Militars retirats agiten un manifest demanant a l’Exèrcit la destitució de Sánchez

El Ministeri de Defensa guarda silenci davant la firma per mig centenar de militars en situació de retir d’un manifest en què exigeixen a les Forces Armades que deposin el president del Govern, Pedro Sánchez, i convoquin unes eleccions generals. El contingut del document colpista, avançat pel digital Infolibre, no ha sigut fet públic; l’escampen sense difondre’l membres d’aquest grup, la majoria oficials d’alta graduació, aconseguint provocar impacte mediàtic al voltant seu.

Segons les versions que han transcendit, els signants protesten contra la proposició de llei d’amnistia, que només seguiria «l’interès personal per ser investit president del Govern de l’actual». L’amnistia, segons l’opinió d’aquests militars «deixa inerme l’Estat de Dret a l’anul·lar sentències i processos en vigor».

Segons Infolibre, en el manifest al·ludeixen a l’article 8.1 de la Constitució, recordant que és missió dels exèrcits la defensa de l’ordre constitucional. En el paper, els autors creuen que aquest ordenament està «en greu perill per la falta d’independència judicial» i «la desigualtat dels espanyols davant la llei». Temen, a més, una «possible ruptura de la unitat de la nació espanyola».

Contra l’indult

Basen aquesta apreciació els signants no només en la llei d’amnistia, també que el Govern de Sánchez ha fet un «ús inadequat de la figura de l’indult» per als líders independentistes catalans condemnats pel procés, que anomenen «el cop d’Estat d’octubre del 2017». Els signants denuncien també la supressió de la sedició del Codi Penal.

En aquest manifest en conjecturen sense cap prova amb què Sánchez ha acceptat «la celebració d’un referèndum d’autodeterminació» català i també un reconeixement de Catalunya com a minoria nacional, amb efectes internacionals.

Segons diuen els signants en aquesta versió que filtren sense publicar, han redactat el manifest per «prevenir» la societat espanyola i «que prengui consciència de la gravetat de la situació actual». La seva visió de la situació a Espanya els porta a secundar la teoria del cop d’Estat sostinguda per Vox i figures del Partit Popular com Isabel Díaz Ayuso: el país pateix un «assetjament de l’Estat de Dret» doncs, diuen, «el poder Executiu copa la majoria dels òrgans judicials».

Amb referència al Tribunal Constitucional, els signants el desposseeixen de legitimitat atacant el seu president, Cándido Conde Pumpido, que assenyalen com a impulsor de la «integració d’una organització terrorista com a partit polític».

Notícies relacionades

¿A qui beneficia el vot als 16 anys? El ‘target’ de l’esquerra que observa la dreta

El Govern desplega una estratègia per estrènyer llaços amb els municipis

La màxima graduació entre els signants és la del general de Divisió en el retir Yago Ramón Fernández de Bobadilla Bufalá, que el 2002, sent ministre de Defensa Federico Trillo, va ser nomenat director d’Infraestructura del Comandament de Suport Logístic de l’Exèrcit de l’Aire.

En la versió que aquests militars han deixat transcendir no s’esmenta el rei d’Espanya.