El Rei obre la 15a legislatura amb el seu primer discurs després de l’amnistia i els pactes del PSOE amb Junts i ERC

El Rei, acompanyat de la reina Letizia i la Princesa d’Astúries, obrirà aquest dimecres la 15a legislatura en una sessió plenària solemne que reunirà al Congrés diputats i senadors amb l’absència anunciada dels independentistes, que tornaran a plantar el cap de l’Estat. Serà el primer discurs polític de Felip VI després de la presentació de la llei d’amnistia, rebutjada pel PP i Vox i després dels pactes que el PSOE va firmar amb ERC i Junts.

L’obertura solemne de la legislatura se celebrarà quatre mesos després de les eleccions generals del 23 de juliol, en les quals van sortir elegits els actuals diputats i senadors, però és que aquesta cerimònia se sol retardar fins a la formació del Govern.

Després de la investidura de Pedro Sánchez, el nou Govern de coalició estrenarà el banc blau de l’hemicicle en una cerimònia institucional, ja que per al jurament de la princesa Elionor els ministres encara estaven en funcions. I ara ja no hi haurà membres de Podem en aquests escons reservats a l’Executiu, ja que la coalició estarà representada pels cinc ministres de Sumar.

Socis d’investidura

Com el febrer del 2020, els independentistes tornaran a desmarcar-se d’aquest acte al no reconèixer la figura del cap de l’Estat que es regula a la Constitució de 1978. Esquerra Republicana (ERC), Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec, socis d’investidura de Pedro Sánchez, ja van avançar a Europa Press que no pensen acudir a aquest acte, i a la seva absència és previsible que s’hi afegeixi la de Junts, l’altra formació que declina acudir a les rondes de consultes al Palau de la Zarzuela.

En aquella obertura solemne de legislatura, aquests partits van escenificar el seu rebuig amb una compareixença conjunta al Congrés demanant a la Monarquia que «s’aparti» de la política. I és que tant els independentistes catalans i bascos com els nacionalistes gallecs es declaren republicans i no solen participar en cap acte relacionat o amb presència del Rei.

En els últims temps, cap d’ells ha acudit a les diferents rondes de consultes que Felip VI ha convocat per buscar candidat a la presidència, i el 31 d’octubre van fer el mateix amb la cerimònia de jura constitucional de la seva filla, la princesa Elionor.

Qui sí que hi estarà representat aquest dimecres és el PNB, que fa unes setmanes es va esborrar del jurament de la Princesa d’Astúries. Això sí, serà una presència limitada perquè els nacionalistes bascos tenen intenció d’acudir a l’hemicicle, però no a la desfilada militar, ja que consideren que no té sentit que les Forces Armades participin en un acte parlamentari.

A diferència de l’acte de jurament d’Elionor de Borbó, aquest dimecres sí que s’hi espera la presència de Sumar, ja que afirmen que aquesta obertura solemne és un acte parlamentari i no monàrquic. El febrer del 2020 també hi van ser presents els membres d’Unides Podem, i fins i tot els seus ministres van aplaudir el Rei quan va demanar afrontar la legislatura amb «diàleg» i fins i tot el llavors portaveu de Podem, Pablo Echenique, va elogiar la seva «valentia».

I és que l’acte central d’aquesta cerimònia és el discurs del cap de l’Estat amb el qual declara oberta la legislatura. Es tracta d’una intervenció amb un alt contingut polític, donat l’escenari i l’audiència, i en aquesta ocasió arriba després dels pactes del PSOE amb Sumar, independentistes i nacionalistes que van incloure l’aprovació d’una llei d’amnistia per a tots els encausats per la consulta sobiranista del 2014 i el referèndum il·legal del 2017 i un altre episodi dels últims 10 anys.

Sánchez presumeix de relació extraordinària amb Felip VI

En el seu recent viatge a Israel, els periodistes van preguntar a Pedro Sánchez per la seva relació amb el cap de l’Estat, després que s’hagués especulat que el Monarca està molest amb els seus pactes electorals i la llei d’amnistia per la cara seriosa que va mostrar quan va prometre novament el càrrec de president. El líder socialista va dir tenir una «relació extraordinària» amb Felip VI i va voler reconèixer «la seva tasca» d’aquests anys i elogiar «el paper absolutament escrupolós» del Rei.

Des de la seva proclamació, la de dimecres serà la tercera ocasió en què Felip VI presideix aquest acte. La primera vegada va ser el 2016 i l’última, el 3 de febrer del 2020, quan el cap de l’Estat va inaugurar aquesta legislatura en una cerimònia en la qual Podem es va estrenar al banc blau.

L’acte arrencarà amb l’arribada dels Reis i la Princesa d’Astúries a la Carrera de San Jerónimo, on els esperaran el president Sánchez i el cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), Teodoro Esteban López Calderón. Després de rebre honors militars, Felip VI i Letizia es dirigiran a l’escalinata del Palau del Congrés, on seran rebuts pels presidents del Congrés i del Senat i els membres de les meses de les dues cambres.

De nou, el baldaquí

Per a l’ocasió es tornarà a col·locar el baldaquí o dosser de gala a la façana principal del Palau del Congrés i s’obrirà la porta dels Lleons, que només s’utilitza en els actes als quals acudeix el cap de l’Estat i en les jornades de portes obertes.

Una vegada a l’interior del Saló de Plens, al qual els Reis i la seva filla gran accediran per l’escala principal que s’instal·la expressament per a aquestes ocasions, s’interpretarà l’himne nacional, i la presidenta del Congrés, la socialista Francina Armengol, obrirà la sessió solemne pronunciant un discurs, després del qual donarà la paraula a Felip VI, que es dirigirà a les Corts Generals per donar per iniciada la 15 legislatura.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Una vegada finalitzat l’acte a l’hemicicle, la família reial es dirigirà de nou al Saló de Conferències per saludar les autoritats i convidats en ordre protocol·lari. Després de les salutacions, les autoritats es dirigiran a la Carrera de San Jerónimo i els Reis es col·locaran en el podi d’honor per assistir a la desfilada militar en el seu honor per part de l’Agrupació de les Forces Armades i la Guàrdia Civil.

Atès el desenvolupament d’aquest acte institucional, és previsible que s’organitzi un ampli dispositiu de seguretat que tindrà acordonats els edificis de la seu del Parlament i tallats els accessos a la zona, com va aconseguir la jura d’Elionor. Sobretot després de les protestes diàries que s’estan organitzant contra la llei d’amnistia que el PSOE va pactar amb els seus socis d’ERC i Junts.