Campo s’aparta voluntàriament de les deliberacions de la llei d’amnistia

Encara no hi ha llei d’amnistia, perquè el text acaba d’iniciar la seva tramitació parlamentària, i el magistrat del Tribunal Constitucional Juan Carlos Campo ha decidit abstenir-se de la seva deliberació. Per a això ha aprofitat un dels primers recursos que han arribat a l’alt tribunal contra la futura llei i ha anunciat que s’aparta del debat per salvaguardar la «imparcialitat» del tribunal.

L’abstenció de Campo en la llei d’amnistia es produeix a conseqüència que als informes dels indults del procés, que va concedir el Consell de Ministres a proposta seva com a ministre de Justícia, afirmava directament que la concessió d’una amnistia era «inconstitucional». Fonts del TC consultades per Europa Press avancen que a la sessió plenària prevista per a aquest mateix dijous s’abordarà l’assumpte.

L’abstenció de Campo se suma a les que ja ha presentat en totes les lleis que van sortir del Consell de Ministres sent ell al capdavant de Justícia i contra decisions de l’expresidenta del Congrés Meritxell Batet, que és la seva dona. En aquest cas, el magistrat se n’aparta perquè haver escrit als informes dels indults que, «a diferència de l’amnistia, clarament inconstitucional, que es reclama des d’alguns sectors independentistes, l’indult no fa desaparèixer el delicte».

El Constitucional ha rebut un altre recurs d’empara d’un altre particular, també per la futura amnistia, on també es plantegen recusacions contra Campo, Laura Díez i el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, segons ha avançat ‘El Español’. La d’ella sol anar acompanyada de la de l’exministre, ja que tots dos van ser nomenats a proposta del Govern central i ella era assessora de la Moncloa abans d’incorporar-se a l’alt tribunal.

El 2021 Conde-Pumpido es va abstenir de tots els assumptes vinculats al procés, després que els líders independentistes el recusessin a l’estimar que no era «neutral» ni «imparcial» per una conferència que va impartir el 2017, en la qual va mostrar la seva preocupació pel que passava a Catalunya i ho va qualificar de «pretensió de subvertir l’Estat social i democràtic de dret utilitzant fraudulentament la mateixa bandera de la democràcia».

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

En l’hipotètic cas que prosperessin aquestes recusacions, la majoria progressista actual del Constitucional, composta per set magistrats davant quatre, es veuria molt minvada. Amb l’abstenció de Campo ja serien sis els jutges de sensibilitat progressista.

Les fonts consultades aclareixen que cap dels recursos d’inconstitucionalitat presentats ja per la futura amnistia té recorregut perquè encara no hi ha una llei aprovada amb uns efectes que hagin pogut afectar els drets d’un ciutadà particular. No obstant, les decisions que adopti el Constitucional sobre l’abstenció de Campo i les recusacions fetes sí que serviran per anar configurant el ple que haurà de decidir sobre la mesura de gràcia.