Rufián recupera (parcialment) el castellà al Congrés: «L’independentisme és plural»

El 19 de setembre d’aquest any Gabriel Rufián va ser el primer parlamentari a estrenar la reforma del Congrés que permetia l’ús del català a la cambra. Va fer la seva intervenció íntegrament en aquesta llengua i tenia l’ordre del partit de fer-ho així sempre a partir d’ara. És per això que en el seu discurs d’aquest dimecresen el debat d’investidura no només van destacar les seves advertències a Sánchez, els seus encàrrecs a Junts o les seves invectives a la dreta, sinó també que recuperés parcialment l’ús del castellà. Dels 26 minuts de discurs, 20 van ser en aquesta llengua i la resta en català. La decisió no ha passat inadvertida i, aquest dijous, ell l’ha defensat així: «L’independentisme és molt plural. S’ha de fer independentisme en castellà, en català i tant de bo es pogués fer en urdú, xinès i àrab».

Rufián sempre ha sigut el màxim exponent d’una de les estratègies capitals de l’Esquerra d’Oriol Junqueras: l’objectiu d’‘eixamplar la base’ de partidaris de la independència. I on es podia ampliar era, precisament, en el calador dels castellanoparlants, tradicionalment menys partidaris de l’Estat propi. Així que, quan el Congrés va permetre que es parlés català, el dubte estava servit: si, des del faristol, ERC havia d’utilitzar només aquesta llengua, o si havia de combinar-la. El partit va donar l’ordre de fer el primer tot i que era una estratègia que, en el fons, xocava amb el que havia intentat fer amb algunes de les seves cares visibles com Rufián: independentisme en castellà. I Rufián ha sigut l’encarregat de fer-la caure.

El que en teoria hauria de ser una insubordinació és vist amb «normalitat» des del quarter general dels republicans a Barcelona. No hi ha hagut queixes, com a mínim en públic. «És una manera d’esquivar la manipulació guerracivilista que està fent el bloc ultra», afirmen fonts de Calàbria. De fet, des del partit expliquen que una part del discurs, sobretot al principi quan es dirigia al grup del PP pel seu to catastrofista amb l’amnistia, «també es dirigia al públic espanyol». Una veu republicana autoritzada ho resumeix així: «Mirem de parlar no només per als ‘nostres’. I si algú ha de fer-ho i pot fer-ho precisament és Rufián».

Notícies relacionades

L’agonia interminable del Govern de Sánchez

Junts i ERC pacten amb el PSOE col·locar afins en institucions i en empreses

Tot i que no és cap sorpresa, la decisió del líder republicà ha generat les queixes d’una part de l’independentisme. Per exemple la de l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, que a X –abans Twitter– s’expressava així: «Si els diputats catalans no parlen en català al Congrés, el missatge que es transmet és que és una llengua accessòria, prescindible i inútil». Per a Rufián, el debat que s’ha generat és més «salseig» que una altra cosa i, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha lamentat que fa «cinc anys» no havia d’explicar que l’independentisme era plural i que per això ell s’expressa així.

L’aval de Tardà

Hi va haver algú a ERC que va qüestionar des del principi que el partit es passés només al català quan el Congrés va aixecar aquesta prohibició. «És un greu error», va advertir. Va ser l’exdiputat Joan Tardà, el que llavors va exposar que l’idoni seria utilitzar la llengua de Catalunya «de forma prioritària, però no exclusiva». Aquest dijous, en declaracions a TV-3, ha sortit en defensa de Rufián assegurant que, una vegada «s’ha conquistat el dret» de parlar en català, cal gestionar-lo amb saviesa. «Nosaltres, el que intentem sempre és dirigir-nos també als independentistes que no utilitzen la llengua castellana o que potser no són independentistes i volem que ho siguin», ha dit.