Tapant forats
Com que l’Administració no actua, traslladem la responsabilitat al sector privat i continuem intentant tapar forats sense solucionar la fuita
Finalment s’ha aprovat el Decret llei 003/2023 per limitar els pisos turístics. Aprovat amb matisos s’ha eliminat el límit de 10 habitatges d’ús turístic (HUTs) per cada 100 habitants (que afectava bàsicament localitats de costa com Salou, l’Escala i Roses). També s’ha reduït l’obligatorietat del nou règim de llicència prèvia als 140 municipis més tensionats en el mercat de lloguer (en relació amb els 262 inicials). Aquests municipis hauran d’aprovar un planejament urbanístic i hauran de remetre’l a la Generalitat, que hi donarà el vistiplau sempre que les llicències d’HUTs que prevegin no posin en perill l’accés a l’habitatge.
Entenem que no es tractava de limitar el turisme, ja que seria discriminatori fer-ho mitjançant HUTs i no altres tipus d’allotjaments. Els HUTs creen uns 50.000 llocs de treball i aporten una bona recaptació en termes de taxa turística. De fet, limitar el turisme és un debat candent que cal abordar amb molta seriositat. Hi ha associacions que parlen de reduir un 70% el turisme a Catalunya. Som conscients del que implicaria això per a la nostra economia? I, respecte als HUTs, a molts dels que els critiquen no els agrada utilitzar un HUT quan viatgen a l’estranger? No ens sentim així menys turistes, més integrats a la ciutat on anem?
Notícies relacionadesL’ESPERIT DEL DECRET
era tractar de redireccionar HUTs cap al mercat del lloguer, per mirar d’incrementar així l’oferta d’habitatge de lloguer a localitats on l’accés a l’habitatge és difícil: una política més de tapar forats. Des del 2015 que Barcelona no concedeix noves llicències turístiques i esmerça molts recursos a controlar els HUTs sense llicència i el problema de l’habitatge no millora. I tot això per un mercat que té fàcil fugir a un mercat de lloguer de temporada en continu creixement... Sempre hi ha un forat. El Govern sembla en bucle en la típica escena de comèdia en la qual l’humorista posa un peu a la fuita d’aigua, li surt aigua per un altre forat, hi posa un altre peu per tapar-lo i acaba jugant al Twister sense èxit, perquè, quan té totes les extremitats ubicades, surt l’aigua per un altre costat. La regulació dels lloguers, la limitació dels pisos turístics, els pisos dels bancs... Totes són mesures que no aborden el problema, la manca de política d’habitatge continuada, coherent i amb dotació pressupostària. Dediquem un 33% a la política d’habitatge del que hi dedica la UE en mitjana. Ens omplim la boca parlant del tercer pilar de l’Estat del benestar, però no ens ho creiem; sempre hi ha prioritats pressupostàries que passen per sobre. Tenim un 2% dels habitatges en lloguer social, cinc vegades per sota de la mitjana europea, i invertim en habitatge la meitat del pressupost per persona del que hi inverteix Euskadi, la comunitat autònoma amb una política d’habitatge més sostinguda i coherent. Des de fa 15 anys, no facilitem la nova construcció d’habitatges i això té com a conseqüència fer anualment 10.000 habitatges menys dels necessaris en relació amb la nova creació de llars. I, com que no actuem, traslladem la responsabilitat al sector privat i continuem buscant extremitats noves per tapar forats sense solucionar la fuita. Quina serà la següent?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
