Colau, torracollons

Colau, torracollons

Marta Pérez / EFE

1
Es llegeix en minuts
Joaquim Coll
Joaquim Coll

Historiador

ver +

En el ple d’investidura de juny passat, Ada Colau, en nom dels Comuns, va renunciar solemnement a exigir l’entrada en el govern municipal amb el PSC. Si va votar al socialista Jaume Collboni va ser com a mal menor front Xavier Trias, ja que "no pot tornar a Barcelona la Convergència del 3%", va deixar anar, per a gran disgust dels amics i familiars del guanyador de les eleccions, que poques hores abans estaven segurs d’assistir en el Saló de Cent a una festa. El PP de Daniel Sirera també va optar pel possibilisme d’impedir que la ciutat caigués en mans de l’independentisme. No obstant, Colau des d’aleshores no ha deixat d’exigir una coalició amb els socialistes, fins i tot sabent que aquest bipartit no serviria de res i aixecaria un mur que faria impossible la col·laboració de Junts, ERC i PP. Per acabar de complicar-lo, Collboni té clar que seria un greu error permetre que qui ha sigut vuit anys alcaldessa, i tanta polarització ha suscitat, passés ara a ocupar el càrrec de segona de bord com a tinent d’alcalde. Colau, la retirada de la vida municipal del qual era el més saludable, no només no renuncia a res, sinó que s’ha convertit en una autèntica torracollons.

L’agressivitat dels Comuns contra el PSC, exigint-li un pacte inútil en termes de governabilitat, és cridanera i, segurament, el que pretén és que els socialistes es vegin obligats a triar un acord amb Junts per poder així aixecar la bandera de l’oposició d’esquerres. Colau porta molt malament que Collboni li arrabassés la segona plaça per uns quants centenars de vots. És possible que somiï tornar a ser candidata el 2027. Si Trias va tornar a provar sort el 2023, i a punt va estar de ser reelegit alcalde, ella també podria intentar-ho sempre que pugui denunciar la "traïció" dels socialistes, el pacte de les elits, la submissió als interessos dels poderosos, etc. Davant aquest escenari, la prudència aconsella al PSC arribar a un acord estable amb ERC, que no tanqui el suport puntual de Junts ni tampoc del PP, i que posi en dificultats el discurs populista de torracollons.

Temes:

Ada Colau