El PSC aspira a mantenir el seu pes en el nou Govern de Sánchez

Illa és sempre caut i mesurat quan es fa referència a la composició de l’Executiu i es limita a defensar que és prerrogativa del president escollir l’equip amb el qual portarà el timó de la legislatura, més encara quan la confiança entre tots dos, així com la comunió entre el PSC i el full de ruta del PSOE, és total. Però altres membres de la seva direcció admeten que el que seria «lògic» és que la seva presència al Consell de Ministres no anés a menys i que estan treballant perquè això es compleixi. «Ho intentarem», afirmen.

Presencia més enllà del Consell de Ministres

Però no només fan referència a ministeris, sinó també assenyalen com a important ostentar responsabilitats en altres nivells d’administració de l’Estat. En aquests moments, compten amb Francesc Vallès com a secretari d’Estat de Comunicació; Víctor Francos com a secretari d’Esports, i Raül Blanco com a president de Renfe. Xavier Flores, que és secretari general d’Infraestructures, no és militant del partit.

El PSC busca no només presència, sinó «influència» en el futur Govern central, i considera que això passa per situar dirigents considerats pota negra del partit i que, a més d’experiència de gestió, aportin segell polític en una legislatura en la qual Catalunya i la relació amb els independentistes serà clau. Sense anar més lluny, l’aposta dels Comuns és Ernest Urtasun al capdavant de Cultura, cosa que demostra com les formacions catalanes buscaran marcar perfil en l’Executiu. El mateix Illa va explicar aquest dimarts que ha «compartit» amb Sánchez la decisió de donar carpetada a les causes del procés des de la «convicció» que serà un analgèsic per resoldre el conflicte territorial.

El ball de noms a la interna ja ha començat, però condicionat a la premissa que, quan es tracta de Sánchez, tot és «imprevisible». El que es dona per segur és que Illa, que ja va ser ministre de Sanitat durant el primer any de pandèmia, no es mourà de Catalunyaamb la vista posada a intentar ser president de la Generalitat després de les eleccions que se celebraran, com a molt tard, en poc més d’un any. Amb ell al capdavant del partit, el PSC ha aconseguit guanyar les tres últimes eleccions sumant en les últimes generals més vots –1,2 milions– que ERC, Junts i la CUP junts.

Granados, a la quiniela

Notícies relacionades

El Suprem desestima la petició de Vox de suspendre el debat d’investidura de Sánchez

La investidura més polaritzada: «divisió històrica» per l’empat entre blocs i el debat territorial

Un dels noms que es considera com a ministrable és el d’Eva Granados, fins ara portaveu del PSOE al Senat i mà dreta d’Iceta al Parlament en l’etapa en què va liderar el PSC, inclosos els moments àlgids del procés. També el de l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que fa 15 anys que ostenta aquest càrrec amb una àmplia majoria i que és una dirigent que té ben greixada la relació amb Junts, un vincle que Sánchez necessita consolidar per garantir la continuïtat de la legislatura. Marín va presidir la Diputació de Barcelona fins a les últimes municipals en un govern compartit amb els postconvergents que finalment no es va reeditar per la jugada de Jaume Collbonid’arrabassar-li a Xavier Trias l’alcaldia de Barcelona.

Hi ha qui no dona per jubilat el mateix Iceta, ja sigui mirant a la Moncloa o amb la vista posada en les eleccions europees. Més difícil es veu la repetició de Raquel Sánchez com a ministra després de ser reprovada al Congrés a instàncies de l’independentisme per la gestió de Rodalies, de la qual s’ha acordat el traspàs amb ERC. I altres tòtems municipals del socialisme català entren també a les quinieles, tot i que Illa es reserva alguns noms pensant en la possibilitat de ser en el pròxim Govern. Sortirà de dubtes aviat, ja que es dona per descomptat que, després de la investidura, el disseny del nou Govern central s’anunciarà ràpid amb l’objectiu de desactivar les protestes de la dreta i la ultradreta.