El català, llengua de més de 10 milions d'europeus

A Europa hi ha més de 70 llengües autòctones, tot i que només 24 són oficials a les institucions europees. I, d'aquestes, més d'una desena tenen menys parlants que el català. Un idioma que, malgrat tenir més de 10 milions de parlants, incloure un territori d'uns 68.000 metres quadrats –que inclou Espanya (Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent), Itàlia (l'Alguer, a Sardenya) i França (la Catalunya Nord), a més d'Andorra–, i tenir unes característiques demogràfiques similars a les del grec, el portuguès, el txec o el suec, no és oficial a les institucions de la UE.

Hi ha més parlants de català (que és una de les 15 llengües més parlades al continent) que de búlgar, croat, danès, eslovac, eslovè, estonià, finès, letó, lituà, maltès i irlandès. Aquest últim idioma, oficial i nacional de la República d'Irlanda (membre de la UE des del 1973), va adquirir l'estatus d'oficial a les institucions europees el 2007. I, després del Brexit, l'anglès, amb només cinc milions i mig de parlants al territori de la UE (Irlanda), continua sent l'idioma d'ús comú i el segon de la majoria d'europeus.

Una llengua a l'altura

Descendent del llatí i de la família de les llengües romàniques occidentals, la llengua catalana es transmet de generació en generació, és una llengua normativitzada i estandarditzada que compta amb una autoritat lingüística i un estatus reconeguts, té presència a l'administració pública i és d'ensenyament obligatori en el sistema educatiu de Catalunya. Però, no obstant, la seva situació a Europa resulta singular.

Al llarg de la història s'ha reivindicat l'oficialitat del català a les institucions de la UE, tant des del Parlament o la Generalitat de Catalunya com també des de la societat civil. La primera vegada que el català es va utilitzar en una institució de la UE va ser el 16 de novembre del 2005, quan el president del Comitè de les Regions –l'assemblea dels representants locals i regionals de la UE–, Peter Straub, va firmar un acord que permetia l'ús del català, el basc i el gallec. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es va dirigir al Comitè per primera vegada de manera oficial en català, demanant més descentralització, una "assignatura pendent d'Europa". Maragall va qualificar el dia d'"històric".

Més enllà de les fronteres

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Transcendint els seus límits autòctons, el català ostenta una riquesa cultural, històrica, literària i lingüística equiparable a les grans llengües romàniques com el francès, el castellà o el portuguès. És una llengua viva que continua generant interès i estenent la seva presència més enllà de les seves fronteres. No només es posiciona com la setena llengua més estudiada entre els joves europeus, superant idiomes com l'holandès o el portuguès, sinó que també més de 150 universitats a tot Europa ofereixen programes d'estudi en llengua i cultura catalanes. A més, hi ha vuit universitats que ofereixen estudis de traducció i interpretació entre el català i una multitud de llengües. I un 25% dels intèrprets en plantilla a la UE són competents per treballar en català.

El català compta amb una destacada presència mediàtica. A més a més, cada any es publiquen més de 10.000 llibres en català, cosa que el situa entre els 30 idiomes més traduïts. Però falta reconeixement institucional per promocionar-lo i impulsar-lo encara més, sobretot en un món globalitzat, que dificulta la diversitat lingüística.