Exilis connectats

Que la memòria, que mai és un compartiment estanc, faci caure murs, traspassi fronteres i teixeixi un vincle físic i temporal entre el passat, el present i el futur. Aquesta és l’essència del projecte que liderarà Catalunya durant els pròxims tres anys i que té per objectiu connectar la història dels exilis de la guerra i la dictadura amb la de França i Andorra al segle XX. De Girona i la Jonquera a la Maternitat d’Elna i els camps de concentració d’Argelers i de Rivesaltes, aquest últim a uns 11 quilòmetres al nord de Perpinyà. Aquest és el recorregut transfronterer el traçat del qual té per objectiu mantenir viva la tràgica experiència compartida de tots aquells que van fugir de les urpes del franquisme, però també d’aquells col·lectius com els jueus o gitanos deportats pel règim de Vichy o els harkis que es van escapar d’Algèria després d’haver lluitat amb l’Exèrcit francès.

Des del gener, la Generalitat dirigirà aquesta iniciativa pionera per entrellaçar les memòries a nord i sud de la frontera entre Catalunya i França. "Es tracta de connectar memòries nacionals i locals i interrelacionar-les amb les memòries europees de l’exili i les migracions forçoses del segle XX, de buscar un espai comú perquè el visitant que vingui de París a visitar Rivesaltes vingui a Catalunya; i que el que ve de Saragossa o Barcelona, visiti Rivesaltes perquè entengui que es van viure exilis diferents, però exilis al cap i a la fi", explica el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.

Espai de referència

Batejat com a Exilis 1936-1946, s’ha treballat per facilitar sinergies, programació i recorreguts compartits entre el Memorial Democràtic, el Museu Memorial de l’Exili (MUME), el Memorial del Camp de Rivesaltes, la Maternitat d’Elna i el Memorial del Camp d’Argelers, a més de la participació d’entitats associades com la Casa de la Generalitat a Perpinyà o el Patronat Call de Girona. Es tracta, remarquen des de la Conselleria de Justícia, de teixir un espai de referència dels exilis a Europa.

El projecte compta amb un pressupost de 764.000 euros que estan cofinançats per la Unió Europea i les institucions memorialistes involucrades. Entre les accions previstes hi ha la implantació d’una senyalització internacional, la creació d’una entrada que permeti visitar els diferents espais de memòria i institucions a un costat i l’altre de la frontera, l’intercanvi d’experiències entre investigadors, docents i arxivers, l’organització de jornades de formació o l’elaboració d’una base de dades comuna que reculli tota la informació disponible sobre aquests exilis.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aragoneses destaca especialment que en aquesta iniciativa transfronterera participi el memorial que es va inaugurar el 2015 de l’antic camp de Rivesaltes, l’enclavament on van malviure 60.000 persones entre 1941 i 1964; entre ells, 20.000 republicans espanyols. "És el primer camp on anaven a parar els republicans espanyols, després els jueus i, després, els gitanos del sud de França", relata el director general situant-lo com a paradigma d’aquests diferents exilis amb patiment compartit. La directora del memorial de Rivesaltes, Céline Sala-Pons, resumeix el camp com un lloc "singular" a què es deportaven "tots els indesitjables" de la dictadura franquista i del nazisme. Però no només, adverteix, perquè va estar obert durant 60 anys i fins al 2007, ja que fins aquesta data va ser també un centre d’internament d’estrangers (CIE). Els seus barracons van allotjar desterrats de fins a 100 nacionalitats.

"Aquest projecte és molt important per convertir la matriu negativa que tenen tots els camps de concentració en una d’integradora als dos costats de la frontera. Volem que Rivesaltes sigui un lloc obert, de vida, de divulgació científica i fraternal al servei de la memòria", afirma Sala-Pons, que reivindica una imprescindible mirada retrospectiva per treballar per un "millor avenir" i fer-ho, a més, solidàriament amb altres espais de memòria perquè el retrat sigui complet.