La propaganda russa s’estén per tot Amèrica Llatina

Anuncis publicitaris a Ciutat de Mèxic, amb un suggerent eslògan (Les notícies no tenen fronteres) en què es convida els mexicans a connectar-se amb RT, la cadena propagandística de Rússia. Campanyes de ridiculització semblants que les que utilitza el Kremlin amb la seva dissidència, llançades contra el president xilè, Gabriel Boric, l’únic líder esquerrà de rellevància a l’Amèrica Llatina que condemna la invasió d’Ucraïna. Antics presidents d’ideologia populista com l’equatorià Rafael Correa passen a integrar la graella d’entrevistadors del canal internacional de Vladímir Putin.

Escenes com aquestes, inconcebibles ja a la UE o els EUA a causa del veto als mitjans de propaganda de Moscou, continuen sent moneda corrent a l’Amèrica Llatina. Des de Mèxic fins a l’Argentina, el continent hispanoparlant constitueix avui dia un espai obert per a les campanyes de desinformació del Kremlin. Capitanejat per les seccions en espanyol d’RT i l’agència Spútnik, un vast ecosistema comunicatiu format per columnistes, bloguers o polítics, i avalat amb fruïció des de les ambaixades russes, distribueixen i amplifiquen continguts i narratives favorables a Rússia, cosa que contribueix a crear a la regió un estat d’opinió al·lèrgic a la intervenció en el conflicte ucraïnès. "Volen neutralitat; que els països de l’Amèrica Llatina no actuïn és per a ells una victòria", confirma Douglas Farah, president d’IBI Consultans i coautor de Las campañas de influencia rusa en Latinoamérica, l’últim i més complet informe fet fins ara.

Les xifres sobre el pes allà del tàndem RT-Spútnik no deixen lloc a dubtes. Segons un altre estudi de l’investigador espanyol Daniel Iriarte titulat RT en espanyol: com la desinformació russa arriba a 500 milions de parlants d’espanyol, el 2018 la tele russa era vista per 18 milions de persones. El seu pes a les xarxes és també considerable: el 2021, a Twitter, el compte d’RT en espanyol assolia els 3,2 milions de seguidors, mentre que a Facebook rondava els 18 milions, xifra similar a la de visitants de la seva pàgina web, la majoria a Mèxic, Veneçuela, l’Argentina i Colòmbia.

Es tracta, a més, d’un fenomen que es retroalimenta. D’una banda, "governs de l’esquerra radical obren les portes i firmen acords per incloure RT a les seves graelles", constata Iria Puyosa, investigadora sènior al Laboratori d’Investigació Digital Forense vinculat a l’Atlantic Council.

Aquesta àmplia presència, junt amb la percepció de ser un mitjà "legítim" que transmet un punt de vista "diferent", acaba per influir en les decisions sobre la guerra a Ucraïna, explica Vladímir Rouvinski, director del Departament de Política i Relacions Internacionals de la colombiana Universitat ICESI: "Generen dubtes, asseguren que els EUA o Europa també són culpables i que Putin té part de raó; això acaba limitant els polítics que prenen decisions".

Les narratives d’aquest ecosistema desinformatiu tenen el camp abonat en un continent de democràcies fràgils i tractat durant molt de temps com el pati del darrere dels EUA. "Transmeten el missatge que la democràcia liberal no és més que una eina de Washington per consolidar la seva hegemonia, i presenten Rússia com un aliat amable i interessat en el desenvolupament regional", diu Farah.

Nicaragua, la plataforma.

Fa un any, Victoria Vorontsova, directora d’RT en espanyol, va aterrar a Managua junt amb un equip de col·laboradors. La seva missió: implementar un programa "de capacitació" de periodistes locals, segons la premsa oficial nicaragüenca. Així, els resultats d’"aquesta cooperació" estan a la vista, denuncia Javier Meléndez, analista de seguretat a la web Expediente Abierto. Rellevants propagandistes nicaragüencs, com William Grigsby des del seu programa de ràdio La Primerísima, imiten en estil i contingut els seus homòlegs a les teles russes com Vladímir Soloviov o Ievgueni Popov. Entre altres notícies falses, Grisby va assegurar, al principi de la contesa, que les tropes russes no havien destruït "un sol poble, mas o edifici civil" .

Nicaragua, país governat per una dictadura familiar, on el periodisme independent ha deixat d’existir davant la repressió del règim de Daniel Ortega, guarda grans similituds amb la Bielorússia d’Aleksandr Lukaixenko, i s’ha convertit "en la porta d’entrada de Rússia" a Amèrica Central, en particular cap a països "com Hondures". Segons Meléndez, entre 1.500 i 2.000 russos treballen en el diminut estat, ja formin part de la intel·ligència, s’entrenin a les forces de seguretat o treballin en l’enigmàtic Sistema Global de Navegació per Satèl·lit que Rússia va inaugurar el 2017 a la llacuna de Nejapa, a Managua.

Mèxic, preferent.

RT compta a Ciutat de Mèxic amb la seva més nombrosa corresponsalia a l’Amèrica Llatina, que molts locals creuen desproporcionada per al seu volum de treball. Tot just decretar-se a Europa l’expulsió de més de 400 diplomàtics russos, el Govern de Mèxic, presidit per Andrés Manuel López Obrador (AMLO), va incrementar en un 80% el personal amb passaport diplomàtic treballant en la legació russa, segons va informar la periodista Dolia Estévez al portal Eje Central, una denúncia que li va valer una vasta campanya de desprestigi a les xarxes impulsada des de l’ambaixada. Amb una porosa frontera amb els EUA i "una de cada tres famílies mexicanes amb familiars" al veí del nord, recorda la periodista Verónica Calderón, era evident que el Kremlin centraria els seus esforços propagandístics al país més poblat de llengua hispana.

Els resultats d’aquesta activitat van més allà de la neutralitat d’AMLO en la guerra a Ucraïna. Diaris de tirada com La Jornada es mostren obertament favorables a Rússia, fent servir el mateix vocabulari que el Kremlin i qualificant durant mesos el conflicte d’operació militar especial. John M. Ackerman, professor universitari i columnista amb més de 800.000 seguidors a Twitter, va publicar al rotatiu, al cap de poc de la prohibició d’RT a Europa, una columna de defensa de la cadena titulada "Tots som RT". Fins i tot el prestigiós Club de Periodistes de Mèxic ha premiat reiteradament comunicadors de mitjans russos. Especial sorpresa va causar el premi a tres treballadors d’RT el 2022 per la seva cobertura de l’"operació militar especial" a Ucraïna.

Argentina, privilegis.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

El 2014, l’expresidenta de l’Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va anunciar, en una videoconferència amb el seu homòleg rus Vladímir Putin, un acord de cooperació audiovisual que contemplava la inclusió d’RT a la graella de la Televisió Digital Oberta. Des d’aquell moment, el seu senyal es pot veure de forma oberta i gratuïta a la majoria del territori argentí. "Perquè tots els argentins puguin conèixer la veritable Rússia, i tots els russos la veritable Argentina", va celebrar l’excap de l’Estat. Han transcorregut vuit anys, i el pacte es manté, malgrat haver sigut qualificat per experts i diputats com "un privilegi" que sufraga el contribuent. RT es transmet a tot Argentina sense cap contraprestació", aclareix Jose Crettaz, professor i investigador sobre Empresa i Economia dels Mitjans i col·laborador a La Nación. A l’Argentina la penetració de la televisió digital és limitada, però les seves informacions "generen controvèrsia a les xarxes", remarca.

Els intents de Mauricio Macri per modificar els termes de la relació van derivar en una crisi entre Moscou i Buenos Aires, amb amenaces des de Rússia de tallar vitals exportacions argentines. RT té a Puerto Madero, una de les zones més exclusives de Buenos Aires, una oficina amb molt personal. "Hi havia calés a dojo; no tornaré a cobrar mai un sou així, teníem tecnologia que ni Al-Jazeera o TVE", rememora un exproductor que prefereix l’anonimat. n