El PSC treu pit d’haver impulsat el català al Congrés i a Europa

El PSC continua cultivant, de la mà de la Fundació Rafael Campalans, el seu ‘think tank’, el terreny per disputar-li la Generalitat a Pere Aragonès amb un programa de govern alternatiu. Aquesta vegada, la carpeta a debat ha sigut la de la llengua, una matèria en la qual Salvador Illa ha aprofitat per treure pit d’haver consolidat l’ús del català en la legislatura que s’estrena al Congrés i d’impulsar la seva oficialitat a Europa, tot i que en els dos escenaris el motor ha sigut els pactes amb l’independentisme que han fet possible la investidura de Pedro Sánchez.

El líder dels socialistes catalans ha buscat projectar la seva formació com l’argamassa entre aquells que acusa de pretendre «ideologitzar» el català, una circumstància que el PSC diagnostica que s’ha promogut entre els blocs durant la dècada marcada pel procés i que, sota el seu judici, suposa fer un flac favor a la llengua. El seu ús o el del castellà, ha resumit, no ha de ser un «predictor» de la preferència política dels ciutadans.

Ni «imposicions» ni «alarmisme»

Illa ha defensat que el seu partit ha actuat amb responsabilitat amb aquesta qüestió formant part de l’acord, juntament amb ERC, Junts i els Comuns, per aprovar la llei de llengües oficials a l’escola per mirar d’esquivar els percentatges de castellà imposats des dels tribunals i estenent la mà al Govern per participar en el Pacte Nacional pel Català. El model d’immersió amb el català com a llengua vehicular va ser un dels debats candents en el congrés que el PSC va celebrar el desembre del 2019, just quan Ciutadans, que anys enrere havia aconseguit disputar-li al PP la batalla contra el sistema educatiu lingüístic a Catalunya, va entrar en caiguda lliure.

El ‘primer secretari’ ha afirmat que el català és i ha de ser el «centre de gravetat» tant a l’escola com en les polítiques que s’impulsin des de les institucions, però sempre sobre la base dels «consensos» i fugint de les «imposicions». «S’ha de caminar cap a la invitació per no generar actituds de rebuig», ha defensat. La seva radiografia és que no hi ha necessitat de generar «alarmisme» amb la salut de la llengua amb discursos apocalíptics sobre la seva desaparició, sinó que cal entendre que els canvis en l’àmbit audiovisual obliguen a fer «més coses i diferents».

Esprémer l’autogovern

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’error que cometen els que apunten en aquesta direcció, ha remarcat, és el d’«externalitzar les responsabilitats» situant-se en la queixa permanent i no preguntant-se prou «què es pot fer i què s’ha fet» des de les competències que ostenta la Generalitat. És en aquest punt, en el d’esprémer l’autogovern, en el qual ha mirat de projectar el seu partit davant la «inacció» que atribueix a múltiples fronts al Govern d’Aragonès.

El debat organitzat pel PSC ha comptat amb diferents posicionaments en una taula rodona en què han participat l’exconseller d’Educació Joan Manuel Del Pozo, la directora de CATESCO –que promou el català en l’àmbit de la UNESCO– i membre de la junta d’Òmnium, Marina Gay; Albert Branchadell, professor de Sociolingüística de la UAB i membre del comitè d’experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, i Marina López, estudiant de comunicació i redactora col·laboradora d’Adolescents.cat.