Entendre-hi més
Deu verificacions del debat d’investidura
Veritats a mitges, declaracions sense context i afirmacions enganyoses o falses. El debat d’investidura en el qual Pedro Sánchez ha tornat a ser elegit president del Govern d’Espanya no ha estat exempt de desinformació. Així ho ha comprovat l’equip de ‘fact-checking’ de Verificat, que ha estat verificant les intervencions dels diputats durant aquests dos dies de debat.
En el seu discurs inicial, Pedro Sánchez va defensar la seva tasca al capdavant del govern assegurant que Espanya ha millorat la seva posició «en tots els rànquings de qualitat democràtica» en els últims cinc anys. No obstant, tot i que és cert que en aquest període Espanya ha pujat en el rànquing del V-Dem Institute, també ha baixat tres llocs a l’índex de democràcia The Economist i 20 en el de Freedom House, tres de les entitats més influents i reconegudes en l’àmbit internacional.
El líder socialista també va aprofitar la seva intervenció per carregar contra el PP i Vox, a qui va acusar d’haver votat «sistemàticament en contra» de mesures com la pujada del salari mínim o la reforma laboral. No obstant, malgrat que és cert que els dos partits van votar en contra de la reforma laboral, no va ser el cas de la pujada del salari mínim, ja que l’SMI el fixa el govern per reial decret i no necessita l’aprovació ni la convalidació del Congrés.
Les demandes d’una repetició electoral van arribar al debat de la mà d’Alberto Núñez Feijóo. «¿Per què no deixen que els espanyols votin a les urnes?», va preguntar el grup socialista. El que va ometre el popular és que un president en funcions, com ho era Sánchez en aquell moment, no pot dissoldre les Corts Generals. A més, una vegada investit, ha d’esperar un any des de la convocatòria de les últimes eleccions per poder cridar una altra vegada a les urnes.
Els indults d’Aznar
El líder del PSOE, per la seva banda, va recriminar als populars que l’expresident José María Aznar va indultar «membres de Terra Lliure sentenciats per terrorisme». El que Sánchez tampoc va explicar és que, tot i que és veritat que Aznar va aprovar aquests 16 indults, el tràmit el va iniciar Felipe González a petició de l’Audiència Nacional.
El socialista Patxi López també va retreure al grup del PP que «en un sol dia» Aznar en va indultar 1.443 «sense al·legar ni un sol motiu d’interès general». El govern d’Aznar, no obstant, va justificar aquesta decisió, anunciada l’1 de desembre del 2000, per la petició del Vaticà «perquè amb motiu de l’any jubilar es fessin gestos a favor de la reinserció social», així com per l’aniversari de la Constitució i la proximitat a fi del mil·lenni. Uns arguments que, això sí, van ser criticats.
També hi va haver afirmacions que no eren noves. Feijóo va retreure a Sánchez que digués que no «dormiria tranquil amb Podem en el govern». Ara bé, el que el socialista va dir en realitat en aquestes famoses declaracions és que «no dormiria» si els ministeris d’Hisenda, Transició Energètica o Seguretat Social requeien en els de Pablo Iglesias. Les tres carteres van acabar en mans del PSOE. Una altra afirmació que va repetir la líder de Sumar, Yolanda Díaz, és que la Constitució assenyala que les pensions cal revaloritzar-les «conforme a l’IPC». No obstant, tot i que la Carta Magna diu que han de ser «periòdicament actualitzades, no esmenta l’IPC.
Sánchez també va donar dades econòmiques enganyoses. Sobre el seu mandat va afirmar que hi ha 2,3 milions més d’ocupats, tot i que l’augment és d’1,8 milions, segons les dades d’afiliació a la Seguretat Social. Són 2,7 milions més si ho comparem amb el pitjor moment de la pandèmia. A més, va recriminar que, sota la presidència de Feijóo, el deute públic de Galícia «va créixer un 226%», però l’increment va ser de 50 punts percentuals menys (176%) i, en aquest temps, Galícia va passar de ser la sisena comunitat més endeutada respecte al PIB a ser la sisena menys endeutada.
Sobre el canvi climàtic, Sánchez va presumir d’haver aconseguit reduir les «emissions de gasos amb efecte hivernacle en un 14%, amb l’economia creixent». És cert que les emissions brutes es van reduir un 13,7% entre el 2017 i el 2021, segons les últimes dades del Ministeri de Transició Ecològica, però s’ha de tenir en compte que la tendència general dels últims anys ha sigut descendent i que la pandèmia va contribuir a aquesta baixada. De fet, el 2021 les emissions van patir un repunt del 6,1% i, segons les previsions del ministeri, el 2022 també han augmentat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia