Aragonès apunta davant el jutge el CNI per l’espionatge del seu telèfon

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va apuntar ahir directament davant el jutge al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) com l’organisme que el va espiar a través del seu telèfon mòbil utilitzant el programa Pegasus, segons les fonts judicials consultades per aquest diari.

El mandatari català va explicar en la seva declaració davant el magistrat, que va durar uns 45 minuts, que el període en què el seu telèfon va ser interceptat, entre juliol de 2018 i març de 2020, va coincidir amb la formació del Govern de Quim Torra (la intromissió es va efectuar un mes després de la constitució de l’Executiu català), la primera moció de censura presentada per Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy, els Pressupostos i la taula de diàleg. En totes aquestes negociacions ell ostentava la màxima representació del seu partit en el Govern i també com a dirigent d’ERC, ja que Oriol Junqueras estava empresonat.

Aragonès va comparèixer ahir davant del jutge que instrueix la causa oberta arran d’una querella presentada per ell per l’espionatge del seu telèfon i que es va confirmar per l’informe pericial realitzat Citizen Lab. El president de la Generalitat va ratificar al jutjat la querella i va contestar tant a les preguntes del jutge, com a les de la fiscalia i a les del seu advocat, Andreu Van den Eynde. L’advocacia de l’Estat no va assistir a l’interrogatori, malgrat que representa l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, per ara l’única imputada en el cas.

Infectat per un SMS

La intervenció del telèfon particular del dirigent d’ERC, on no només guarda informació sobre assumptes de rellevància política, sinó també dades i fotos personals, va ser infectat amb Pegasus a través de missatges de mòbil. Es desconeix la informació que va poder sostreure’s, ja que, segons fonts coneixedores del procés judicial, el president no es va adonar que el seu telèfon havia sigut intervingut. A més, segons les mateixes fonts, un dels períodes en què va ser espiat es correspon a l’inici de la pandèmia de covid, quan es va fer més habitual l’ús del mòbil.

Al finalitzar la seva declaració en la Ciutat de la Justícia de Barcelona, Aragonès va afirmar davant els mitjans de comunicació que era "una obligació moral i ètica" desclassificar tots els documents perquè es conegui "tota la veritat de l’espionatge" unes 60 persones vinculades a l’independentisme. El president va recalcar que un dels objectius, a més d’aclarir la veritat sobre aquest tipus d’operacions, és evitar que qualsevol ciutadà de Catalunya sigui espiat "per la seva ideologia", cosa que va ratllar d’"intromissió il·legítima". També va recordar que, amb l’ús de Pegasus, es va atacar la seva intimitat, ja que al mòbil guarda fotos personals, i va instar que es facin "totes les mesures" perquè no es produeixin en un futur fets d’aquestes característiques, que va titllar de "molt greus". I va repetir: "L’objectiu és que se sàpiga tota la veritat, que s’aclareixi qui ho va ordenar i com es van utilitzar les dades sostretes".

El jutge de Barcelona Santiago García García, titular del Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona, va citar al seu dia també per ahir com investigada a l’exdirectora del CNI. No obstant, a petició de la seva defensa, que exerceix l’Advocacia de l’Estat, va ajornar la compareixença. Esteban va al·legar que no havia pogut tenir accés a tota la documentació del cas, i va demanar més temps al jutge d’instrucció, que va acceptar posposar la declaració de l’excap dels espies al mes de gener vinent. Cabia la possibilitat que Esteban no contestés a determinades preguntes precisament per la no desclassificació de documents tot i que, paral·lelament, l’Advocacia de l’Estat va recórrer la petició del jutge d’aixecar el secret d’aquests textos.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Aragonès es va querellar contra l’exdirectora del CNI i l’empresa israeliana NSO, propietària del sistema de ciberespionatge Pegasus, el juny de 2022, si bé el jutjat es va inhibir al principi davant l’Audiència Nacional, a instàncies de la fiscalia, al considerar aquest tribunal el competent per ser el president català una alta autoritat de l’Estat. Aquesta decisió va ser revocada el juny passat per l’Audiència de Barcelona, per la qual cosa finalment el magistrat Santiago García García va assumir el cas.

En una interlocutòria de mitjans d’octubre, el magistrat va acordar admetre a tràmit la querella i va requerir al CNI i a la Comissió Delegada d’Assumptes d’Intel·ligència del Govern, amb seu en la Moncloa, si el servei d’intel·ligència a "qualsevol altre organisme governamental espanyol" va adquirir o va utilitzar el programa, quines persones van intervenir en la seva adquisició i que li remetessin qualsevol registre d’esdeveniments, incidències o dades en relació amb el número de telèfon d’Aragonès. Així mateix, va reclamar el Tribunal de Comptes i a la Intervenció General de l’Estat perquè li enviessin certificació sobre si el CNI va comprar el programa a l’empresa israeliana NSO o altres companyies i sobre el seu cost.