El despenalitzadordel nazisme

Cioran retreia a Hitler "que no hagués anat prou lluny"; Jean Genet enaltia l’homosexualitat del Führer. El segon tinent d’alcaldia per Vox de l’Ajuntament de València, Juanma Badenas, va arribar al novembre a l’erudita conclusió que "ser nazi no és un delicte", tan pròxima a una proposta d’afiliació que es va sentir obligat a afegir que "mai ho seria". A continuació es va embolicar, tornant a emparar el nazisme perquè "s’ha de deixar que, pel dret a la llibertat ideològica, cada un sigui el que vulgui". Tret que vulgui ser d’un gènere diferent del prescrit a foc per la ultradreta moderada.

A "ser nazi no és un delicte" sorprenen la niciesa i la necessitat aprovatòries, no tant a Vox com a un catedràtic de Dret Civil de la Universitat Jaume I. Dit sigui en el seu descàrrec, Badenas es presenta en els vídeos electorals com una d’aquestes persones que semblen carregar amb Espanya sobre les espatlles. Aquest esforç sobrehumà cursa amb una lògica compressió neuronal, que es pot traduir en enunciats que serien inadmissibles en circumstàncies històriques més relaxades.

No obstant, l’ampli currículum de Badenas no només negaria dues pàgines com aquesta, sinó que les seves pretensions de guru filosòfic desbaraten la seva gloriosa defensa que "ser nazi no és un delicte". Després de l’exabrupte, proclama liberal que "el pensament no delinqueix", tret que es tracti de rapers, independentistes i altres facinerosos. No obstant, el colossal sistema de pensament que es pot definir com a badenisme corregeix que "al terreny de l’acció no som tan lliures". I la condició integral de "ser nazi" implica un comportament conforme amb l’esmentada fe.

L’assalt a la fama d’aquest acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències d’Ultramar de Bèlgica, país de residència de Puigdemont, condueix a raonar que ser atracador no és delicte si no comets un atracament, oblidant que en tal cas no ets un atracador. De nou, és subjacent la urgència per excusar el nazisme, que no és precisament un règim a estrenar. "Ser nazi" és un delicte a Alemanya, on van poder comprovar els seus efectes entre 1933 i 1945. Negar l’Holocaust hitlerià, consubstancial a l’esmentada doctrina, també està penat en desenes de països. És clar que, vist l’escorament de Berlín cap a postures ultramuntanes, Badenas no seria un vulgar tinent d’alcaldia al motor d’Europa.

La impagable producció filosòfica de Badenas valora millor que la cridòria d’internet la seva defensa que "ser nazi no és un delicte". Afirma el catedràtic que "el mateix fet de parlar o d’escriure, en si mateix, constitueix una forma d’acció". En especial, si aquest discurs o escriptura es proposa des d’un càrrec tan sotmès a l’exemplaritat com la regidoria d’una gran capital. Quan es pronuncia tolerant sobre el nazisme, el professor està actuant, vaja si està actuant.

El drama de Feijóo

Si "ser nazi no és un delicte", tampoc ha de ser delicte acusar algú de nazisme, malgrat la qual cosa Vox s’enfurisma o s’emmurria quan el titllen de partit d’ultradreta, mireu la baralla monumental que va muntar Rocío Monasterio a TVE contra una periodista que li va adjudicar la seva evident orientació política. En conclusió, Badenas emparenta amb Gabriel Le Senne, el president del Parlament balear amb pretensions filosòfiques que el Dia de la Constitució no acudeix a l’acte oficial perquè s’està manifestant davant la seu del PSOE. El tinent d’alcaldia de la capital del Túria encarna amb la seva confusió la dimensió esperpèntica de PP/ Vox.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La facúndia de Badenas explica el drama de Feijóo, buscant refugi en Sánchez davant els problemes que li causa l’escissió del PP anomenada Vox. Si hi ha una cosa que no desitja un candidat conservador és que s’insinuï la legitimació del nazisme en el seu entorn. Per això l’astorada alcaldessa valenciana, María José Catalá, es va afanyar a desmarcar-se del seu tinent d’alcaldia, que trivialitzava el nazisme per justificar les manifestacions davant Ferraz. A més, les incursions en la barbàrie dialèctica allunyen el partit de Santiago Abascal del seu electorat potencial; aquí veiem la reducció de 52 a 33 diputats en les últimes generals.

El despenalitzador del nazisme demostra que Vox no s’extingirà per excessiu, sinó per folklòric, per la seva propensió a executar una versió de Martínez el Facha amb protagonistes reals. La ultradreta moderada aprendrà que una cosa és la tolerància amb la intolerància que encarna, i una altra cosa és votar-la. És clar que també causa perplexitat comprovar que l’esquerra va perdre les eleccions davant gent així.