Els policies víctimes de Tsunami rebutgen enviar la causa a Catalunya

El ministeri públic advoca per remetre les actuacions als llocs de les protestes

Els policies víctimes de Tsunami rebutgen enviar la causa a Catalunya

ÁNGELES VÁZQUEZ

1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Els dos policies personats com a acusació particular en la causa que s’instrueix a l’Audiència Nacional contra Tsunami Democràtic s’han oposat al recurs interposat pel fiscal Miguel Ángel Carballo contra la decisió del jutge Manuel García-Castellón de dirigir l’acusació contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i imputar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i 10 persones més. Amb això, l’acusació s’oposa a remetre la causa als jutjats de Catalunya on es van produir els aldarulls concrets investigats, al defensar que es tracta d’un delicte de terrorisme i no de desordres públics, com argumenta el ministeri públic.

En el seu escrit, d’11 pàgines, al que ha tingut accés EL PERIÓDICO, els agents es basen en el que va presentar a l’estiu la Fiscalia de l’Audiència Nacional, quan el representant del ministeri públic adscrit al cas estava de vacances i el company que el va substituir va informar en contra de la inhibició als jutjats catalans, sol·licitada per l’únic imputat en la causa llavors, l’empresari Oriol Soler. Carballo advoca ara per remetre les actuacions als llocs on es van produir les protestes sota la lupa judicial.

Notícies relacionades

"És com a mínim una contradicció palmària –i cridanera sens dubte a aquesta representació processal–", assegura l’acusació que exerceix José María Fuster Fabra, que destaca que "no hi ha hagut ni una sola diligència d’investigació que pogués ser motiu o argument per representar un gir a la tesi del ministeri públic i que, per tant, pugui considerar un canvi de postura per motius jurídics".

Segons l’opinió de l’acusació particular, "hi ha hagut motius ‘extraprocessals’ i situacions totalment alienes al poder judicial, que han pogut suscitar interessos en alguns actors de la societat o fins i tot del poder executiu".