Sensibilització a la ciutadania europea
Un missatge a Europa: que el català no sigui una excepció
La Generalitat ha impulsat una campanya publicitària en tots els idiomes de la UE que inclou anuncis a la via pública i mitjans de comunicació, així com un vídeo.
L’objectiu és aconseguir l’empatia dels ciutadans respecte a la reivindicación del català per convertir-se en llengua oficial de les institucions europees
La consellera Serret, al costat del delegat del Govern davant la UE, Ignasi Centelles, durant la presentació a Brussel·les de la campanya a favor del català com a idioma oficial de la UE.
L’estratègia del Govern per aconseguir que el català sigui "com més aviat millor" llengua oficial de les institucions europees no només està pensada per impactar en els àmbits polítics i diplomàtics, sinó també en l’opinió pública europea. Per això, a l’octubre es va posar en marxa una campanya publicitària amb anuncis tant a la via pública de múltiples ciutats del continent com als mitjans de comunicació de tots els Estats membre, així com un vídeo en els 24 idiomes oficials, a fi que els ciutadans "coneguin aquesta demanda i la visquin en positiu i amb empatia". I és que el català és probablement una de les llengües amb més parlants a Europa que no té reconegut l’estatus oficial per part de la UE, i és just i legítim que això canviï.
El primer anunci que es va instal·lar va ser, justament, a Brussel·les. Va ser a les pantalles de les estacions de metro de Schuman, Arts Loi/Kunst-Wet i Trône/Troon, la zona de la ciutat que s’ha convertit en el cor de les institucions europees. En aquest sentit, té molta lògica que aquest primer anunci s’estrenés allà, ja que anava dirigit a la ciutadania belga, però també als representants i treballadors que acudeixen diàriament a les institucions europees utilitzant el transport públic.
El lema principal, inequívoc i universal: 'Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa'.
Difusió per tot Europa
Després d’aquest tret de sortida, la campanya ha començat a difondre’s per tots els Estats membre en els 24 idiomes oficials. Així, per exemple, s’ha pogut veure als carrers de Roma, Berlín, Dublín o Estrasburg. Al seu torn, s’han publicat anuncis en desenes de mitjans escrits de tot el continent, com Finlàndia (Helsingin Sanomat i Hufvudstadsbladet), Suècia (Svenska Dagbladet i Dagens Nyheter), Dinamarca (Politiken i Berlingske), Irlanda (The Irish Times), Polònia (Wprost), Bulgària (24 Chasa), la República Txeca (Lidové Noviny), Grècia (Protothema), Portugal (Expresso i Público) i Xipre (Phileleftheros).
Anunci a favor de l'oficialitat del català a la UE, en italià. /
Una de les característiques principals d’aquesta campanya és que la Generalitat no només actua com a emissor, sinó que la 'regala' a tothom que vulgui difondre-la, tant si és per donar suport a la reclamació de l’oficialitat del català com per promoure i defensar la seva pròpia llengua. "Amb aquesta campanya presentem a les altres llengües oficials de la Unió Europea la que volem que sigui la següent a adquirir aquest estatus en les seves institucions: la catalana", va explicar la consellera Meritxell Serret durant la presentació de la iniciativa a Brussel·les, juntament amb el delegat del Govern de Catalunya davant la Unió Europea, Ignasi Centelles. Per això, qualsevol persona o institució pot utilitzar tant els elements gràfics com el vídeo principal, que està disponible en totes llengües oficials de la UE.
Per la riquesa lingüística d’Europa
L’objectiu és fer arribar de la manera més directa possible els principals arguments a favor de l’oficialitat del català als ciutadans. Però no només això, sinó que el missatge del vídeo va un pas més enllà d’una llengua concreta, posant sobre la taula la riquesa lingüística del continent i fent un elogi de totes les llengües. "Des del Govern de Catalunya regalem els drets d’aquesta campanya als ciutadans europeus perquè comparteixin l’orgull que senten per les seves llengües i, sobretot, per la riquesa lingüística d’Europa", va afegir Serret. Tant els elements gràfics de la campanya com el vídeo es poden descarregar a la pàgina web www.europaencatala.eu, i utilitzar-se a qualsevol plataforma o xarxes socials.
El vídeo comença amb una pregunta: "Has pensat mai com nés, de bonica, la nostra llengua?". I explica com, a través de les paraules, l’oient somriu, s’emociona o fins i tot es transforma, i que un idioma és capaç d’incloure des de les idees més grans fins a les més menudes. Una riquesa que el parlant sempre portarà amb ell, sigui on sigui, sigui qui sigui. Després d’una crida a "defensar, viure i estimar" la pròpia llengua, la narració demana que afegir-se a la campanya catalana: "Si tu també estimes les llengües, ajuda’ns que el català sigui oficial a Europa".
D’aquesta manera, qualsevol ciutadà europeu pot sumar-se a la tasca que està portant a terme el Govern per sensibilitzar l’opinió pública, i els seus representants polítics, sobre la legitimitat d’una demanda històrica i que, al cap i a la fi, servirà perquè Catalunya i el català reforcin encara més la seva vocació europeista. Perquè, tal com recalca la campanya i ha declarat en diverses ocasions el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el català no busca cap tracte de favor, sinó simplement una merescuda igualtat lingüística.
Tribuna als mitjans del 'president'
Notícies relacionadesPer remarcar aquests arguments, Aragonès va publicar el setembre passat en desenes de capçaleres europees una tribuna en la qual exposava els motius pels quals el català vol convertir-se en idioma oficial de la Unió Europea. "Per a Europa, i per a la societat catalana, aquesta és una gran oportunitat per corregir la greu anomalia històrica que representa que milions de ciutadans europeus encara no tinguin garantits, en el dia d’avui, els seus drets lingüístics", deia l’escrit.
A l’article també combatia els arguments contraris a aquesta petició, com el cost econòmic (que Espanya sufragaria) o els límits a la incorporació de nous idiomes com a oficials. Així mateix, mostrava la plena voluntat del Govern de continuar aplanant el camí: "Estem a disposició de les institucions europees per explorar mecanismes per superar tots els obstacles".
Ignasi Centelles, delegat del Govern de Catalunya ante la Unió Europea. /
Entrevista a Ignasi Centelles, delegat del Govern de Catalunya davant la Unió Europea: "Els temps a la Unió Europea són lents, s’avança pas a pas"
-L’oficialitat del català a les institucions europees és el destí final. En quin punt del trajecte ens trobem?
-En una sol·licitud com aquesta, és important gestionar les expectatives. Hem de tenir en compte que els temps de presa de decisió a la Unió Europea són més lents i complexos. El procés legislatiu va avançant a poc a poc, perquè és molt tècnic i hi ha molts actors que s’han d’alinear. La resolució sobre l’oficialitat del català no es produirà de la nit al dia, de manera sorprenent. Serà un trajecte que anirà avançant a poc a poc.
-Quin és el següent pas que s’ha de fer?
-El Consell de la Unió Europea és qui ha de prendre aquesta decisió, que ja està sobre la taula, si bé abans ha demanat un informe al Consell d’assessors jurídics i una anàlisi de costos a la Comissió Europea. Això forma part del procediment habitual, perquè l’adopció del català com a llengua oficial implica moltes institucions europees i totes hi han d’aportar la seva contribució. I aquests informes no es redacten en dues setmanes...
-No hi ha, per tant, cap data prevista per poder esperar algun avenç?
-No, la Comissió Europea no ha fixat cap termini per emetre el seu informe. Alhora, cal tenir en compte que cada país té les seves pròpies dinàmiques internes. En tot cas, sí que puc dir que l’oficialitat del català no serà un gol a l’últim minut, si puc utilitzar una metàfora futbolística, sinó que anirà agafant forma amb el pas del temps. De moment, cal valorar de manera positiva que no existeixi cap veto i saber que, fins que no estiguin tots els informes, cap país manifestarà la seva posició.
-Què pot fer mentrestant el Govern?
-Nosaltres no tenim la interlocució directa, que recau sobre el Ministeri d’Afers Estrangers, però sí que podem explicar la posició de Catalunya als actors més rellevants per fer moure la maquinària i posar-nos a la seva disposició per resoldre qualsevol dubte. És el que hem estat fent aquests mesos a tres nivells. A Brussel·les, amb les mans dretes dels ambaixadors, que ja ens han comunicat que la decisió de cada país es prendrà a les seves respectives capitals, però que poden exercir de cadena de transmissió. D’altra banda, hem activat la xarxa de delegacions que tenim a Europa i, en tercer lloc, la consellera Serret manté contactes amb els ambaixadors a Espanya i cònsols a Barcelona. És a dir, tres nivells de contacte per cadascun dels 26 països membres que han de decidir.
-Quines relacions mantenen amb el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol?
Ens relacionem en la Comissió Permanent, a través de la qual els demanem informació, els expressem interès i també els animem a mantenir l’exigència, perquè tenim la voluntat que aquest procés acabi de manera satisfactòria. No s’ha d’oblidar que és la seva proposta i que són ells els que porten les regnes de la negociació política. Si necessiten qualsevol suport, nosaltres els el podem oferir encantats.
-Malgrat aquest període d’espera que queda per davant, es manté optimista?
-Nosaltres contribuirem el màxim possible que el procés sigui un èxit. Estem intentant donar resposta a tots els dubtes que puguin sorgir, aportar el màxim d’informació i oferir arguments que considerem sòlids, com la dimensió del català a nivell europeu o el fet que es tracta d’una llengua totalment estandarditzada i integrada, amb intèrprets qualificats, programes de reconeixement de veu, tractats europeus ja traduïts... A nivell personal soc optimista, però hi estic tan implicat que no puc ser objectiu. L’important ara és mantenir el cap fred i ser conscients que queda molta feina per fer.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- L’‘home’ de dos caps
- Estopa: "Patim una mica la síndrome de l’impostor, però, és clar, és un honor"
- "Deixem de ser despectius amb l’extrema dreta"
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon