Ángel Víctor Torres: «La quitació del deute beneficiarà tots els territoris sense excepció»

Ángel Víctor Torres (Arucas, 1966) va ser nomenat dilluns passat com a ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica en el nou Govern de Pedro Sánchez. El que va ser president de les Canàries fins a les eleccions autonòmiques passades, en què va ser desallotjat de la Presidència amb un pacte entre Coalició Canària i PP, assumeix les noves responsabilitats combinant la mirada canària «ultraperifèrica» amb la de la seva experiència de gestió des de l’administració municipal fins a l’autonòmica. Els que l’han envoltat els últims anys destaquen el seu tarannà conciliador i el defineixen com un «home de consensos». Dues característiques que haurà d’aprofundir al màxim per capejar en una legislatura convulsa amb una cartera que serà clau tant pels pactes d’investidura amb els sobiranistes en matèria territorial com pel front del PP esperonat des dels seus bastions autonòmics. En la seva primera entrevista com a ministre amb El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, desgrana el seu full de ruta basat en el diàleg «per evitar conflictes i buscar punts en comú».

P¿Quan va rebre la trucada del president del Govern i què li va traslladar?

El primer és agrair la confiança al president Pedro Sánchez. Els dies previs havia sortit en alguns mitjans que podia estar en aquestes travesses, però tot es va tancar l’últim cap de setmana. Vam tenir diverses converses i finament m’ha entregat la responsabilitat en una àrea molt important com Política Territorial; haver sigut president, a més d’una comunitat ultraperifèrica, pot donar un missatge d’estendre la mà i d’estendre la política com l’entenem a les Canàries al conjunt de l’Estat. M’explico. A les Canàries mai hi ha hagut una majoria absoluta. Jo he governat sempre amb pactes, en el Govern de les Canàries sempre ha sigut necessari acordar i això és el que vull traslladar també al conjunt del país. La voluntat d’arribar a acords, a consensos, a esgotar sempre la possibilitat d’arribar a punts en comú. I, per tant, aquest serà el meu afany.

En Memòria Democràtica, tot un honor. Em va tocar en el seu moment sent alcalde iniciar els processos per recuperar els represaliats que havien perdut la vida en el municipi, els anomenats ‘pous de l’oblit’ i, per tant, desplegaré la llei, que s’ha d’emmotllar també als temps presents. I a més, se m’afegeix el Comissionat de La Palma, cosa que també agraeixo perquè ha sigut una situació que s’ha patit i que ha fet que tot el país hagi estat al costat de l’illa.

¿Ha pogut tenir algun primer contacte amb els partits sobiranistes per abordar les diferents carpetes compromeses o amb els presidents autonòmics?

La veritat és que han sigut encara pocs dies, però ja m’he comunicat amb tots ells, els he enviat una carta oficial. Em poso a la seva disposició com a ministre de Política Territorial. Conec molts d’ells perquè han renovat com a presidents autonòmics, i crec que això és bo, i em coneixen també. Tant del Partit Popular com d’altres formacions polítiques nacionalistes o també socialistes. Aviat tindrem aquestes reunions, però ja hem tingut tracte amb tots ells.

¿Com poden concretar-se els passos per al reconeixement nacional de Catalunya i Euskadi que recull els pactes d’investidura?

Doncs amb el diàleg que marca la Constitució Espanyola i també els estatuts d’autonomia dels diferents territoris. Les dues cartes magnes. La de tot el país i també el que són els Estatuts territorials autonòmics, perquè dins del seu encaix avancem en les modificacions que siguin necessàries, en el sentit que han de tenir, justament, aquest àmbit de cobertura. Per tant, parlaré molt amb ells. Hi ha acords programàtics i també d’investidura i farem front a aquestes propostes i a aquestes postures que han acabat sent firmades.

¿Dins d’aquest marc de la Constitució es podria reconèixer la plurinacionalitat de l’Estat com demana el Lehendakari Iñigo Urkullu?

Torno a repetir el mateix. Davant tot allò que sigui plantejable, qui ho fa i qui ho rep sap que té un marc que és la Constitució i que és absolutament imprescindible respectar. Sent així, lògicament, haurà de tenir en compte els mateixos estatuts, que tenen també cobertura constitucional per desenvolupar-se. En qualsevol cas, jo soc una persona que crec que m’he definit sempre per escoltar al màxim i fer entendre també que tots els acords han de tenir el vistiplau de la realitat jurídica i constitucional del nostre país.

No sé si les seves explicacions seran suficients per tranquil·litzar els barons autonòmics, tant del PP com algun del PSOE, preocupats perquè els acords amb els independentistes generin desigualtats territorials. ¿Es corre el risc de crear asimetries o s’avançarà en un nou ‘cafè per a tothom’?

Soc conscient que tot president autonòmic el que fa, i és la seva obligació, és defensar el millor per al territori que presideix. Amb això, cal entendre també que hi ha les comissions bilaterals, les comissions mixtes o òrgans com la mateixa Conferència de Presidents, per dirimir i aclarir qüestions. Jo he de reconèixer que en els últims anys, i ho dic també com a president d’una comunitat autònoma, hem anat reduint la litigiositat.

«Soc membre d’un Govern que firma acords amb diferents partits polítics i que complirà»

En qualsevol cas, hi ha també mecanismes quan aquesta litigiositat no acaba d’aclarir, com el mateix Tribunal Constitucional, que acaba aclarint qüestions diverses. Però la meva voluntat no serà cap altra que esgotar els mecanismes establerts i poder aclarir totes les divergències que hi pot haver en l’àmbit de la relació administrativa entre el Govern d’Espanya i les comunitats autònomes. Puc assegurar que en això, perquè he estat a l’altre costat de la taula, posaré el màxim del meu esforç. Entenc els presidents autonòmics i estic convençut que ells també m’entendran com a ministre de Política Territorial. Crec que això pot ser també alguna cosa que els pugui tranquil·litzar a ells, com també em tranquil·litza a mi.

¿Pot concretar més aquests mecanismes?

Hi ha mecanismes que estan establerts als mateixos estatuts d’autonomia davant una situació o una competència que vol tenir una comunitat o l’aprovació d’un pla legislatiu, un decret llei o una modificació legislativa. Per a això s’estableixen uns mecanismes que estan reglats, que són previs a qualsevol contenciós final de caràcter administratiu en el Tribunal Constitucional. Hem d’exhaurir totes aquestes vies.

Els presidents de Comunitats del PP han remès una petició conjunta perquè es reuneixi la Conferència de Presidents de manera immediata. ¿Quan es preveu convocar? ¿Garanteix que es pugui debatre en aquest fòrum sobre com afecten a les CCAA els acords d’investidura i el model de finançament?

Per a això hi ha òrgans que tenen les seves especificitats. Per exemple, si parlem de caràcter econòmic, hi ha el Consell de Política Fiscal i Financera. Després n’hi ha d’altres, com el de la Conferència de Presidents, que és un òrgan que té ja el seu recorregut històric. He de dir, en nom de la veritat, que qui més ha convocat la Conferència de Presidents ha sigut Pedro Sánchez. Sense cap dubte. Vam fer moltíssimes conferències, per exemple, durant la pandèmia, en les que es prioritzava posar-nos d’acord; ajudar-se mútuament entre els presidents autonòmics i també els ministres i el president de Govern d’Espanya. Aquest ens va tenir una modificació reglamentària recent, quan va ser precisament la Conferència de Presidents de l’illa de La Palma. Amb l’esperit de l’illa de La Palma i amb la presència de tots els presidents autonòmics hi va haver unanimitat i consens a caminar per adequar el reglament i els seus procediments, el seu ordre del dia, a mecanismes reglats.

També he de dir amb claredat que aquest propi reglament parla que la Conferència de Presidents té el seu àmbit competencial que són les pròpies per a l’Estat i les comunitats autònomes, i que és clau al seu propi reglament un mecanisme d’acords. Jo apel·lo als que han presentat ja una voluntat de convocatòria urgent que sigui per al consens i no per al dissens, i que la petició sigui per als àmbits competencials que tenim, no per a altres qüestions. Serà el president del Govern, que és el responsable màxim d’aquesta conferència per part del Govern d’Espanya, que tancarà com procedeixi la seva celebració.

Aquesta reforma reglamentària a què feia referència també estableix que almenys es facin dues reunions a l’any. L’última va ser el març del 2022.

Estic convençut que se celebraran aquestes Conferències de Presidents ben aviat. Acabem de constituir el Govern, hem estat en funcions. Quan el Partit Popular sol·licita la convocatòria, cal dir que hem tingut una investidura fallida, que també ha retardat la formació del Govern. Per això el màxim responsable d’això és fonamentalment el Partit Popular. Però aquestes conferències sempre han sigut, des del punt de vista de la col·laboració, exemplars. S’ha convocat tots els presidents, ens hem escoltat, ens hem ajudat entre tots i, per tant, aviat es faran.

Fa èmfasi en el fet que a l’última reunió van assistir tots els presidents autonòmics. ¿Espera que a la següent també ho facin, inclosos Pere Aragonès i Iñigo Urkullu?

M’agradaria. Ho he de dir amb claredat. Jo era president de les Canàries [quan es va celebrar l’última Conferència de Presidents] i vaig agrair personalment a tots que vinguessin davant una situació de tragèdia material tremenda com va ser el volcà de l’illa de La Palma, i que es llancés un missatge institucional unànime que allà hi havia tots els territoris davant una desgràcia que patia una petita illa d’una comunitat allunyada com era les Canàries. I per tant, espero, i faré un esforç al respecte, perquè puguin ser-hi tots els presidents en la pròxima.

La quitació de deute a Catalunya ha sigut criticada pel PP. ¿Com pot afectar la resta de CCAA?

El primer, des del rigor. Això no és una situació que s’aprova, tot i que és un acord entre partits, només per a una comunitat. L’acord firmat diu clarament que és extensible a totes les altres comunitats. I no només al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), sinó també amb deute a tercers. És una mesura que beneficia tots els governs autonòmics. Estem parlant d’accedir a una quitació de deute, que permetrà a cada govern autonòmic desenvolupar aquests fons en aquelles finalitats que li siguin pròpies. Davant tot el que s’està llegint i s’està informant per diferents òrgans, el més important és que des del Ministeri d’Hisenda es traslladin en el seu moment les quantitats i els percentatges a cada un dels territoris. Crec que és important que tots els sectors entenguin que som davant una situació que beneficia tots els territoris sense excepció.

¿Es mantindrà el pla per descentralitzar ens públics de Madrid?

Va ser un encert prendre la decisió de territorialitzar i descentralitzar entitats, ens o organismes. I al costat d’això, amb criteris objectius i tècnics, decidir quines eren les ubicacions més idònies per a cada àrea i seu que es volia potenciar. Continuarem amb aquesta feina, indubtablement, perquè es va iniciar per un govern progressista, en els pròxims anys.

¿Descarten de moment que es pugui descentralitzar algun ens ja existent?

No voldria avançar-ho fins que no anem veient quins ens i en quina mesura.

Des de l’oposició també es tem que aquesta legislatura desemboqui en un referèndum d’independència a Catalunya.

Aquest document firmat per dos partits polítics deixa ben clar des del principi que hi ha qüestions divergents. És un acord en què tant Junts com el Partit Socialista exposen els seus punts de no acord en algunes qüestions determinades. Això també és important que ho puguem dir. També crec que qualsevol al·lusió que es faci en un acord firmat per part de partits, com en aquest cas Junts, que al·ludeixen a la Constitució, és positiu. Positiu perquè tot acord que es prengui només té cabuda dins del marc de la Constitució del 78.

Amb la qual cosa no és descartable aquesta via dins de l’article 92.

Només és possible si la Constitució ho permet.

¿Quan es posarà en marxa la comissió bilateral de traspassos amb el Govern basc? ¿El Règim Econòmic de la Seguretat Social és una de les competències a transferir?

Són qüestions que tenen a veure amb cada un dels territoris. En els últims quatre anys hi va haver transferències a diferents comunitats. Sé del que parlo perquè una de les competències que es va acabar salvant va ser la de Costes entre el Govern d’Espanya i el Govern de les Canàries. Té alguna qüestió que no va ser acordada, però es va produir la transferència i per tant pot ser fins i tot millorat. I ho veiem ara amb totes les comunitats. Hi pot haver peticions que han fet comunitats diverses i que finalment les dues parts han hagut de culminar amb un document cedint-ne un o un altre dins del que és l’àmbit de les transferències. D’acord amb els informes jurídics de cadascuna de les administracions. La meva tasca serà culminar els processos en aquestes comissions bilaterals, que són molt importants i que són òrgans bàsics.

Posava èmfasi en la Seguretat Social perquè el president del PNB, Andoni Ortuzar, ha advertit que sense el traspàs d’aquesta competència el Govern tindrà una vida curta.

Des del punt de vista institucional, la meva tasca és la de treballar per evitar conflictes i buscar punts en comú. I estic convençut que Ortuzar opina el mateix.

L’amnistia sembla que acapararà tot el focus en els primers compassos de la legislatura. ¿Comparteix la impressió del ministre de Transport que no es promouria si no necessitessin els vots de Junts en la investidura?

La política i la història és canviant. Avui tenim una realitat que no té res a veure amb la de la Transició i els anys posteriors a la recuperació de la democràcia. En aquest sentit, l’important és que caminem en la convivència i caminem en la pluralitat del nostre país. Avui, els sentiments independentistes i els conflictes amb Catalunya són molt menors que els que hi havia quan governava el Partit Popular i crec que això és un èxit. L’èxit de la convivència, sense cap dubte. Apel·lo que vegem això amb el rigor del present i, especialment, mirant cap al futur.

En aquests moments hi ha una proposició de llei que ha sigut qualificada i ara ja entra el que els diferents partits polítics facin les seves aportacions. I jo soc dels que fermament està convençut, absolutament convençut, que la política i la vida és caminar mirant cap al futur. No significa donar l’esquena al passat, però sí que cal superar conteses, enfrontament i absència de convivència per entendre la realitat diferent. Ho dic des de les Canàries, que jo tinc una manera de parlar diferent a la que tens tu i una idiosincràsia diferent, però tots dos som espanyols. Entenem Espanya a la nostra manera, però formem part del mateix país. Amb aquesta llei d’amnistia estic convençut que es caminarà en una convivència molt millor i el temps donarà la raó al que estic afirmant.

La seva cartera inclou també les competències de Memòria Democràtica. ¿Té previst accelerar els decrets pendents per al seu desenvolupament?

Indubtablement, la Llei de Memòria Democràtica serà impulsada. Durant aquests anys de recuperació de la democràcia hem anat fent avenços i passos perquè sigui una llei tan justa com sigui possible per a la restitució d’una etapa determinada de la nostra història. Jo soc dels que afirmen amb contundència que en un país demòcrata, un país lliure, que ha recuperat la llibertat, no caben els vestigis de la dictadura, d’una etapa fosca del nostre país. No la podem oblidar perquè no es repeteixi, però fonamentalment ens hem de vanagloriar i emfatitzar tot allò que simbolitzi l’ús de la paraula, l’ús del diàleg, la convivència pacífica i, per descomptat, no els cops d’Estat, les dictadures i el totalitarisme.

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

¿Per tant, aquesta legislatura veurem la Fundació Francisco Franco extingida?

Aquesta és la voluntat que s’emmarca en el que és la mateixa Llei de Memòria Democràtica. El que no és discutible és que Francisco Franco, durant 40 anys, va ser qui va imposar una dictadura atroç que va ser abandonada per tot l’àmbit internacional i hem de dir les coses amb absoluta claredat.