El Govern activa la tramitació dels Pressupostos amb el suport implícit de tots els seus socis

El Govern central s’entretindrà poc en les negociacions amb el seu soci de coalició, Sumar, i els partits del bloc d’investidura. Tot i que als documents dels diferents pactes d’investidura no s’explicita que l’acord s’estén als Pressupostos de l’any vinent, fonts tant del PSOE com d’ERC i Junts confirmen que el vot als nous comptes va formar part de les converses que van desembocar en la investidura de Pedro Sánchez. 

Des d’EH Bildu, el PNB, el BNG i Coalició Canària també consideren que aquests primers Pressupostos de la legislatura comptaran amb els seus vots gairebé amb total probabilitat, tot i que coincideixen a avisar que primer volen negociar alguns assumptes. Una bona part de les mesures pactades per aquests grups estan vinculades al fet que s’incloguin en el projecte de Pressupostos per al 2024. A la Moncloa s’aspira així a aprovar els PGE de l’any vinent repetint la majoria absoluta de la investidura, que va arribar als 179 escons. 

Una altra qüestió seran els successius projectes de comptes públics durant la legislatura. Resulten clau per garantir la governabilitat, però sí que dependran, com s’han encarregat de recordar els socis, dels avanços en els compromisos pactats. Des de Ferraz i la Moncloa, amb tot, insisteixen a referir-se a «una legislatura de quatre anys» tot i reconèixer la complexitat de la nova aritmètica parlamentària. El mateix Pedro Sánchez reconeixia de forma implícita les dificultats al destacar el pes dels «perfils polítics» triats per al seu nou Gabinet i la seva capacitat per «gestionar, però també d’arribar a acords i explicar-los públicament». En aquesta tasca seran puntals del Govern central la titular d’Hisenda, que ascendeix a vicepresidenta quarta, i el de Presidència del Govern, Félix Bolaños, que suma les competències del Ministeri de Justícia.  

Un marge escàs

El bloc de la investidura només permet el marge de l’abstenció d’un dels socis. Un heterogeni bloc de nacionalistes i independentistes, tant d’esquerres com de dretes, amb partits que competeixen electoralment entre si, com han demostrat Junts i ERC en les negociacions d’investidura. Si bé els primers comptes, que tots els socis consideren que tiraran endavant, es poden prorrogar, l’Executiu central haurà de continuar fent equilibris per aprovar les mesures pendents del pla de recuperació. Si no ho fa en temps i forma, segons el que es va comprometre amb Brussel·les, els fons de la UE deixaran de fluir. Un equilibrisme que es farà més difícil a mesura que s’acostin les eleccions catalanes, previstes per a principis del 2025. 

Les presses del Govern també tenen a veure amb el fet de posar en marxa la seva «agenda social». Canviar el focus de la polèmica llei d’amnistia a les qüestions que més afecten de ple la butxaca de la ciutadania. Sánchez ja té preparades en cartera mesures com la gratuïtat del transport públic als joves i aturats, així com la pròrroga de la rebaixa de l’IVA a determinats aliments, tal com va anunciar en el seu debat d’investidura. Altres prioritats que es volen començar a visibilitzar, en un context de tensió per la carpetada judicial al procés, són les que tenen a veure amb la pujada per llei del salari mínim interprofessional, ampliar la cartera de serveis d’atenció primària o augmentar els permisos retribuïts per naixement. 

Veto del Senat

La feina avançada des d’Hisenda porta l’equip de Montero a insistir que arrencaran la tramitació amb l’aprovació del sostre de despesa «al més aviat possible». L’acord per fixar el límit de despesa no financer de l’Estat als actuals comptes, aprovats en temps i forma, va tirar endavant a principis de juliol del 2022. El primer Consell de Ministres amb el nou Govern es passarà de dimarts, el seu dia habitual, a aquest dimecres, ja que avui juren o prometen els seus càrrecs davant el Rei, al palau de la Zarzuela, els 22 ministres nomenats per Sánchez. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Al Govern central no es plantegen una reforma de la llei d’estabilitat pressupostària de forma preventiva per esquivar el rebuig del Senat. Tot i així, es reserven els instruments legals o mecanismes al seu abast per eludir el veto dels populars a la Cambra alta. En el cas de la reforma legal s’allargarien encara més els terminis. «Esperarem. Si els tomben, ja veurem com actuem», expliquen, sense descartar cap alternativa, amb la mirada posada també a Brussel·les. 

El 2020, quan va arrencar la legislatura, ja es va plantejar una reforma de la llei d’estabilitat pressupostària per deixar el Senat sense capacitat de veto, però finalment la iniciativa va quedar al calaix. L’estratègia dels populars al Senat va quedar patent la setmana passada amb l’aprovació del canvi al reglament. L’objectiu no és cap altre que dilatar els terminis de la llei d’amnistia als encausats del procés.