Albares visita avui Rabat a fi d’apuntalar les relacions bilaterals

El ministre espanyol d’Exteriors es reunirà amb el seu homòleg marroquí i amb empresaris en el seu primer viatge oficial de la nova legislatura

Albares visita avui Rabat a fi d’apuntalar les relacions bilaterals

MARC FERRÀ

3
Es llegeix en minuts
Marc Ferrà
Marc Ferrà

Periodista

ver +

El ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel Albares, visita avui Rabat en el que és el seu primer viatge de la nova legislatura. Serà la primera trobada cara a cara entre els representants d’un costat i l’altre de l’estret de Gibraltar des que Pedro Sánchez va aconseguir formar nou Govern. Fins al moment, el president de l’Executiu només havia mantingut una conversa telefònica amb el seu homòleg marroquí, poc després de jurar el càrrec.

L’objectiu de la visita és seguir el full de ruta que es va acordar al final de la legislatura passada i estarà marcada per la reunió que mantindrà amb el seu homòleg, Nasser Bourita, tot i que també tindrà trobades amb empresaris i cooperants espanyols. A més, està previst que visiti el col·legi espanyol de la ciutat, segons apunten les mateixes fonts. Després del seu pas per Rabat, el ministre podria també visitar Mauritània i el Senegal.

Albares coneix bé el Marroc i el seu homòleg al país. Les trobades amb Bourita han sigut constants: en l’última legislatura es van reunir en vuit ocasions, cosa que fa que sigui un dels ministres d’Exteriors amb qui més s’ha vist. Els passos de la relació entre veïns es van marcar en la Reunió d’Alt Nivell (RAN) que es va celebrar a principis de febrer. Una cimera que va servir per traçar un nou camí després de la crisi diplomàtica que va allunyar els dos països per l’hospitalització del líder del Polisario, Brahim Gali, en un hospital de La Rioja l’abril del 2022. La crisi es va tancar amb la carta que Sánchez va enviar a Mohamed VI, gairebé un any després, en la qual considerava que la proposta d’autonomia marroquina per al Sàhara Occidental és "la base més seriosa, realista i creïble per resoldre les diferències".

Relacions econòmiques

En la RAN no es va produir una trobada entre Sánchez i Mohamed VI, ja que el monarca era fora del país, tot i que el va convidar a visitar de nou Rabat per trobar-se, una reunió que per ara no té data. Es desconeix si aquesta visita es farà aviat i si el viatge d’Albares servirà per organitzar-ho. En legislatures passades, el Marroc havia sigut el primer viatge oficial dels presidents espanyols després de prendre possessió. En el cas de Sánchez, el seu primer desplaçament va ser la gira per Israel, Palestina i Egipte.

Aquesta nova etapa entre els dos països ha tingut un important accent econòmic. El Marroc ha obert la porta perquè empreses espanyoles participin en projectes estratègics. Fa un mes, l’espanyola Acciona, juntament amb dues companyies marroquines, es van adjudicar el contracte de construcció, gestió i manteniment de la gran dessalinitzadora prevista a Casablanca. En la RAN també va estar a sobre de la taula que empreses espanyoles participin en la renovació de la xarxa ferroviària marroquina. Tot i que la notícia protagonista dels últims mesos i que implica els dos països és l’organització del Mundial de futbol masculí, juntament amb Portugal, el 2030.

Notícies relacionades

Un altre dels temes que es van acordar en la cimera, però que per ara no s’ha concretat, és l’obertura de les duanes comercials a Ceuta i Melilla. Un tema que des d’Exteriors sempre han insistit que s’ha de fer de manera "ordenada i gradual".

La cooperació en matèria migratòria és l’altre gran pilar de les relacions entre Madrid i Rabat i un altre dels assumptes recurrents en les trobades. Tot i que l’arribada de persones migrants o refugiades a la península, Ceuta i Melilla ha descendit considerablement en els últims mesos, sí que hi ha hagut un augment de les arribades a les Canàries aquest any. Segons Interior, el 2023 han arribat més de 34.000 persones a l’arxipèlag, una xifra que supera la del 2006 en la coneguda com a crisi dels cayucos. Tampoc han cessat les morts: des de principi d’any, hi ha 868 persones que han mort o desaparegut en la ruta canària, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Temes:

Ceuta Espanyol