El PSOE i Junts posen a prova davant un verificador la seva voluntat de pacte després de la investidura de Sánchez

La desconfiança entre les dues formacions continua sent tan alta que tot continua movent-se en termes obscurantistes. No hi haurà compareixença posterior a la reunió. En tot cas, expliquen en la direcció del PSOE, es comunicarà el nom del coordinador de l’equip de verificació, que estarà format per diverses persones. No ha sigut un pas fàcil. «Aquesta gent no treballa així. Porten altres coses. Són discrets», continuen les mateixes fonts.

La Fundació Henry Dunant, que porta el nom d’un empresari i filantrop suís que va rebre el Nobel de la pau el 1901, té com a objectius «prevenir i resoldre conflictes armats mitjançant el diàleg, la mediació i la diplomàcia discreta» i assegura que treballa en el 80% dels conflictes que tenen lloc al món per «trobar el camí cap a la pau». Una trobada entre dos partits polítics d’un país membre de la UE, per debatre assumptes com el finançament autonòmic i els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, no es troba entre les seves tasques habituals. 

El gir després del 23J

Gairebé res en la relació entre el PSOE i Junts és habitual. Socialistes i postconvergents feia cinc anys que es giraven l’esquena, sense pràcticament cap comunicació, fins que les eleccions del 23 de juliol van provocar que es convertissin en socis per força per evitar la repetició dels comicis. A canvi de la llei d’amnistia, el partit de Carles Puigdemont va recolzar la investidura de Sánchez. Però els ponts no s’acaben aquí. El Govern central dependrà dels set diputats de Junts en cada votació al Congrés, així que les dues formacions s’han compromès a mantenir reunions mensuals. La primera, aquest dissabte a Ginebra, en la qual participen el mateix expresident de la Generalitat i el secretari general dels postconvergents, Jordi Turull, a més de la portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, junt amb el secretari d’Organització dels socialistes i principal interlocutor amb la formació independentista, Santos Cerdán. 

Allà, segons l’acord que van firmar els dos partits a Brussel·les, Junts proposarà un referèndum d’autodeterminació i la cessió del 100% dels impostos que es paguen a Catalunya. El PSOE, per la seva banda, defensarà el desenvolupament de l’Estatut del 2006 i «mesures que permetin l’autonomia financera i l’accés al mercat» de la Generalitat. També, en un moment en què el Govern ja prepara els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any que ve, s’abordarà un projecte que no tirarà endavant sense el concurs dels postconvergents. Puigdemont ja va avisar fa uns dies que el tombarien si no hi ha «prou avanços», però els socialistes consideren que es tracta només d’una manera de deixar clar que els acords s’han de complir, cosa que els col·laboradors de Sánchez asseguren que estan disposats a fer.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Tot i així, el més important per al PSOE no són els assumptes a tractar, sinó la trobada en si mateixa, que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va qualificar divendres d’«humiliació». Es tracta, expliquen en l’entorn del president del Govern espanyol, de continuar explorant el camí iniciat amb el pacte d’investidura, amb el qual, segons aquesta versió, Junts s’ha afegit a la «governabilitat» deixant enrere la «via unilateral» del referèndum del 2017. 

«No s’arribarà a un acord concret en aquesta reunió. S’ha de començar a construir una confiança mútua i a parlar molt per aproximar diagnòstics, postures que ens permetin remarcar allò que ens uneix davant el que ens separa», assenyala un membre de l’Executiu. El verificador, en aquest sentit, pot servir, conclou, per aclarir els «obstacles» en aquesta complexa relació entre socialistes i postconvergents, i facilitar que «ningú s’aixequi de la taula de negociació».