Illa, Vergés i Simón: el trident de la pandèmia es retroba al Parlament

«És un edifici molt bonic», diu alçant la mirada cap als llums d’aranya del sostre i baixant-la fins a la moqueta que trepitgen els seus peus al saló rosa de l’anomenada zona de passos perduts al Parlament. Però no, no és que Fernando Simón, la popularitat del qual es va disparar exercint de portaveu sanitari del Govern espanyol durant la pandèmia, s’hagi perdut. Salvador Illa, exministre de Sanitat i excompany de fatigues de Simón a l’hora de gestionar els estralls d’un inesperat coronavirus que va aturar el món i que va deixar un tràgic balanç de víctimes, marca el compàs de la visita aprofitant la pausa del migdia del ple. El fil personal teixit entre tots dos en moments tan convulsos, es manté.

¿Què fa Simón en un lloc com aquest? Ell mateix explica que ha vingut a Barcelona per assistir a un congrés sobre malalties infeccioses, l’European Scientific Conference on Applied Infectious Disease Epidemiology, i Illa, que ara exerceix de cap de l’oposició a Catalunya, l’ha convidat a visitar la Cambra catalana. Si l’epidemiòleg va ser qui va exercir de guia del ja exministre davant un virus devastador, ara és el líder del PSC que el fa de cicerone en una institució en la qual ja es mou com un peix a l’aigua. De l’escassetat d’aigua s’acaba de parlar precisament en la sessió parlamentària a compte de l’extraordinària sequera a la qual fa front el Govern.

A mitja visita, una cara coneguda: «Quina il·lusió veure’t, que bé desvirtualitzar-te». Els braços de l’exconsellera de Salut Alba Vergés s’estenen ràpidament cap a Simón. Les abraçades han tornat malgrat que es va arribar a pronosticar que, després de les mascaretes i les distàncies imposades, potser se seria molt més reticent al contacte. «Fas més bona cara ara que abans», li respon ell amb la desimboltura que ja va exhibir davant les càmeres en la pitjor crisi sanitària de l’època contemporània. El trident de la gestió política en l’àmbit sanitari es retroba transmetent una complicitat que, salta a la vista, es va forjar en el fragor de les reunions d’urgència el març de 2020 i va traspassar les pantalles. L’OMS no va declarar el final de la pandèmia fins al maig d’aquest any.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La presència de Simón al Parlament, que va ser el pa de cada dia a la televisió dels ciutadans durant el confinament, genera expectació política i mediàtica. També la presidenta del Parlament, Anna Erra, que quan va esclatar la pandèmia era alcaldessa de Vic, s’acosta a saludar-lo. «Això va ser una fortalesa, ¿veritat?», pregunta l’epidemiòleg tornant a mirar a un costat i a l’altra de les parets de marbre de la institució. I Vergés i Erra assenteixen, a més d’explicar-li que l’edifici «parla molt de la història» de Catalunya.

No arriben a entrar en la Guerra de Successió de 1714, que Junts ha aconseguit situar en el pacte d’investidura amb el PSOE com l’inici del conflicte territorial amb els decrets de Nova Planta. Durant la pandèmia, la terminologia bèl·lica i les referències a la «guerra» contra el virus va ser una constant i no van ser poques les vegades que Simón va comparèixer junt amb alts caps de l’exèrcit. «Sembla que fa molt temps d’aquells moments», comenten assessors parlamentaris observant l’estampa de tots tres. Han passat poc més de tres anys i mig i només Fernando Simón manté el mateix càrrec com a director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries. Ni Vergés és consellera ni Illa ministre, mentre la covid-19 forma part ara de l’elenc de malalties infeccioses que va marcar un abans i un després en les vides –i en les relacions polítiques– de tots plegats.