La CIA volia orelles al CNI

No es tractava d’un assalt momentani o de curt termini. L’espionatge nord-americà intentava tenir al Centre Nacional d’Intelligència (CNI) una petita presència d’ulls i orelles permanents per quan necessités utilitzar-los més enllà de la col·laboració entre aliats, segons els indicis de la investigació que se segueix pel robatori d’informació classificada en el servei secret espanyol.

La captació de dos agents del CNI, un d’ells cap mitjà del centre, obeïa no a una recerca de secrets d’actualitat política o militar, o d’alguna operació en curs, sinó a una sembra de confidents, segons estimen fonts pròximes al cas. És una pràctica agressiva que la CIA sol portar a terme contra la intel·ligència d’altres països.

No hi ha un inventari de la informació robada, i és poc probable que aquest llistat arribi mai a completar-se. Defensa està acotant encara el volum d’informació a què van poder accedir els dos agents processats i, per tant, quanta en van poder passar als Estats Units. Els secrets robats, en qualsevol cas, només poden cenyir-se a una matèria i no a la resta de les molt diverses que investiga el Centre. En el CNI els equips treballen en investigacions estanques, i només la directora secretària d’Estat, Esperanza Casteleiro, i un grup reduït d’alts càrrecs tenen accés a informació transversal que trenqui aquesta compartició.

Sense extorsió

Aquesta setmana passada va transcendir la detenció per la policia dels dos agents. Va ser al setembre, després d’una denúncia del Centre Nacional d’Intel·ligència a la Fiscalia. Un d’ells és un veterà i cap d’àrea del CNI. La seva àrea està adscrita a la Direcció d’Intel·ligència, i no a d’altres (jurídic, personal...) que poden tenir coneixement transversal de treballs dels espies espanyols.

Aquest cap d’àrea es manté empresonat en un centre penitenciari madrileny. L’altre implicat està en llibertat amb càrrecs. Era subordinat del primer, captador d’informació en un lloc bàsic de l’escala del CNI, però estret col·laborador del seu cap. Tots dos van ser detinguts el mateix dia sense que s’ho esperessin, molt poc temps després que l’espionatge espanyol posés en mans del fiscal els indicis que havia reunit.

Tot i que el suborn o possibles contraprestacions per la informació no estaven en la denúncia inicial portada a la Fiscalia, sí que se sap avui que els dos agents van rebre diners, si bé no transcendeix la quantia, ja que part dels pagaments s’haurien fet en metàl·lic per deixar tan poc rastre com fos possible.

La CIA va poder prendre nota de les necessitats econòmiques d’almenys un dels dos captats. En la investigació, assenyalen les fonts consultades, s’ha descartat que els dos processats fossin forçats a cometre traïció.

Massa curiositat

Al començament de l’estiu passat va fer saltar les alarmes un sistema de control intern de robatori d’informació que té implementat el CNI des que, fa 13 anys, fos descoberta la captació per Rússia de l’agent Roberto Flórez.

Els dos processats d’ara miraven d’aconseguir informació d’un assumpte que els és aliè. Van cometre a més un altre error, segons les fonts pròximes al cas: van preguntar a companys per aquest assumpte, i aixecaven en ells una automàtica suspicàcia. En el CNI, l’estanquitat informativa entre equips és una norma amb poques excepcions; així, per exemple, els agents que segueixen la situació d’un país concret no saben en què treballen els seus companys que n’observen un altre, ni uns ni d’altres saben quina informació recullen i analitzen els que es dediquen a un sector determinat d’interès.

Els serveis d’Assumptes Interns del CNI van investigar no només aquests dos agents, també alguns més fins a delimitar els autors del suposat robatori d’informació. Els dos processats limitaven els contactes físics, presencials, amb el seu nou patró, per ser cada cita física un moment crític de seguretat. La investigació interna del CNI, que es va iniciar al començament de l’estiu passat, ha hagut de superar nombroses mesures de seguretat que els dos inculpats interposaven per no ser detectats, conforme a la formació que havien rebut. La CIA no va tenir temps de proporcionar-los via per escapar-se d’Espanya.

Diners privats

En la investigació d’aquest cas, segons fonts alienes al CNI, es valora també la intervenció de capital privat nord-americà en el procés de seducció i reclutament dels dos espies espanyols.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Molt poques persones en l’actual arquitectura de seguretat d’Espanya poden ara entreveure què buscaven els Estats Units al mirar d’implantar aquesta tumoració en el CNI. "La major part de les vegades, un servei secret estranger actua com el cercador d’or que passa l’aigua del riu pel seu sedàs", explica a EL PERIÓDICO una font de la Seguretat de l’Estat.

Espanya i els Estats Units no comparteixen tota la informació que tenen. És habitual en les relacions de tots els serveis secrets entre si: no hi ha aliats en el món de la intel·ligència.