Justícia, Política Territorial i Igualtat: ministeris clau del PSOE en el nou Govern

El to de la XV legislatura marcarà en bona mesura la composició del nou Govern de Pedro Sánchez. Una legislatura més polaritzada, marcada per la polèmica llei d’amnistia i amb diversos factors que anticipen més inestabilitat. Des de la tensió competitiva entre Junts i ERC fins al divorci entre Sumar i Podem pel «veto» en Igualtat a Irene Montero, passant per una aritmètica parlamentària sense marge per a la geometria variable. Un panorama que converteix en claus els ministeris de Justícia, Política Territorial i Igualtat.

L’elecció de perfils amb pes polític és una característica transversal als nous nomenaments, segons el plantejament de Ferraz per l’actual context, però amb més èmfasi encara en aquests tres departaments. A Justícia, el seu nou responsable haurà d’afrontar un palès xoc de la judicatura contra el Govern. Les associacions de jutges, tant conservadores com progressistes, han carregat contra els socialistes per la inclusió del ‘lawfare’, amb referència a la suposada guerra bruta judicial contra l’independentisme, en l’acord polític entre el PSOE i Junts. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), per la seva banda, s’ha aixecat en peu de guerra contra la llei d’amnistia.

La tramitació parlamentària de la llei d’amnistia, tenint en compte el paper alentidor que exercirà el PP al Senat, es calcula entorn dels quatre o cinc mesos. La pressió ambiental durant aquest procés es traslladarà llavors als jutjats que l’hagin d’aplicar, amb mecanismes al seu abast per demorar els seus beneficis als encausats pel procés. La intenció del Govern de forçar la renovació del CGPJ, tot i que el PP persisteixi en el seu bloqueig, tampoc ajudarà a facilitar la relació entre poder executiu i el judicial.

Amnistia i CGPJ

Per al Govern és prioritari el desbloqueig i estudia diferents fórmules per fer-ho sense necessitar el concurs dels populars. Des de la rebaixa del sistema de majories parlamentàries per a elecció dels nous vocals fins a un canvi en l’articulat de la llei del poder judicial que els impedeixi exercir amb el mandat caducat. Qualssevol de les vies que es triïn anticipen una recrudescència del xoc amb l’òrgan de govern dels jutges. A Ferraz, no són poques les veus que situen aquesta cartera, actualment dirigida per Pilar Llop, en el grup de les que seran renovades. El context amb què haurà de lidiar el pròxim ministre del ram és tal que s’apunta a perfils «molt de partit». Tant és així, que en les travesses s’ha especulat que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, passi a dirigir-la.

La cartera de Política Territorial adquirirà també un paper clau en aquesta legislatura a causa dels diferents compromisos adquirits amb les forces sobiranistes en els respectius pactes d’investidura. Des del reconeixement nacional de Catalunya i Euskadi, fins a les transferències de competències. El mateix Pedro Sánchez, durant el debat d’investidura, va avançar que s’obriria aquesta legislatura una debat sobre el model territorial, «tenint com a referència» la Constitució espanyola.

Traspassos de competències

En el cas del pacte amb el PNB, el text del document fa referència expressa a «culminar l’autogovern present amb la transferència a Euskadi de les competències encara pendents en el termini improrrogable de dos anys». Les competències a transferir prioritàries, segons reflecteix l’acord, són les de Ferrocarrils, l’homologació i convalidació de títols i estudis estrangers i acollida amb fórmules corresponents per al finançament i transferència» en la fase «d’autonomia personal del sistema estatal d’acollida». La metodologia acordada per efectuar els traspassos parteix de la creació d’una «comissió bilateral permanent entre el Govern espanyol i el Govern basc».

Tant Junts com ERC van deixar clar en el debat d’investidura que l’estabilitat de la legislatura està a les seves mans. Que no s’encalli, dependrà que hi hagi «avenços» en els compromisos firmats en el pacte d’investidura. El paper del ministeri de Política Territorial i el seu responsable haurà de tenir capacitat per fer equilibris i de negociació. Actualment ocupat per Isabel Rodríguez, que també exerceix com a portaveu, les travesses han apuntat com els seus possibles substituts Ximo Puig, expresident de la Generalitat Valenciana, i Óscar López, cap de gabinet de Pedro Sánchez. El primer amb bones relacions tant amb Pere Aragonès com amb Iñigo Urkullu i una sensibilitat territorial més oberta. El segon, entre els ministrables que es perfilen com a escuders del cap de l’Executiu i cara visible de la pota negociadora de la Moncloa amb els socis.

El ministeri d’Igualtat serà un altre dels que acaparin el focus i les tensions. Principalment, si com es preveu el recuperen els socialistes, cosa que per a Podem és un «veto» a Irene Montero. Ja durant la legislatura passada, socialistes i morats van competir per la bandera del feminisme i van xocar per la seva batalla per hegemonizar el moviment des de diferents perspectives. Ara s’afegeix que el canvi de color del ministeri pot derivar en la ruptura entre Podem i Sumar.

La bandera del feminisme

La líder dels morats, Ione Belarra, va insistir dijous passat que el PSOE i Sumar «encara estan a temps de rectificar» perquè els cedeixin una butaca al Consell de Ministres. Ahir, Díaz els oferia incloure en la seva quota de Govern un ministeri per al dirigent de Podem Nacho Álvarez, que també és de la confiança de la vicepresidenta. Ho feia amb condicions a canvi: acatar la disciplina de vot del grup parlamentari, no presentar-se per separat en les pròximes eleccions europees i cessar «els atacs públics i insults a membres de Sumar, inclosa Yolanda Díaz».

Notícies relacionades

Nacho Álvarez deixa la direcció de Podem i renuncia a ser ministre després del veto del partit de Belarra

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Belerra es va encarregar de fer públic el seu rebuig a través de les xarxes socials: «Podem continua pensant que el millor que pot aportar al Govern de coalició és aprofundir les transformacions feministes al capdavant del Ministeri d’Igualtat». Alhora, va deslegitimar l’oferta a l’assegurar que «sembla més una estratègia mediàtica per justificar que ens llancen del govern que una proposta per governar en coalició».

Altres ministeris guanyaran pes al fusionar competències. Es dona per fet que els departaments de Ciència i Universitats s’uniran en una mateixa cartera i que Consum s’integrarà a un altre ministeri. En la legislatura prèvia al primer Govern de coalició, Consum era una secretaria d’Estat que depenia del ministeri de Sanitat. Un departament per al qual es perfila Mónica García, com a quota de Sumar. La previsió passa per alleugerir l’estructura governamental. L’actual coalició entre socialistes i Unides Podem està formada per un total de 22 carteres. Cinc més que en el primer Govern de Pedro Sánchez en solitari i nou més de les que tenia l’últim Govern dels populars, amb Mariano Rajoy al capdavant.