El Govern admet que Catalunya «no està preparada per a una sequera extraordinària» com l’actual

«El país està preparat per a una sequera ordinària, no per a una d’extraordinària com la que estem vivint». Aquest és el diagnòstic que ha fet el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, al Parlament després que el Govern hagi declarat que Catalunya entra en fase de preemergència per sequera per intentar esgotar l’entrada a l’escenari més dràstic possible, l’emergència. Durant la sessió de control, l’oposició ha collat de nou l’Executiu davant les noves restriccions decretades, a més de criticar que les infraestructures aprovades per garantir el proveïment no estiguin avançant a un ritme prou bo.

El conseller ha fet èmfasi en què en aquests moments el 50% de l’aigua que es consumeix ja no prové dels embassaments (que estan al 18% de capacitat i que s’entrarà en fase d’emergència si arriben al 16%), sinó de dessalinitzadores, de la regeneració o del freàtic gràcies a les accions preses des de la sequera del 2008. Tot i així, ha remarcat que falten moltes més obres amb caràcter urgent per afrontar l’actual situació de sequera. Tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com Mascort han defensat que el Govern està fent tot el que està al seu abast per anar el més ràpid possible partint de les obres aprovades en la llei de sequera de la mà d’ERC, el PSC i Junts, però també de les previsions que van començar a fer-se fa dos anys i mig.

No obstant, socialistes i postconvergents han carregat contra el que consideren una actuació insuficient i a un ritme que no s’ajusta a la situació d’urgència. D’una banda, el grup de Salvador Illa ha carregat contra el Govern per «no tenir els deures fets» i no haver començat fa dos anys i mig les obres per afrontar una situació com l’actual. «En lloc d’això, han esperat que caigui la pluja. ¿On seríem si el Govern hagués governat?», ha etzibat la diputada socialista Sílvia Paneque.

Junts, per la seva banda, ha reclamat una nova cimera sobre l’aigua i ha criticat que no s’estiguin impulsant amb urgència infraestructures previstes per garantir el proveïment, com la dessalinitzadora de la Tordera i l’augment de la capacitat potabilitzadora del Besòs fins als 900 litres a finals d’any anunciats per Aragonès. «¿Pensen complir la llei?», ha etzibat el diputat Salvador Vergés.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El conseller Mascort, per la seva banda, ha respost que el Govern ha destinat ja 450 milions d’euros a gestionar la sequera i que s’estan fent «totes les obres que calen» malgrat reconèixer que en calen «més i més de pressa». De fet, ha deixat caure que algunes depenen del Govern espanyol. Per exemple, ha citat que l’Estat ha declarat la dessalinitzadora de Tordera com d’«interès general» i que, per tant, és el Govern central l’encarregat de portar-la a terme, a més de reconèixer que van sis mesos tard. «Estem en contacte permanent perquè vagin més de pressa», ha assegurat. Sobre l’estació del Besòs, Mascort ha argumentat que no es tenia l’avantprojecte fet i que fins a l’octubre els terrenys, que eren d’Adif, no estaven disponibles. «Abans era impossible», ha remarcat.

També els Comuns han optat per burxar aquest tendó de Aquiles de l’actual Govern a costa del complex d’oci Hard Rock, que demanen a Aragonès que rebutgi per complet mentre el PSC apressa a aprovar el pla director urbanístic d’una vegada per totes. El president ha replicat que totes les futures infraestructures a Catalunya hauran de tenir en compte que el règim de pluges serà menor i ha criticat En Comú Podem d’estar «utilitzant» la situació de sequera per carregar contra un projecte que han rebutjat sempre. «Vostè és el president de la sequera: no es mulla mai. Mulli’s per una vegada», li ha replicat el diputat David Cid emplaçant al Govern, una vegada més, ha fer-se enrere amb la seva «macroocurrència».