Les claus dels canvis en el PP: la por de perdre el control del Congrés, la influència d’Arenas i l’empenta de Sémper

Com podria dir Mariano Rajoy, el líder dels populars s’ha mostrat bastant amarrategui, a penes ha arriscat res. Aquí s’expliquen els perquès de les seves decisions conegudes aquests dies.

Feijóo vol assegurar-se el control ferri dels 137 diputats del grup parlamentari. No vol soroll ni dissensions ni versos lliures. Per això ha col·locat com a portaveu Miguel Tellado, un home de la seva total confiança, amb qui fa que treballa més de 10 anys i que a Galícia ja va demostrar el seu to aspre i la seva capacitat de coordinació (va ser secretari general del PP gallec). Aquestes característiques de Tellado, per contrast, faran que Feijóo sembli més moderat del que realment és.

Tellado, en aquest any i mig en el qual ha estat a Génova com a vicesecretari d’Organització, amb eleccions municipals i autonòmiques, ha fet els canvis en les estructures territorials que Feijóo considerava oportunes i ara el líder del PP creu que és el torn de lligar bé el grup al Congrés.

El PP pot passar moments delicats en els pròxims mesos amb eleccions importants a Galícia (a principis d’any) i les europees del juny, i amb la sempre espinosa relació amb Vox. El dirigent dels populars no vol sorpreses i que els 137 diputats treballin com un. Al cap dels conservadors encara està fresca la revolta contra Pablo Casado quan el van veure dèbil i la seva examiga Isabel DíazAyuso (amb l’ajuda de Feijóo i Juanma Moreno) es va rebel·lar contra ell.

Expliquen en el partit que, quan Feijóo va a un míting a Castella i Lleó, no es va a dinar o sopar amb el president de la Junta, Alfonso Fernández Mañueco, sinó amb el seu antecessor: Juan Vicente Herrera. L’home que va presidir Castella i Lleó entre el 2001 i el 2019 és un gran amic de l’actual líder del PP. Tots dos van coincidir molts anys en les reunions del partit quan eren barons poderosos. Herrera ha sigut el que ha suggerit a Feijóo el nom d’Alicia García, que serà portaveu al Senat. Va ser candidata a l’alcaldia d’Àvila al maig, però va perdre. La senadora va ocupar diverses conselleries amb Herrera i al polític gallec li dona seguretat l’aval de l’expresident.

El Senat és bàsic per al PP aquesta legislatura perquè compta amb majoria absoluta i pot complicar la vida al Govern: podrà alentir la tramitació de lleis (com la d’amnistia), condicionar els Pressupostos i aprovar comissions d’investigació de manera contínua. Per recolzar Díaz, nouvinguda a aquesta Cambra, Feijóo ha posat de secretari general del grup parlamentari perquè col·labori amb ella Javier Arenas, un altre vell amic i baró rellevant de la primera dècada de segle, com Herrera.

Elías Bendodo perd pes orgànic després d’haver sigut coordinador general o, el que és el mateix, el número 3 de la formació (ara l’ocuparà oficiosament Carmen Fúnez). En aquesta nova etapa es queda a la vicesecretaria de Política Autonòmica i Municipal i Anàlisi Electoral. L’última part del càrrec és rellevant, ja que Bendodo va ser l’encarregat de gestionar les enquestes durant les autonòmiques i generals. La mala gestió de les expectatives (Feijóo va arribar a dir a la premsa que podria governar sense Vox, amb l’únic suport del PNB) va contaminar tota l’estratègia del PP i finalment els 137 escons aconseguits van ser insuficients per assolir la Moncloa.

El lloc de coordinador general és volant: els populars l’han utilitzat en moments molt determinats, quan estava presidint el Govern central o en aquesta última etapa, quan Feijóo va voler col·locar en la cúspide una persona del nucli dur de Juanma Moreno. El president de la Junta d’Andalusia el va recolzar per arribar a la presidència, en ple xoc Casado-Ayuso, i va voler mostrar el seu agraïment. Ara, la influència de Moreno, a nivell orgànic, ha quedat minvada i el PP és més de Feijóo que el que va fer l’abril del 2022, quan va agafar les regnes.

En aquests mesos com a número 3, a la fallada de les expectatives cal sumar el caos que va viure el PP al juny, quan diversos governs autonòmics depenien d’un acord amb Vox i no hi va haver una directriu clara. Internament es va assenyalar Bendodo com el culpable que Carlos Mazóntanqués un acord en temps rècord amb la ultradreta al País Valencià, sense esgotar terminis ni aparentar altres opcions. Després de la pujada del PP a les municipals i autonòmiques del maig, aquestes aliances amb Vox van ser, segons alguns vicesecretaris, el principal error abans de les generals.

Borja Sémper, fins ara vicesecretari de Cultura i Societat Oberta, es queda sol amb Cultura i assumeix ja de ple el lloc de portaveu. La continuïtat del dirigent basc, que va tornar a la política el gener després d’un parèntesi de tres anys en l’empresa privada, és destacable perquè manté encara l’etiqueta de moderat i, en aquest càrrec de portaveu oficial pot tenir molt poder per marcar límits davant Vox.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Sémper, segons fonts del seu entorn, vol «aprofitar totes les noves eines» de comunicació i recolzar-se en «les noves dirigents» que han entrat en el comitè de direcció. Es tracta de quatre noves vicesecretàries: Paloma Martín, vicesecretària de Desenvolupament Sostenible; Ester Muñoz, vicesecretària de Sanitat i Educació; Ana Alós, vicesecretària d’Igualtat i Conciliació, i Noelia Núñez, vicesecretària de Mobilització i Repte Digital. Dues pinzellades sobre aquests noms: Martín i Núñez són molt pròximes a Isabel Díaz Ayuso i crida l’atenció que Feijóo, que està governant amb Vox en autonomies i alcaldies que estan suprimint les conselleries i regidories d’Igualtat, creï una vicesecretaria per a aquest assumpte.

El líder del PP ha dissenyat una cúpula amb vuit dones (cal sumar la portaveu del Parlament europeu, Dolors Montserrat) i sis homes: Feijóo, Tellado, Bendodo, Esteban González Pons (continua de vicesecretari Institucional), Juan Bravo (Economia) i Sémper.