfectar el mòbil?
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Els protagonistes de l’esport el 2024 Jorge Martín, contra tots i contra tot
- Un titular vingut a menys El trist Nadal de Frenkie de Jong