Els tres pilars de suport a Putin
Rússia mira de recuperar l’impuls del seu full de ruta a Amèrica Llatina, posada en entredit per les conseqüències internacionals de la seva invasió a Ucraïna. El Kremlin té vincles preferencials amb Cuba, Veneçuela i Nicaragua, els països que van silenciar tota expressió de crítica a Putin.
Un partit de futbol d’aclaparadora superioritat davant els cubans, una salutació entusiasta al nicaragüenc Daniel Ortega en el seu aniversari i noves accions d’enfortiment de l’aliança entre Moscou i Caracas són només els signes previsibles de la política cap a la regió de Putin. El Kremlin aspira que el grup dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) obri noves portes a través d’un dels seus socis preferencials, Brasil.
Una recent reunió del grup a Sant Petersburg va comptar amb la presència d’empresaris llatinoamericans i països convidats com Bolívia, on l’empresa estatal russa Uranium One Group començarà l’explotació de liti. Alhora, Moscou vol donar mostres de pragmatisme bastint ponts cap a una Argentina governada per la ultradreta.
Des de mitjans dels 90, la política exterior russa, primer a través del seu ministre d’Afers Exteriors, Ievgueni Primakov, i, en el present, de la mà del seu successor Serguei Lavrov, pensa en Llatinoamèrica com un pilar en el procés de construcció del que denomina "un món multipolar". La invasió a Ucraïna va suposar un fre a aquest impuls. Malgrat que la regió no va unificar la seva veu de condemna, la situació no ha sigut la mateixa des de febrer del 2022.
En l’actualitat, el Kremlin té vincles preferencials amb Cuba, Veneçuela i Nicaragua, els països que van silenciar tota expressió de crítica o repudi a les apetències de Putin. Bolívia s’ha abstingut al seu torn de la condemna. El Brasil, Mèxic i l’Argentina van censurar la invasió, però van mirar de diferenciar-se dels EUA i la UE. "Tot i que acabin com a ferralla a Colòmbia, no entregarem armes russes perquè les portin a Ucraïna per prolongar una guerra", va respondre el president de Colòmbia, Gustavo Petro, durant l’Assemblea General de les Nacions Unides de febrer passat. I va afegir: "No estem amb cap bàndol. Estem amb la pau". El Govern d’esquerres del president xilè Gabriel Boric i el de centredreta de l’Uruguai, encapçalat per Luis Lacalle Pou, van ser els que amb més èmfasi han pres distància de Rússia a partir de la guerra.
"Interessos comuns"
El president Luiz Inácio Lula da Silva va intentar mediar entre Moscou i Kíiv, però les seves aspiracions no van arribar a bon port. Segons diferents mitjans, Lula va rebutjar la possibilitat de rebre Volodímir Zelenski en el marc de la seva recent visita llampec a Buenos Aires, on va participar en la cerimònia d’assumpció de la presidència de Javier Milei. "És important que una veu tan potent a Amèrica Llatina com l’Argentina, el Paraguai, l’Uruguai i l’Equador estiguin del nostre costat", va dir l’ucraïnès després de fondre’s en una abraçada amb l’ultradretà.
Moscou va observar des de lluny l’escena i va dir estar "interessada a desenvolupar les relacions bilaterals" amb Buenos Aires, malgrat el profund gir ideològic. "Tenim la intenció de concentrar-nos en els nostres interessos comuns", va assenyalar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Aquesta aspiració no va privar Putin de qüestionar el programa de l’anarcocapitalista malgrat tractar-se d’"una decisió sobirana". La dolarització de l’economia o lligar el seu destí a aquesta moneda, va dir, sorprenentment, col·locaria el Govern "en condicions molt difícils des del punt de vista de l’estabilitat política interna".
El concepte "interessos comuns" té clarament un altre significat amb els països de més afinitat política. El 20 de novembre, la selecció russa de futbol va jugar a l’Havana no només per celebrar dècades d’amistat. L’equip rus ha sigut marginat de les competicions i no troba gairebé amb qui jugar. Va guanyar per vuit gols zero. La seva superioritat al terreny és també en les relacions bilaterals.
L’illa li deu 2.300 milions de dòlars. Aquest passiu es reestructura sistemàticament perquè l’Havana no té com pagar. De moment, la presència econòmica de Moscou és cada vegada més visible, com ho va certificar la recent visita del president del Consell Empresarial Rússia-Cuba de la Cambra de Comerç i Indústria, Borís Titov. A l’illa es va activar dies enrere als terminals de pagament cubans l’accés a les targetes bancàries Mir, l’alternativa russa a Visa i Mastercard per als milers de turistes d’aquest país que descansen en la més gran de les Antilles.
L’amic Maduro
Aquesta alternativa bancària no sembla tenir possibilitats d’implementació en una Veneçuela cada vegada més dolaritzada. Moscou i el gegant petroler Rosneft han proporcionat a aquest país almenys 17.000 milions de dòlars en préstecs i línies de crèdit des del 2006. Més enllà d’aquestes asimetries, Putin subscriurà ben aviat un acord d’associació i "cooperació estratègica" amb Caracas.
Nicolás Maduro, segons es va informar, ha de viatjar ben aviat a Moscou. Els vincles, va dir el ministre d’Exteriors veneçolà, Yván Gil, passen el seu "millor moment". Els dos Governs "comparteixen els mateixos principis i coincideixen plenament en les seves posicions" en el marc de l’ONU i altres plataformes internacionals.
Notícies relacionadesL’11 de desembre, la portaveu de la cancelleria russa, Maria Zakhàrova, va fer saber la posició del Kremlin sobre el litigi entre Veneçuela i Guyana per l’Essequibo, uns 160.000 quilòmetres rics en petroli i minerals que pertanyen al segon dels països i que Caracas aspira a annexar sota el pretext del resultat d’una recent consulta popular en què va votar la meitat del padró.
"Partim que aquesta qüestió és un assumpte de les relacions entre Veneçuela i Guyana i s’ha de resoldre en termes de bon veïnat mitjançant la recerca de solucions pacífiques i mútuament acceptables, de conformitat amb el dret internacional i els acords firmats entre les parts, així com la legislació nacional vigent", va dir Zakhàrova. La intervenció no va passar inadvertida a Washington.
