L’agre regust del procés

Són els dos exemples més importants. D’aquells dies continua existint una llista llarga d’empreses que van preferir canviar la seva seu social per temor, per por, per inseguretat, per angoixa. ¿I ara a algú se li acut, ni tan sols proposar, que aquells que van patir aquesta situació siguin sancionats? Perdonin, però la situació és una vergonya. Demostra la nul·la empatia que el món independentista té sobre els que van suportar la irresponsabilitat del procés.

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

Aquesta insensibilitat, evidenciada des de molts punts de vista, és la que utilitzarà Junts en totes les seves negociacions amb el govern de Pedro Sánchez. El president ja en deu ser conscient després de com es van desenvolupar les negociacions dimecres en l’aprovació dels tres decrets al Congrés. Malgrat el somriure ben construït de la vicepresidenta del Govern, María Jesús Montero, i de la indefinició, i fins i tot desconeixement, sobre el que ha acabat pactant sobre immigració amb Junts, l’erosió de l’última sessió parlamentària es va fer molt palpable. Al partit de Puigdemont la governabilitat dels ciutadans li importa ben poc. La mateixa Miriam Nogueras, la portaveu, ho explica sempre que té ocasió des de la tribuna del Congrés. Com assegurant que "vostès a mi" m’importen bé poc.

El procés continua generant sorpreses. I la de sancionar les empreses que se’n van anar és molt grossa pel desvergonyiment que fa servir. Però, tenint un perfil polític tan agre com Nogueras a Madrid, encara poden quedar sessions més fortes. La paciència és el refugi.