El PSC assumeix la pèrdua de càrrecs en el nou mandat de Sánchez com un rearmament per a les eleccions catalanes

Quatre són les respostes que s’esgrimeixen al carrer de Pallars, on reivindiquen que res s’ha executat sense el vistiplau del seu ‘primer secretari’ malgrat que abans del repartiment de carteres aspiraven a retenir dos ministeris com en l’última legislatura: que el primordial és la influència en l’agenda de la Moncloa i del president, que mentre això passa cal garantir els equilibris interns en el PSOE, que amb Jordi Hereu al comandament d’Indústria i càrrecs estratègics en el ‘sottogoverno’ el PSC té assegurada ascendència i que la prioritat d’Illa és «retenir tot el talent» pensant en les pròximes eleccions catalanes.

«L’important és la influència i construir, no les cadires», esgrimeix un alt dirigent del PSC. «El termòmetre no pot ser el de les cadires, ha de ser qualitatiu», afirma un altre en la mateixa línia que admet que potser s’havien generat «massa expectativas«després d’haver arrasat en les eleccions generals a Catalunya. Amb la llei d’amnistia com a pedra angular del pacte d’investidura, el traspàs de Rodalies i la condonació del deute del FLA, els socialistes catalans defensen que l’agenda catalana i, per tant, la seva influència després de guanyar les tres últimes conteses electorals, és més determinant que mai en la legislatura espanyola. El seu gran as a la màniga és la negociació del model de finançament, en què esperen jugar un rol determinant ara que els socialistes catalans no tenen dins del PSOE el contrapès andalús, com l’any 2008, ni el de tòtems autonòmics que van perdre el comandament en les eleccions del mes de maig passat. Illa espera augmentar aquesta preponderància si aconsegueix portar les regnes de la Generalitat després dels comicis que se celebraran, a molt trigar, en 14 mesos.

Això no treu, com ha admès aquesta setmana la portaveu del partit al Parlament, Alícia Romero, que la lectura que es faci és que el PSC ha perdut càrrecs perquè matemàticament és així. Amb la renúncia de Meritxell Batet a presidir el Congrés, es va obrir pas a Francina Armengol. Sánchez ha prescindit de Miquel Iceta i de Raquel Sánchez com a ministres i, al seu lloc, s’ha incorporat Hereu; i aquesta mateixa setmana ha substituït Eva Granados per l’andalús Juan Espadas com a portaveu al Senat. Sí que s’ha revalidat Raül Blanco com a president de Renfe en un moment clau del traspàs del servei ferroviari a la Generalitat i en el PSC donen per fet que Víctor Francos seguirà com a secretari d’Estat –fins ara ho ha sigut d’Esport– i esperen què passa també amb el de Comunicació, Francesc Vallès. «Encara queda el ‘sottogoverno’», adverteixen a l’espera que es defineixi l’organigrama complet.

També hi ha, asseguren, una qüestió estratègica i de «generositat» amb el PSOE després que hi hagi molts barons i federacions «que han perdut poder institucional» des de les últimes autonòmiques. «El Govern espanyol no pot bascular sobre Catalunya més del que ja ho fa», justifiquen des de la cúpula del partit. Sembla una contradicció, però el seu argument és que, precisament perquè el vot dels independentistes i el pes del socialisme català és més fort que mai, l’«estabilitat» també passa per garantir que les aigües internes en el PSOE estan calmades. Parlant en plata: cal compensar amb càrrecs i repartiment intern la «incomoditat» que admeten que hi ha en una part del socialisme estatal amb la llei d’amnistia i la rehabilitació de Carles Puigdemont com a interlocutor, més encara després d’unes d’autonòmiques i municipals que van ser una clatellada per al PSOE. La mateixa Romero va admetre que cal fer «pedagogia interna» convençuda que el temps els donarà «la raó» com ja va passar amb els indults.

El que es pretén és que el focus no estigui sempre posat en la tasca catalana i els pactes amb ERC i Junts, motiu pel qual apunten que, en paral·lel a la tramitació de l’amnistia, Sánchez accelerarà mesures socials i econòmiques de pes. «Sánchez ha de reordenar les peces perquè la factura catalana és alta per al PSOE», insisteixen des del partit d’Illa. Assenyalen com a positiu que qui porti el pes de la negociació amb els independentistes siguin dos dirigents que no són del PSC –el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños; i en el cas de Política Territorial el canari Ángel Víctor Torres–, ja que això es barrejaria amb la pugna que Illa manté amb els dos partits de cara a les eleccions catalanes. El protagonisme d’Espadas a la Cambra alta també s’entén al carrer Pallars com una via perquè el PSOE andalús no agiti el greuge intern.

«Tenim plena confiança en Sánchez i en com ha confeccionat el seu Govern», afirmen. El president va parlar amb Illa sobre el disseny que havia pensat per al seu gabinet. Des del moment en què es va saber que el PSC ostentaria un ministeri i no dos, els esforços del partit es van centrar a ressaltar la importància que suposa estar al comandament del Ministeri d’Indústria i de fer-ho amb un dirigent emblemàtic com l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu.

A més de remarcar que es tracta d’una peça que pot suposar un impuls per al teixit econòmic de la capital catalana sota la batuta de Jaume Collboni, no són pocs els que han recordat també com José Montilla es va fer càrrec d’aquesta cartera just abans de fer el salt com a president de la Generalitat. Un dels objectius és poder exhibir elretorn a Catalunya de les més de 5.000 seus socials de les empreses que van marxar durant els moments àlgids del procés, encoratjades també pels canvis legislatius impulsats pel PP en aquell moment, i treure pit de projectes que el PSC considera clau per a l’economia catalana.

Notícies relacionades

Catalunya i el finançament autonòmic

Albert Dalmau: "Gestionar és el més revolucionari que pot fer un Govern"

«Estem centrats a retenir tot el talent en les eleccions catalanes», diuen també des del PSC quan se’ls pregunta com encaixen tenir menys cares visibles en la nova etapa de Sánchez. Illa insisteix per activa i per passiva que està construint una autèntica «alternativa» al Govern de Pere Aragonès i està preparant tots els seus quadros per a aquest assalt. La convocatòria del congrés del mes de març i l’actualització del full de ruta, avançat per EL PERIÓDICO, està dissenyada específicament per a aquest objectiu.

Ara bé, la seva pròpia experiència fa evident que no és excloent ser ministre ara per a, eventualment, canviar de destí en funció de com es formi la llista electoral o del resultat de les eleccions catalanes i la confecció d’un eventual executiu. Illa va ser ministre de sanitat durant un any, el de l’esclat de la pandèmia, i va passar de cop a ser designat candidat del PSC en els comicis del 2021 en substitució de Miquel Iceta, moment des del qual el partit ha seguit una línia ascendent.