Els cinc ministeris de Sumar al Govern: d’Urtasun a Cultura a García a Sanitat

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el soci minoritari de l’Executiu central comptarà amb cinc departaments, els mateixos que tenia Unides Podem. Però la xifra té ara més transcendència. La coalició de Yolanda Díaz va obtenir el 23 de juliol un pitjor resultat que el que va aconseguir Pablo Iglesias el 2019, mentre que el PSOE va millorar la seva marca. Alhora, Sánchez vol que el nombre de departaments, 22 en l’actualitat, sigui més petit en aquesta legislatura. 

No obstant, en un símptoma de sintonia i bona voluntat per encarar el nou període, Sumar mantindrà la quota. Cinc ministeris: Treball, Sanitat, Cultura, Drets Socials i Joventut i Infància. El repartiment de carteres coincideix en part amb el de l’anterior legislatura: el soci minoritari conserva Treball i Drets Socials. Però en l’apartat dels ministres la renovació serà més profunda. En principi, només hi quedarà Díaz. I no hi haurà ningú de Podem. Fonts de l’entorn de la vicepresidenta segona, mentrestant, assenyalen que el repartiment no està tancat per complet, perquè depèn de l’estructura que triï Sánchez i el nombre de ministeris de l’Executiu que es posarà en marxa ben aviat. Díaz i el president tenen previst reunir-se després del debat d’investidura per acabar de perfilar les carteres.  

Díaz continuarà a Treball i com a vicepresidenta. A Sanitat, com va avançar EL PERIÓDICO a principis d’octubre, la cridada a dirigir la cartera és Mónica García, la líder de l’oposició a Isabel Díaz Ayuso a l’Assemblea de Madrid. La dirigent de Més Madrid va recolzar de forma rotunda Díaz durant el llançament de Sumar i és metge de professió, però el seu departament no tindrà una gestió senzilla. Sanitat té la majoria de les competències transferides a les comunitats, i després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig el PP governa en 11 de les 17, així com a Ceuta i Melilla. 

Els Comuns guanyen pes 

Ernest Urtasun es dona per gairebé segur com a nou titular de Cultura. Eurodiputat, portaveu de Sumar i membre de Catalunya en Comú, Urtasun ja va rebutjar ser ministre el 2019. Amb el seu nomenament, els Comuns guanyaran pes polític dins de la coalició, després de Manuel Castells i Joan Subirats, tots dos de perfil més tècnic, a Universitats.   

A Drets Socials, departament que dirigeix ara Ione Belarra, secretària general de Podem, l’elegit és Pablo Bustinduy, diputat del 2016 al 2019 i especialista en política internacional. Després d’uns anys centrat en la investigació, Bustinduy va tornar aquest estiu a la política, integrant-se en l’equip de campanya de Sumar. 

Tret de sorpresa d’última hora, Podem no ostentarà cap ministeri. Sánchez ja tenia clar des de fa molt temps, no només arran de l’enfrontament intern per la llei del ‘només sí és sí’ i la rebaixa de penes als agressors sexuals, que el PSOE havia de recuperar Igualtat, ara dirigit per Irene Montero. La coalició de Díaz tampoc gestionarà les matèries de Vivenda, com pretenia després dels comicis generals. 

Però sí que comptarà amb un nou departament: Joventut a Infància. Aquí no és clar qui en serà el titular, però en principi es tractarà d’un dirigent d’Izquierda Unida, amb l’eurodiputada Sira Rego com a principal favorita. 

Ribera, Montero i Bolaños

A l’ala socialista, les cartes es manegen amb més secretisme. Diversos ministres en funcions expliquen que no saben si repetiran dins del nou Govern de coalició, en el qual estan confirmats la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera; la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, i el ministre de Presidència, Félix Bolaños. La primera és un dels grans pilars de l’Executiu i ha aconseguit tenir un enorme protagonisme internacional, gràcies a iniciatives com l’anomenada ‘excepció ibèrica’, el mecanisme que limita els preus del gas per generar electricitat a Espanya i Portugal. Montero i Bolaños, per la seva banda, han estat al costat de Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE, els principals negociadors de Sánchez amb els grups que el recolzaran en la votació de la investidura aquest dijous: Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB, el BNG i Coalició Canària. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La repetició de José Manuel Albares al capdavant d’Exteriors també es dona com a probable, ja que Espanya ostenta fins a final d’any la presidència rotatòria de la UE. Un dels principals dilemes de Sánchez resideix en Nadia Calviño. La vicepresidenta primera i ministra d’Economia és també candidata a presidir el Banc Europeu d’Inversions (BEI), però aquest càrrec no es decidirà fins a l’Ecofin del 8 de desembre, així que el líder socialista ha d’elegir entre tornar a nomenar-la per al Govern i després rellevar-la si resulta elegida o bé nomenar-li directament un substitut. 

Tots els consultats anticipen que el pròxim Executiu tindrà un pes polític més gran, davant una legislatura que es preveu més tensa encara que l’anterior, amb el PP convocant manifestacions contra l’amnistia del procés i protestes, disturbis i pintades de la ultradreta a les seus del PSOE. El mandat que ara comença serà també més complicat per al Govern central per l’aritmètica al Congrés dels Diputats. Ja no hi ha una majoria d’esquerres i totes les iniciatives hauran de comptar amb Junts per Catalunya. Els socialistes, en aquest sentit, anticipen que s’aprovaran moltes menys lleis que en la legislatura anterior.