Francesc Xavier Vila: "La situació del català a la UE és una anomalia"

El secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i catedràtic de Sociolingüística Catalana de la Universitat de Barcelona reivindica l'oficialitat del català a les institucions europees, una mesura que oferirà a la llengua visibilitat internacional, valor simbòlic i instrumental, i més drets lingüístics.

Què suposaria per al català ser una de les llengües oficials de les institucions europees?

En termes d'igualtat de drets, els catalanoparlants podríem relacionar-nos amb les institucions europees en la nostra llengua, cosa que reforçaria molt la posició del català en el conjunt del domini lingüístic i el seu valor per transmetre'l als fills en territoris com, per exemple, la Catalunya Nord. El posaria en igualtat de condicions en relació amb les altres llengües oficials de les institucions europees i reforçaria la seva visibilitat en el conjunt de la UE. En altres paraules, seria una llengua reconeixible per als ciutadans europeus. En el fons, una llengua és un capital cultural que es valora en funció d'una sèrie de criteris. Parlar català tindria el mateix valor que les altres llengües de les institucions europees. Que els parlants del català es vegin obligats a canviar de llengua per relacionar-se amb les institucions europees és una anomalia democràtica.

El català, malgrat tenir més parlants que el danès, l'eslovac o l'irlandès, entre d'altres, no és una llengua oficial de les institucions de la Unió Europea. Descriuria aquesta situació com a anòmala, també?

Totes les llengües de la UE que són oficials al seu territori també ho són a les institucions europees, excepte la nostra. Això ja és estrany, però si, a més, li sumes que el català té molts més parlants, és una anomalia al quadrat. Cap tractat diu que, per ser oficial a les institucions europees, una llengua ha de ser l'única oficial d'un Estat, ni tampoc que hagi d'estar en règim de monolingüisme. N'hi ha prou amb ser oficial en un territori de la UE.

A part del valor simbòlic, quines implicacions pràctiques comportaria l'oficialitat del català a les institucions europees?

Cada vegada que la UE legisla sobre un tema i esmenta les llengües, només es refereix a les oficials, per la qual cosa no té en compte el català. Això complica la seva normalització en moltes qüestions, com l'etiquetatge, per exemple, que ara quedaria resolt. Així mateix, que el català sigui oficial a les institucions europees permetria a les Escoles Europees, on els funcionaris de la UE i la població local de llocs com Dublín, Brussel·les o Munic porten els seus fills, oferir docència de i en català. A més, tots els programes i la informació que proporciona la UE estarien disponibles en català, així com altres serveis, com els cursos d'aprenentatge de llengües en línia (OLS, per les seves sigles en anglès), que s'ofereixen en el programa Erasmus+, per exemple.

I com se'n beneficiaria l'àmbit de la investigació i els recursos lingüístics?

La UE crea i potencia eines i tecnologies lingüístiques per gestionar el multilingüisme, com el seu banc de dades terminològic, que només treballa amb les llengües oficials de les institucions. A més, actualment, hem entrat en un món en el qual la intel·ligència artificial té cada vegada més pes. Necessitem que la llengua catalana sigui present en el màxim d'institucions que generin textos perquè la IA pugui utilitzar-los. Tota la documentació que produeix la UE és molt important.

Creu que l'oficialitat del català a les institucions europees en fomentaria l'ús social?

Fomentaria diverses coses. La primera és la consciència d'unitat del conjunt de la comunitat lingüística. Hi ha gent d'alguns llocs del domini lingüístic que potser té dubtes en relació amb la llengua i veure que la UE reconeix el català com a llengua unificada ajudaria. D'altra banda, ser oficial a les institucions europees incrementa el valor simbòlic i instrumental d'una llengua, i això fa que més gent vulgui aprendre-la. No veurem milions de persones aprendre català perquè hi hagi un canvi a la UE, però són petits passos perquè la llengua tingui més valor i, per tant, valgui més la pena aprendre-la i utilitzar-la. De fet, l'oficialitat del català a les institucions de la UE milloraria la seva internacionalització, ja que el seu rang ascendiria.

Quines conseqüències podria tenir l'oficialitat del català en llocs en què està minoritzat, com la Catalunya Nord?

A la Catalunya Nord, el català està en una situació molt precària i l'oficialitat a les institucions de la UE suposaria una millora de valor simbòlic i prestigi. No obstant, ara mateix la situació de la llengua dista molt d'acostar-se a un reconeixement d'oficialitat en aquest territori. França ha dit públicament que no s'oposa a l'oficialitat del català a les institucions europees, com havia fet altres vegades. En realitat, afavoriria també els ciutadans francesos, que podent parlar català i francès, coneixerien dues de les llengües oficials de les institucions europees, necessàries per treballar a la Unió Europea.

L'oficialitat del català podria generar reivindicacions de parlants d'altres llengües no oficials a les institucions europees?

Perquè una llengua sigui oficial a les institucions europees primer ha de ser-ho al seu territori. Les llengües europees que són oficials al seu territori i no ho són a les institucions europees són únicament les de l'Estat espanyol. Hi ha altres llengües que ara mateix no tenen reconegut l'estatus d'oficialitat als seus territoris i, per tant, si han de reivindicar alguna cosa, primer serà a nivell de política interna. Ara mateix no hi ha moviments a la UE que reivindiquin l'oficialitat de llengües autòctones a les institucions europees.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Considera que la societat és poc conscient de la realitat multilingüe?

Moltes vegades la població no té coneixement de quines són les dinàmiques de les llengües. El multilingüisme és molt productiu i té molts valors afegits, però, per lògica, s'ha de gestionar i regular bé. Fer pedagogia lingüística és informar que la regulació actual del multilingüisme beneficia moltes llengües, excepte la nostra. I això no té lògica ni és igualitari, per la qual cosa no té sentit que mantinguem aquesta situació.