La fiscalia demana 27 anys de presó per a vuit dels CDR acusats de terrorisme

La Fiscalia de l’Audiència Nacional considera que els 12 membres delsComités en Defensa de la República (CDR) processats per delictes de terrorisme pel Jutjat Central d’Instrucció número 6 formaven part d’una cèl·lula denominada Equip de Resposta Tàctica (ERT), «de gran radicalitat» i disposada a utilitzar la violència per aconseguir la independència de Catalunya. Al seu escrit d’acusació sol·licita 27 anys de presó per a vuit d’ells pels delictes d’integració en organització terrorista, tinença i fabricació de substàncies explosives i estralls en grau de temptativa.

El ministeri públic, malgrat que tots ells van anar quedant en llibertat per la Sala Penal al considerar que les substàncies que se’ls van intervenir encara no eren explosius perquè no estaven barrejades, afirma al seu escrit d’acusació que els 12 processats formaven un grup de persones de diferents CDR, que «haurien conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu de la qual seria portar a terme accions violentes o atemptats amb explosius i substàncies incendiàries».

El fiscal Miguel Ángel Carballo sol·licita imposar la pena més gran de 27 anys de presó (vuit per pertinença, altres tants pels estralls i 11 per les substàncies explosives) a Eduardo Garzón Bravo, Esther García Canet, Sonia Pascual Guiral, Queralt Casoliva Rocabruna, Germinal Tomas Aubeso, Alexis Codina Barberán, Jordi Ros Sola i Rafael Joaquín Delgado López.

Per als altres quatre processats, Ferrán Jolis Guardiola, Xavier Buigas Llobet, David Budria Altadill i Clara Borrero, el ministeri públic sol·licita vuit anys de presó a l’acusar-los només del delicte de pertinença a organització terrorista.

Per a tots els acusats, la fiscalia també demana penes d’inhabilitació absoluta, inhabilitació especial per a professió o ofici educatius, en els àmbits docent, esportiu i de temps lliure, per un temps superior en 10 anys al de la durada de la pena de privació de llibertat imposada. A més, per als vuit primers també sol·licita vuit d’anys de llibertat vigilada.

Assaltar el Parlament

Al seu escrit, de 61 pàgines, el fiscal afirma que «els membres de l’ERT han tingut participació activa en la materialització d’algunes de les accions més contundents que han portat a terme els CDR», entre la qual cita l’«abocament d’oli a la calçada de la C-55 en un lloc de pas obligatori de la comitiva que traslladava els presos del procés des del Centre Penitenciari de Lledoners» o l’aixecament de les barreres dels peatges.

Per a continuació acusar els membres de l’ERT de «participar en la creació i desenvolupament dels CECOR (centre de coordinació) per a les accions dels CDR, assumint l’encàrrec rebut d’un denominat ‘CNI Català’ perquè aportessin la infraestructura logística necessària per tal d’escometre una acció en la qual es pretenia ocupar el Parlament, i defensar-lo posteriorment».

El ministeri públic els atribueix per a això «importants coneixements en xarxes il·lícites i clandestines protgegides de telecomunicacions», en les quals destaca Jolis, «així com una important capacitat de mobilització». El pla d’ocupació del Parlament comptava amb el lloguer d’immobles i locals que els proporcionessin seguretat i bases d’«intendència», per mantenir-se a l’interior almenys una setmana, amb antenes de llarga distància per mantenir les comunicacions, tot això per uns 6.000 euros.

Rols

L’acusació els atribueix «una estructura jerarquitzada, amb repartiment de rols i especialitzacions, dotada dels mitjans adequats i vocació de permanència per a la comissió de fets delictius». La direcció l’atribueix a Eduardo Garzón, del qual diu que té una gran ascendència sobre la resta. «La investigació evidencia el seu paper de coordinació amb altres cèl·lules dedicades també a tasques d’elaboració de la substància denominada ‘termita’ i en l’obtenció del material i el finançament necessari per portar a terme les activitats de l’organització», afirma el fiscal.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A Garzón, que tenia configurat el seu telèfon per evitar ser localitzat, el situa en la primera reunió celebrada el 10 de juliol del 2019, entre fortes mesures de seguretat, a Montcada i Reixach (Barcelona), per coordinar la fabricació de substàncies explosives i incendiàries. També hi van assistir Ros, García Canet i Pascual Guiral. A totes dues les considera «dinamitzadores» d’aquestes activitats.

D’Esther García Canet el fiscal afirma que visitava amb freqüència el «laboratori clandestí» que havien instal·lat al domicili d’Alexis Codina. El 9 de setembre del 2019 va assistir, amb Aubeso i Delgado. a les proves que van realitzar amb la termita. «Durant l’estada, ja a altes hores de la matinada, es va poder veure des de l’exterior l’emissió, procedent de l’interior de la zona enjardinada, de diverses fumarades de color blanc, en intervals de 10 minuts entre si, i que van resultar idèntiques o similars a les observades en dies anteriors en ocasió de l’estada de Jordi Ros a l’immoble, però a més estant precedides d’esclats de llum», descriu l’escrit.