La fundació Henry Dunant va assessorar el Govern a la taula de diàleg fins a la ruptura ERC-Junts

L’entitat va ser sol·licitada pel Govern que llavors compartien Junts i ERC, i la seva col·laboració va perdurar fins a la ruptura de l’aliança, ja amb Pere Aragonès al capdavant del Palau de la Generalitat. Va actuar sempre sense rebre fons directes de l’administració catalana, ja que la seva subsistència parteix de donacions i és una fundació sense ànim de lucre.

En l’obertura del procés de diàleg van participar altres organitzacions com Swisspeace, Geneva Centre for Security Policy i Berghof Foundation, però la fundació Henry Dunant va continuar després de la sortida de Junts del Govern assessorant directament Esquerra. La seva implicació en el procés canviarà ara al passar a ser el verificador de la taula de JxCat amb el PSOE, mentre ERC manté en secret el nom de l’organització internacional elegida, però no serà la mateixa.

El mediador va ser des del 2017 una ambició perseguida per l’independentisme perquè per molt que la taula de diàleg assegués dues parts iguals, l’impacte quedava emmarcat en l’àmbit estatal. Amb la recerca d’aquest verificador es pretenia no només que el pacte es complís, sinó que el seu caràcter internacional permetés a Junts i ERC guanyar complicitats a Europa i que el conflicte català tingués un rang europeu per deixar de ser un assumpte intern. 

La fusió de les tres taules

La desconfiança entre els actors implicats, i la necessitat aritmètica per a la reelecció de Sánchez, va aplanar el terreny a l’acceptació del PSOE d’aquesta figura, però només a dues de les taules: una amb ERC i una altra amb Junts, per al seguiment del pacte d’investidura. La taula de diàleg, que tindrà continuïtat en aquests pròxims quatre anys, no continua tenint mediador, així que l’aspiració dels republicans (compartida per bona part dels socialistes) és que quedin fusionades en una de sola. 

La desunió independentista pot complicar la legislatura de Sánchez, i en el PSOE són conscients que la pugna ERC-Junts amb unes eleccions catalanes a la vista ho complica encara més. Però es decreta cautela a les files i es reparteixen rols: Santos Cerdán continuarà custodiant la relació amb els postconvergents i Félix Bolaños, amb els republicans. 

L’interès d’ERC parteix de la voluntat que Junts, ja al carril del pragmatisme, assumeixi de nou que el conflicte català es debat a la taula ‘original’, la de diàleg, perquè és l’única en la qual es presenten els governs, i no els partits. D’aquí ve la insistència d’Aragonès a convidar-los de nou al fòrum, remodelant-lo, obrint-lo, amb una opció similar a la del 2020: que firmi el Govern, però que la delegació quedi oberta més enllà dels consellers, una cosa que no va permetre el setembre del 2021 per no perdre el pols. 

Notícies relacionades

Sánchez redobla els gestos als seus socis per lligar els Pressupostos

El Rei denuncia l’"eixordador" clima polític i demana "serenitat" i consens

A Junts, en canvi, no hi ha predisposició a validar un espai que consideren que no ha donat fruits i prioritzen fer valer el seu nou rol al Congrés dels Diputats, com a força motriu dels avenços en l’eix independentista, davant l’absència de poder institucional després de la seva sortida del Consell Executiu, però amb l’afany de recuperar-lo. 

La cita d’avui serà la primera prova de foc. No es preveuen grans anuncis, sinó la continuïtat d’un procés negociador amb posicions completament dispars quant a l’autodeterminació i el finançament, però sí que serà l’obertura d’un marc de noves relacions amb què continuar fonamentant el gir estratègic de Junts. La fundació Henry Dunant serà testimoni d’això.