El desacord que va frenar el subsidi de l’atur

Les discrepàncies entre el grup parlamentari de Podem i el Ministeri de Treball, que dirigeix la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, sobre la reforma del subsidi d’atur ha acabat provocant que el Congrés hagi tombat el reial decret llei 7/2023 que el Consell de Ministres va aprovar el 19 de desembre passat. Els parlamentaris de Podem –amb Ione Belarra, al capdavant– acusen el departament de Yolanda Díaz d’haver promogut retallades en el subsidi, que és la prestació que cobren les persones aturades quan ja han esgotat la prestació contributiva. La vicepresidenta segona ha convocat amb urgència els agents socials (no, Podem) dilluns vinent per negociar la reforma del subsidi que, en tot cas, no havia d’entrar en vigor fins a l’1 de juny. L’objectiu és que el Consell de Ministres torni a aprovar un nou reial decret llei al més aviat possible. D’això depèn, entre altres qüestions, el cobrament íntegre del quart pagament, per 10.000 milions, dels fons europeus Next Generation EU.

Aquesta reforma laboral no retalla el subsidi d’atur amb caràcter general. Tot el contrari. La reforma eleva la quantia de la prestació i amplia el col·lectiu que té dret a aquesta, fins al punt que alguns experts vinculats a la Fedea han estimat que la reforma costarà 2.500 milions d’euros a l’any (la xifra ha sigut considerada excessiva pel Ministeri de Treball).

D’una banda, la reforma estén el dret al subsidi a aturats menors de 45 anys sense responsabilitats familiars i a temporers del camp diferents dels d’Andalusia o Extremadura (que ja tenien accés al subsidi). També podran demanar el subsidi els que acreditin períodes cotitzats inferiors a sis mesos tot i que no tinguin responsabilitats familiars. En total, s’estima que la reforma amplia el col·lectiu de possibles beneficiaris en unes 400.000 persones.

A més la reforma eleva les quanties del subsidi. Fins ara l’import del subsidi era durant tota la seva durada (30 mesos, amb caràcter general) l’equivalent al 80% de l’IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples). Aquest 80% de l’IPREM equival actualment a 480 euros. La reforma millora la quantia inicial de la prestació, per anar reduint-la de manera gradual: en el primer semestre, 570 euros o 95% de l’IPREM. Del 6è al 12è mes, 540 euros o 90% de l’IPREM, i a partir de l’any, 480 euros o 80% de l’IPREM (L’IPREM és una referència que periòdicament revisa el Govern i que presumiblement revaloritzarà per al 2024, fet que elevarà les quanties de les prestacions).

A més la reforma que planteja Treball inclou una altra mesura a favor dels aturats, ja que elimina el mes d’espera entre la caducitat de la prestació contributiva i el cobrament del subsidi que deixava els aturats sense accés a recursos durant 30 dies.

Llavors, ¿per què Podem parla de retallada? En realitat, la reforma sí que inclou retallades en un aspecte. En l’actualitat, l’Estat cotitza a la Seguretat Social a favor de les persones més grans de 52 anys amb subsidi pel 125% de la base mínima de cotització (que queda marcada cada any pel salari mínim interprofessional, SMI). Amb la reforma, aquest percentatge baixarà al 100%, de forma escalonada, el 2028. Cotitzar sobre una base major o menor és important de cara a determinar quina serà la quantia de la pensió en el moment de la jubilació. Això és el que denuncia Podem i la raó principal amb què argumenten el seu rebuig del decret del Govern.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El motiu de la retallada

El Govern va decidir aquesta retallada del 125% al 100% de la base de cotització a la Seguretat Social de les persones que cobren subsidi, per eliminar el menor interès que podria tenir una persona aturada més gran de 52 anys per acceptar una ocupació retribuïda amb el salari mínim interprofessional (pel qual es cotitzaria sobre una base menor: el 100% de la base mínima). A més, el Govern argumenta que després de la pujada de més del 45% que ha experimentat l’SMI en els últims anys, ja ha perdut sentit practicar una sobrecotització del 125% de la base mínima.