L’informe del cas Casol veu "masclisme arrelat" a Junts
El Parlament conclou que no hi ha proves d’assetjament, però sí tensió interna amb una base patriarcal entre els postconvergents
Un informe de la Comissió d’Abordatge de Situacions d’Assetjament del Parlament conclou que no hi ha proves que la diputada de Junts Cristina Casol hagi patit discriminació per raó de gènere com va denunciar. El text, no obstant, constata diverses situacions de tensió interna al partit i amb una base "fortament patriarcal", i per això recomana revisar els protocols interns sobre assetjament i violència de gènere. El document, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, descriu "un ambient de treball on el masclisme més cultural està arrelat", i proposa a JxCat crear una comissió de feminismes i assistir a les formacions que porta a terme el Parlament en aquesta matèria.
El redactat, pilotat per l’entitat externa Intress basant-se en entrevistes amb tots els implicats, a priori, de forma confidencial, conclou que en la majoria de les 10 situacions denunciades per la parlamentària "no s’ha pogut acreditar mitjançant la investigació cap situació d’assetjament o discriminació" prevista en el protocol del Parlament per a la prevenció i detecció de casos d’assetjament. En tres situacions concretes més descrites per Casol es podria considerar certa responsabilitat" del denunciat –el president del grup, Albert Batet– per la seva "jerarquia superior", però no es justifica que la tingui de forma directa.
"Assetjament horitzontal"
En dues situacions més relatades per la diputada, l’informe estima que parcialment poden estar recollides pel protocol existent, però en una "no es pot acreditar" que hi hagués la "degradació de funcions" denunciada, i en l’altra "s’ha pogut acreditar parcialment l’existència" de situacions previstes en el protocol. En aquest últim cas es tractaria de fets que encaixen amb el concepte d’assetjament per raó de sexe i d’"assetjament horitzontal", descrit a la guia com a "pressió exercida per una persona o grup de persones sobre una altra de la mateixa categoria o grup de treball".
El document també veu, a partir de l’informe que va portar a terme l’oficina d’igualtat del Parlament, indicis de "situacions d’exclusió i aïllament de manera habitual" a les files parlamentàries de la formació. No obstant, aquestes accions les han protagonitzat diferents persones, i malgrat ser de l’entorn del principal denunciat –Batet– no són efectuades per ell ni s’ha pogut constatar que ell en tingués constància. En tot cas, l’informe insisteix en la idea de la "sensació d’aïllament i exclusió" per part de la diputada.
El text descriu "l’ambient de tensió que hi ha al Grup Parlamentari i al partit [Junts] que comenten totes les persones que han estat entrevistades".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Ciclisme La Volta suspèn el final de l’etapa reina a Queralt i farà una etapa plana de 120 km amb final a Berga en el seu lloc
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump