"El PSOE ha de ser valent i reformar la Constitució cap a un model federal"

Pocs mesos abans de les eleccions a Euskadi, el pacte del PSOE amb Bildu per arrabassar a UPN l’alcaldia de Pamplona ha encès la política basca i ha agitat l’escenari dels pactes postelectorals quan els sondejos apunten una baixada del PNB i un ascens dels abertzales. El líder i candidat dels socialistes a Euskadi, Eneko Andueza (Eibar, 1979), es veu decisiu i promet mantenir fins al final que no segellarà cap aliança de govern amb Bildu.

¿Com explica que es pacti amb Bildu a Pamplona i al Congrés, però hagi promès no governar amb ells a Euskadi?

És perfectament compatible. Primer, em presento com a candidat a lehendakari per guanyar les eleccions. Segon, per una qüestió d’incompatibilitat ètica. A Euskadi la societat basca reclama a l’esquerra abertzale que condemni el terrorisme d’ETA. Han fet passos, però falta el reconeixement del dany causat i la seva responsabilitat. I, tercer, no podem compartir el govern amb un partit que es declara independentista. Si no existeix aquesta renúncia, som absolutament incompatibles.

La renúncia a la independència, ¿és aplicable a Salvador Illa a Catalunya?

Jo he posat una premissa a sobre de la taula, que és fonamental, que és la renúncia a aquesta via sobiranista. Si alguns partits reflexionessin una mica sobre el recorregut que han portat a terme durant els últims anys, s’adonarien que aquesta via ha fracassat.

Llavors, ¿els futurs pactes després de les eleccions basques passen pel PNB?

Que jo hagi descartat firmar un acord de govern amb Bildu no significa que hagi de reeditar el pacte amb el PNB. Són coses molt diferents. Nosaltres no estem pensant amb qui, perquè igual són d’altres els que han de fer la reflexió de si recolzaran un lehendakari socialista.

En tot cas, ¿acceptaria els vots de Bildu per ser lehendakari?

Tinc molt clar quin és el meu full de ruta, si és compartit i altres entenen que aquesta és la millor manera que Euskadi progressi i em donen els vots, faríem la reflexió. El Partit Socialista és l’únic que pot dir que és capaç d’arribar a acords amb tots els grups polítics.

El 2009 van governar gràcies als vots del PP. ¿Hi haurà cordó sanitari amb aquest partit?

Mai configurarem el nostre govern amb el PP. És incompatible. El PP no té un projecte de país, únicament i exclusivament té una estratègia per arribar a la Moncloa, sigui com sigui i pagant el preu que sigui. Si ara hi ha un partit populista i d’extrema dreta, és el PP.

Feijóo ha dit que el pacte de Pamplona és "el més miserable" de Sánchez i participarà avui en la manifestació en contra.

Per fer aquest tipus de declaracions i política de traç tan gruixut i amb un alleujament tan tremend fan falta dues coses: poca vergonya i molt desconeixement. Si Feijóo hagués patit el que hem patit els socialistes bascos a Euskadi, no tindria tan poca vergonya de dir tantes coses com les que diu.

¿Falta cultura federal a Espanya? ¿S’ha de promoure?

Jo crec que en cultura federal falta pedagogia. I aquí faré autocrítica, perquè crec que el Partit Socialista, en tots els àmbits, ha de ser valent. El camí que hem de recórrer és el d’una reforma constitucional que ens ha de portar a un model territorial que transiti cap aquest model federal.

Ara que es compleixen 20 anys del primer tripartit, Maragall va projectar la reforma de l’Estatut català com un pas previ a una reforma constitucional en el sentit que apunta.

Sempre hem defensat que el primer és reformar la Constitució per, posteriorment, reformar l’Estatut. Però com que alguns estan molt entossudits a reformar l’Estatut, nosaltres no ens negarem a aquest debat que també és necessari, perquè cal incorporar tots els drets que hem conquerit durant els últims 44 anys. El federalisme és una bona manera per solucionar el model territorial que tenim a Espanya.

En aquesta reforma constitucional, ¿quins elements cal tocar?

Un és el model territorial i un altre, el finançament. Però, més enllà d’això, és la incorporació i blindatge de totes les conquestes en drets socials de les últimes dècades perquè no caiguem en una possible involució. Si la dreta, de la mà de l’extrema dreta, arriba al Govern, hi haurà moltíssims drets i llibertats en risc.

¿Entén que el Govern català reclami un finançament singular?

El que es pot reclamar és un finançament més just, més equitatiu, més transparent. És el que està reclamant el PSC i comparteixo aquesta reflexió. Pot semblar molt còmode quan es fa des d’Euskadi, però els partits nacionalistes sempre intentaran imposar el seu pòsit ideològic i mai estarà basat en aquests termes.

O sigui, que res de sortir del règim comú com Euskadi.

Les condicions són les que són i sens dubte Euskadi té algunes particularitats que cal respectar, la qual cosa no vol dir que altres comunitats no puguin tenir un finançament que s’ajusti a aquests termes d’igualtat, de justícia i de transparència, que són els que reclama Illa.

¿La llei d’amnistia s’impulsa per necessitat aritmètica o per convicció?

La veritable prova d’estrès de la nostra democràcia va ser el terrorisme d’ETA i no la llei d’amnistia. Amb la perspectiva del temps podrem dir que vam ser els socialistes els que vam aconseguir que Catalunya tornés a la situació d’abans de l’1 d’octubre del 2017 mentre d’altres van actuar amb molt poc sentit d’Estat. Que alguns es dediquin a l’agitació social, a l’aldarull, a l’insult i a la bronca, és una absoluta irresponsabilitat. És fer un flac favor a la democràcia.

¿Què pensa quan sent acusacions de terrorisme com en el cas de Tsunami Democràtic?

No es pot jugar amb determinats termes. Sé perfectament el que és el terrorisme, l’he patit, he viscut nou anys escortat. La situació més traumàtica que he viscut en la meva vida és veure com un company i amic, Isaías Carrasco, es dessagnava en una vorera de Mondragón. Convé no banalitzar ni tergiversar la realitat i el relat. Si es confonen els termes, hi ha gent que també pot confondre les accions. I això és una cosa que no podem permetre, i encara menys des de la responsabilitat institucional, sigui del legislatiu, de l’executiu o del judicial.

¿El conflicte català s’ha de resoldre amb un referèndum?

Per descomptat que no, el referèndum no és ni tan sols una possibilitat. L’únic que provocaria és el contrari del que necessita aquest país, que és unió, acords i estabilitat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿El preocupa que el PNB refaci ponts amb Junts?

Els ponts mai s’han trencat. El PNB no ha deixat de tenir contacte amb ells.