"Europa no pot mediar en el CGPJ, s’ha de formar una comissió"

Carles Puigdemont volia un mediador a Ginebra. L’ha aconseguit. Feijóo el vol a Brussel·les. El té.

Acceptar una mediació és admetre la incapacitat per avançar sols en la renovació del CGPJ. Però s’equivoquen en el paper de la Comissió Europa, que és el de controlar. L’alternativa: formar una comissió independent amb participació del president en funcions del CGPJ per assessorar Sánchez i Feijóo. ¿O és que la societat civil no compta gens? I renovar ja amb el sistema vigent, és clar. No oblidem que el Tribunal d’Estrasburg ja ha donat el seu veredicte: aplicar el sistema vigent. ¿Què pot fer el comissari europeu de Justícia? ¿Dir si el sistema de nomenaments és correcte o no? No podrà dir altra cosa que la sentència del TEDH.

¿Els jutges són conservadors per definició?

És un error identificar els jutges com a enemics del progrés. El col·lectiu pot ser conservador potser perquè el dret s’estudia d’una manera conservadora. Culpar els jutges pel fracàs d’iniciatives legislatives no és just. El dret qui més el necessita són les persones més vulnerables.

No els culpa pels efectes perversos de la llei del només sí és sí.

En absolut. La llei del només sí és sí es plantejava com una necessitat de derogar el Codi Penal del 1995. Ara, aquest codi va servir per rectificar la sentència de La manada de Pamplona. El Tribunal Suprem va instar a aplicar bé el codi, que ja contemplava la necessitat del consentiment, i es va canviar la sentència. I els jutges hem condemnat per violacions en moltíssims casos. Ha sigut un error partir del codi del 1995 com el Codi de La manada. No era cert. El que covava era la idea que la burgesia es recolza en el dret per explotar la classe obrera. En el cas de l’agressió sexual, el que es va dir era que els jutges eren majoritàriament masclistes. La meva experiència no ha sigut aquesta. He vist en els meus companys posicions molt dures en línies generals en aquestes qüestions. I alhora la premsa es fa ressò que els vocals del CGPJ amb el mandat vençut no se’n volen anar. I es crea una llegenda negra sobre els jutges.

¿Els jutges han d’elegir directament els 12 vocals del CGPJ de procedència judicial?

Però ¡¿per què no diuen la veritat?! És que ja els elegeixen a través de les seves associacions judicials, proposen els jutges perquè al seu torn els designi el Congrés i el Senat.

¿Comparteix que els jutges no tenen per se legitimitat constitucional, per decidir els vocals del CGPJ sense passar pel Congrés?

És així. Acabo de llegir el llibre sobre el magistrat del Tribunal Suprem i fiscal general de la República el 1931, afusellat el 1939. Va ser qui va dissenyar el CGPJ, Javier Elola, i explica per què a la Constitució del 1931 no es parla de poder judicial. Es discuteix entre els grans juristes, gairebé tots morts a l’exili. La sobirania només està en el poble, en la nació. I aquesta sobirania delega en la jurisdicció. És que de sobirania només n’hi ha una, no pots tenir un grup que ha superat una oposició i ja és sobirà. No senyor. Vostès no són sobirans. La sobirania delega, ho ordena, vostès són independents, per descomptat, he de complir el que vostès diuen, però jo, com a poder legislatiu, ordeno aquesta delegació.

Pablo Casado no va descobrir que volia canviar el sistema d’elecció fins després d’avortar el pacte amb el PSOE el 2018. És quan arriben a l’acord per nomenar Manuel Marchena president del Suprem i del CGPJ. Llavors el sistema no el posaven en qüestió...

Però si el sistema actual d’elecció és d’Alberto Ruiz Gallardón amb la llei del 2013. Van ser ells que amb majoria absoluta no el van modificar. Ara mateix el Congrés no pot elegir cap dels 12 vocals jutges que no hagi sigut proposat per les associacions. És tan ridícul com ho és que tampoc des del PSOE es diu amb claredat.

Els ciutadans creuen, perquè fins aquest punt arriba la descomposició, que el CGPJ és una cova de protegits.

Jo hi vaig ser i vaig complir els cinc anys reglamentaris. Es poden fer moltes coses: sistema d’accés a la professió de jutge, nou sistema d’oposició, formació. La justícia està deixada de la mà de Déu. S’ha de promoure com Elola els jutges adjunts, que serien com els MIR, acabar amb el sistema actual. Un error de Gallardón i de Carlos Lesmes va ser deixar dedicació plena només per als set membres de la Comissió Permanent. Tots els membres han de tenir dedicació plena. Hi ha moltíssim per fer.

¿Com ha rebut la llei d’amnistia?

En companyia de Concepción Arenal. Quan es produeix una tensió que no és habitual i no es pot resoldre amb l’estructura habitual, tot i que tu hagis sancionat les conductes, i el problema continua perquè l’arrel del que ha provocat el càstig és una cosa complexa i molt relacionada amb la societat, l’amnistia pot ajudar, tot i que tingui una cosa dolenta i és que es deixen impunes actuacions que han de tenir càstig. És una medicina com ara la radiació, que té efectes que poden ser perjudicials, però també guaridors. Cal dir les dues coses.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Tenia un segon mandat a Madrid a l’abast de la mà.

Em va apassionar la gestió. Em va costar molt entendre Pablo Iglesias. Si jo estava construint després de quatre anys el que seria un nou Ajuntament de Madrid, i ho feia amb els companys de Podem que ho feien bé, no vaig comprendre per què ell em volia obligar a substituir les persones per les que ell volia. Són coses que em resulten tan irracionals. Per a ell era important que fos el partit el que prengués la decisió. Jo vaig creure entendre que l’Iñigo [Errejón] volia una altra cosa, havia construït la plataforma, i em semblava bé que ho fes, sense deixar Podem. Em vaig equivocar. Si ho hagués sabut li hauria dit que no a l’Iñigo, jo no compartia que es constituís res nou, sinó que de manera tàctica féssim una plataforma per al segon mandat a Madrid . El Pablo mai més em va tornar a parlar. I ja està.